Escoltar

La jerarquia a les ciutats i la seva connexió amb el transport, les emissions i la salut a les ciutats

Investigadors de l'IFISC (CSIC-UIB) participen en un estudi internacional que analitza els trajectes de 300 milions de persones arreu del món 

Més de la meitat de la població mundial viu en ciutats, la qual cosa ha desencadenat un ràpid procés d'urbanització de diferents zones amb l'objectiu de tenir espai suficient per acollir-la. En aquest context, és d’una importància màxima entendre la interacció entre l'organització urbana i les característiques clau, com són la xarxa d'infraestructures, la distribució de la població, la sostenibilitat o els serveis públics.

Tradicionalment, els indicadors d'organització urbana, com són la densitat de població, l'ús del sòl o la distribució d'infraestructures, s'obtenien a partir d’enquestes costoses i imatges per satèl·lit. Ara, però, les tecnologies mòbils permeten obtenir molta més quantitat de dades de mobilitat humana, i també més precises i instantànies.

Un estudi realitzat amb participació d'investigadors de l'IFISC (UIB-CSIC) i publicat a la revista Nature Communications ha analitzat l'organització jeràrquica de la mobilitat humana i la manera com aquesta es relaciona amb el transport, la pol·lució i la salut a les ciutats. Per fer l'estudi, s'han analitzat els trajectes de més de 300 milions de persones. Aquestes dades, despreses de tota identificació personal i agregades, es varen obtenir mitjançant l'historial de localització d'usuaris de Google i inclouen els trajectes de residents i visitants de diferents ciutats del món. Entre les dades s'inclouen 174 de les ciutats més poblades del món, així com 127 ciutats nord-americanes (els que tenen més de 400.000 habitants).

Per estudiar l'estructura jeràrquica de les ciutats, les regions de cada ciutat s'han classificat en nivells d'activitat (hotspots) segons el nombre de viatges que s’hi concentren. Així, ciutats que tenen una població semblant mostren distribucions espacials diferents d'aquests nivells d'activitat, els quals poden situar-se en anells concèntrics com les capes d'una ceba (el cas de París), estesos en un sentit (Bangkok) o mesclats per tota la ciutat (Sydney).

Una vegada que hagueren assignat un nivell d'activitat a cada regió, els investigadors han formulat una mètrica per quantificar com de jeràrquica és la mobilitat entre aquestes regions de les ciutats. En poques paraules, aquesta mètrica captura fins a quin punt els fluxos es concentren entre centres amb un nivell d'activitat similar. Els resultats de l'article mostren que les ciutats tenen una gran varietat organitzativa. I no solament això, ja que l'organització jeràrquica de la mobilitat està correlacionada amb indicadors com l'ús del transport públic, la pol·lució, la salut dels ciutadans o la integració de les diferents comunitats d'habitants, sent les ciutats amb més flux jeràrquic (això és, més trajectes entre zones sensibles amb un nivell d'activitat similar) les que tendeixen a mostrar uns valors més positius d'aquests indicadors.

Aquest estudi analitza la importància de l'organització urbana. Les que garanteixen una més bona connexió entre centres socioeconòmics similars són les que presenten uns valors més positius en els indicadors analitzats. Com que està basada solament en la mobilitat, la mètrica desenvolupada en aquest estudi es pot actualitzar fàcilment i també pot ser desplegada a les regions menys afavorides del planeta a partir d’un cost molt reduït. 

Referència bibliogràfica

Aleix Bassolas, Hugo Barbosa-Filho, Brian Dickinson, Xerxes Dotiwalla, Paul Eastham, Riccardo Gallotti, Gourab Ghoshal, Bryant Gipson, Surendra A. Hazarie, Henry Kautz, Onur Kucuktunc, Allison Lieber, Adam Sadilek, and José J. Ramasco. Hierarchical organization of urban mobility and its connection with transportation, pollution and health. Nature Communications. DOI: https://doi.org/10.1038/s41467-019-12809-y

Data de publicació: 23/10/2019