Escoltar

L'escalfament global farà disminuir l'oxigen marí

Un estudi internacional liderat per la doctora Raquel Vaquer i publicat a Environmental Science & Technology alerta que la conjunció de l’augment de temperatura i els vessaments d’aigües depurades reduirà la concentració d’oxigen marí al mar Bàltic  

El mar Bàltic té greus problemes per falta d’oxigen. Hi ha la zona més gran del món amb concentracions d’oxigen tan baixes que no poden mantenir la majoria de formes de vida a causa d’activitats humanes. Els aportaments de nutrients i de matèria orgànica a la zona costanera fan proliferar les algues, que quan moren cauen al fons i són degradades per bacteris, la qual cosa consumeix una gran quantitat d’oxigen i fa que aquest davalli a concentracions inferiors a les requerides per la vida marina. L’efecte combinat de l’escalfament global i els vessaments d’aigües depurades empitjorarà les condicions del Bàltic.

Així ho conclou un estudi liderat per la doctora Raquel Vaquer, investigadora del Departament de Biologia de la Universitat de les Illes Balears, que s’ha publicat recentment a la prestigiosa revista internacional Environmental Science & Technology. L’estudi s’ha fet conjuntament amb investigadors de la Universitat de Lund i la Universitat Linnaeus (Suècia). L’estudi ha combinat experiments d’escalfament, així com experiments duts a terme a la temperatura de la mar, i fent addicions d’aigua de rius i aigua depurada per avaluar els efectes d’aquestes dues fonts de nutrients i matèria orgànica en les respostes de la respiració (consum d’oxigen) i en la producció d’oxigen (fotosíntesi) a l’escalfament.

Els resultats d’una sèrie d’experiments fets  a la Universitat de Lund suggereixen que un escalfament de 4º C de les aigües del mar Bàltic suposaria un augment en la respiració de la comunitat que viu a la columna d’aigua del 15 per cent, gairebé el doble de l’increment esperat per a la fotosíntesi (que seria del 8 per cent). Això es veuria agreujat per l’addició d’aigües depurades, que farien augmentar la respiració fins a un 29 per cent i la producció un 20 per cent. Majors taxes de respiració que de producció produirien un major consum d’oxigen, i reduirien la concentració d’oxigen i empitjoraria la falta d’oxigen del mar Bàltic. Una altra conseqüència seria que les comunitats planctòniques capturarien menys diòxid de carboni (CO2), amb conseqüències negatives per al cicle del carboni, augmentant l’escalfament global.

Els resultats confirmen teories prèvies i estan en concordança amb resultats d’altres àrees del món, com l’Oceà Àrtic o el Mediterrani. Així i tot, és el primer estudi que confirma efectes sinergètics entre els aportaments de matèria orgànica i nutrients i l’esclafament global en augmentar les respostes de la respiració i producció.

L’escalfament del Bàltic té implicacions per a l’activitat biològica i el funcionament dels ecosistemes. Així, els investigadors assenyalen que un increment més ràpid en la respiració que en la producció implica major consum que producció d’oxigen, que podria portar a una disminució en l’oxigen dissolt, agreujant la falta d’oxigen en el mar Bàltic. El fet que els aportaments d’aigua depurada agreugin la situació, fa necessàries accions encaminades a reduir aquests vessaments.

Referència bibliogràfica

Raquel Vaquer-Sunyer, Daniel J. Conley, Saraladevi Muthusamy, Markus V Lindh, Jarone Pinhassi, and Emma S Kritzberg. «Dissolved organic nitrogen inputs from wastewater treatment plant effluents increase responses of planktonic metabolic rates to warming». Environmental Science & Technology. 10 de setembre de 2015. DOI: 10.1021/acs.est.5b00674 

Data de publicació: 21/09/2015