Escoltar

La "Posidonia oceanica" està en regressió des de fa mig segle

Un estudi de l’IMEDEA (CSIC-UIB) mostra que l’extensió d’aquesta herba submarina pot haver disminuït un 38 per cent des dels anys seixanta  

Un equip d’investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) ha avaluat l’estat de les praderies de Posidonia oceanica a la Mediterrània occidental d’ençà que n’hi ha registres i ha conclòs que aquest tipus d’herba submarina està en regressió des de la segona meitat del segle XX. La seva extensió es podria haver reduït entre un 13 i un 38 per cent el darrer mig segle, i les àrees restants haurien reduït la seva densitat en un 50 per cent els darrers vint anys. Els resultats s’han publicat a la revista Biological Conservation

«La Posidonia oceanica, angiosperma marina endèmica de la Mediterrània, forma l’ecosistema costaner dominant d’aquesta mar, i proporciona importants serveis ecosistèmics: les praderies són embornals de carboni, estabilitzen el sediment, eviten l’erosió costanera, i incrementen la biodiversitat i els recursos vius», assenyala la investigadora del CSIC Núria Marbà, de l’IMEDEA (CSIC-UIB).

Marbà afegeix que «les praderies de Posidonia oceanica són ecosistemes mil·lenaris, creixen molt lentament i són molt vulnerables al deteriorament costaner. El ràpid desenvolupament a la zona costanera mediterrània a partir de la segona meitat del segle XX pot haver provocat una pèrdua important d’aquest ecosistema clau a la Mediterrània». 

Segons indica l’estudi, des dels anys seixanta, l’extensió de Posidonia oceanica en aquesta mar pot haver disminuït entre un 13 i un 38 per cent. «A causa de la disminució de les praderies, la quantitat de CO2 que aquest sistema captura actualment probablement és entre el 62 i el 87 per cent del que segrestava abans de 1960», indica Marbà. Globalment, la Mediterrània ha perdut densitat de Posidonia oceanica en una taxa de gairebé un 7 per cent cada any. 

Els beneficis que presten les praderies de Posidonia oceanica a l’ecosistema també s’haurien reduït. «Aquests serveis ecosistèmics, com per exemple l’augment de la qualitat de l’aigua, la protecció costanera, l’adaptació a la pujada del nivell de la mar, la reducció de l’acidificació de l’oceà, també s’haurien reduït un 50 per cent durant els darrers vint anys», afegeix Marbà. 

Les causes d’aquesta regressió de les praderies de posidònia són diverses. «El 67 per cent del declivi de les praderies s’ha atribuït a impactes causats per l’ésser humà; el 30 per cent és degut a l’eutrofització (augment excessiu d’algues) costanera; i el 39 per cent, a pressions múltiples», assenyala la investigadora. 

Segons Marbà, aquest treball «ha avaluat l’estat (estable, en expansió o en  regressió) generalitzat de les praderies de Posidonia oceanica a la Mediterrània d’ençà que existeixen mesures (1842) d’extensió, cobertura i densitat de biomassa. Hem obtingut dades de 519 praderies, el 97 per cent de les quals a la costa europea de la Mediterrània occidental». 

Els autors conclouen que «aquest estudi indica que és necessari implementar mesures de gestió i conservació per mitigar el deteriorament costaner combinant accions locals i globals». 

Font: IMEDEA (UIB-CSIC)

Referència bibliogràfica:

Núria Marbà, Elena Díaz-Almela, Carlos M. Duarte. «Mediterranean seagrass (posidonia oceanica) loss between 1842 and 2009». Biological Conservation. Doi: 10.1016/j.biocon.2014.05.024 

Documents relacionats

Data de publicació: 19/06/2014