Taurons, rajades i quimeres del Mediterrani occidental

La tesi doctoral de Sergio Ramírez Amaro investiga les comunitats de peixos condrictis i les seves històries passades i recents 

Els peixos cartilaginosos o condrictis (taurons, rajades i quimeres) són depredadors apicals, que exerceixen un paper clau en els ecosistemes marins. Per les seves característiques biològiques (creixement lent, maduresa sexual tardana i baixa fecunditat) són espècies molt vulnerables a les activitats antròpiques, com la pesca. De fet, formen part de les captures acompanyants de diversos tipus de pesca, entre les quals la pesca d'arrossegament de fons que es fa al Mediterrani. La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) considera aquest mar, que alberga al voltant del 7 per cent de les espècies de condrictis actuals, com un dels punts del planeta amb major risc d'extinció per a aquests peixos.

En la tesi doctoral de Sergio Ramírez Amaro, feta a la Universitat de les Illes Baleares i al Centre Oceanogràfic de les Balears de l'Institut Espanyol d'Oceanografia, s'han aplicat tant mètodes tradicionals d'estudi de comunitats biològiques i dinàmica poblacional d'espècies com eines moleculars, amb l'objectiu d'avaluar la història passada i recent dels condrictis als fons circalitorals i batials del Mediterrani occidental. S'han proposat quatre objectius específics: i) Descriure la composició i l’estructura de les comunitats, així com estimar paràmetres biològics de les seves principals espècies; ii) Avaluar l'evolució temporal recent (dues últimes dècades) d'aquestes espècies, a partir de dades independents de l'activitat de pesca; iii) Caracteritzar l'estructura genètica, connectivitat i història demogràfica dels taurons Scyliorhinus canicula i Galeus melastomus; i iv) Establir la història evolutiva de les rajades i conèixer els possibles esdeveniments de la seva especiació.

S'han recol·lectat un total de 33 espècies diferents (dotze taurons, vint rajades i una quimera), de les quals les més abundants varen ser S. canicula i G. melastomus, dos taurons de grandària mitjana, que varen representar més del 85 per cent de l'abundància i biomassa de tots els condrictis registrats. S'han detectat dues comunitats diferents en relació amb la profunditat, una a la plataforma continental (31-252 m) i una altra al talús (284-813 m). Els valors més alts de diversitat, abundància i biomassa d'aquestes espècies es varen donar en la plataforma continental de les illes Balears i al talús del mar d'Alborán, la qual cosa pot estar relacionada amb la menor pressió de pesca d'arrossegament que s'exerceix en aquests estrats de profunditat.

Les anàlisis de tendències han mostrat que les poblacions de condrictis s'han mantingut bastant estables durant els últims vint anys, pel que fa a la riquesa d'espècies, abundància i biomassa. Fins i tot s'ha detectat un augment en espècies de plataforma (S. canicula, Raja clavata i Torpedo marmorata) i en l'espècie més abundant del talús (G. melastomus), encara que també es varen detectar disminucions en algunes espècies de profunditat (Etmopterus spinax i Dipturus oxyrinchus). Aquests resultats s'atribueixen a la reducció de l'esforç de la pesca d'arrossegament a la plataforma continental, a causa de la disminució de la flota i el desplaçament d’aquesta cap a aigües més profundes.

Les dues espècies més abundants de condrictis varen mostrar patrons poblacionals diferents. Mentre que S. canicula va presentar diferències genètiques i baixa connectivitat entre les poblacions del mar d’Alborán i el mar Balear, G. melastomus no va mostrar estructuració geogràfica al llarg del Mediterrani occidental.

La història evolutiva de les rajades ha estat paral·lela a la del mar Mediterrani i mostra dos esdeveniments importants d'especiació: el primer durant la transició Eocè-Oligocè, en què es va originar la majoria dels gèneres; i el segon durant el Miocè, quan varen aparèixer gairebé totes les espècies actuals. A més, s'ha observat que la profunditat i els hàbitats bentònics són factors que han influït en l'especiació del gènere Raja. Les anàlisis genètiques també varen ajudar a confirmar que Dasyatis cf. tortonesei és una espècie vàlida i a demostrar la presència de Dipturus nidarosiensis en el Mediterrani.

Els resultats obtinguts poden ser d'utilitat per millorar l'avaluació dels condrictis del Mediterrani i aplicar mesures de gestió que contribueixin a la recuperació i conservació d'aquestes espècies vulnerables.

Per al desenvolupament d'aquesta tesi doctoral, Sergio Ramírez Amaro ha obtingut una beca predoctoral del Consell Nacional de Ciència i Tecnologia (CONACyT; 216529/311980) i de la Secretaria d'Educació Pública (SEP; BC-1120) del Govern de Mèxic. La tesi doctoral ha estat codirigida per la doctora Bàrbara Terrasa Pont, de la Universitat de les Illes Balears, i el professor Enric Massutí Sureda, del Centre Oceanogràfic de les Balears (COB-IEO).

Fitxa de la tesi doctoral

  • Titol: Past and recent demographic histories of western Mediterranean demersal chondrichthyans
  • Autor: Sergio Ramírez Amaro
  • Programa de doctorat: Ecologia Marina
  • Departament: Biologia
  • Directors: Bàrbara Terrasa Pont (UIB) i Enric Massutí Sureda (COB-IEO) 

Data de publicació: Wed Nov 29 12:54:00 CET 2017

« Torna enrere   -  Arxiu de notícies