La tesi doctoral de Bartomeu Garí Salleras reconstrueix la repressió institucional i les execucions extrajudicials que patiren els partidaris de la República durant la Guerra Civil
La tesi doctoral de Bartomeu Garí Salleras, defensada a la Universitat de les Illes Balears, parteix de la hipòtesi general que defensa que la repressió que es va exercir a les zones dominades per les forces militars franquistes durant la Guerra Civil era simplement una repressió sistemàtica i planificada preparada mesos abans de l’aixecament militar per una part de l’exercit republicà, els denominats africanistes, un grup de comandaments militars amb una mentalitat imperialista que es forjaren a la zona del protectorat espanyol del Marroc entre els anys 1909 i 1927. Aquests militars s’oposaren frontalment a les decisions aprovades pels governs reformistes republicans. La seva intenció era prou clara: aconseguir el poder absolut de l’Estat i eliminar una ideologia política i intel·lectual, la que representava les persones que integraven les institucions de la Segona República espanyola i, molt especialment, aquelles que formaren part dels governs municipals del Front Popular (març-juliol de 1936). També foren víctimes de la barbàrie feixista els membres de les directives, afiliats i simpatitzants dels partits d’ideologia esquerrana, sindicats obrers, associacions culturals i esportives, i el personal docent, entre d’altres.
A Mallorca, com a les altres zones de l’Estat espanyol, la repressió fou perfectament prevista, controlada i dirigida per les autoritats rebels encapçalades pels militars colpistes, amb el suport dels centres de poder de la repressió. Ens referim als ajuntaments, la Falange, les milícies ciutadanes, el cos de policia i la Guàrdia Civil. A més del poder civil i militar, també hi va tenir un paper destacat l’Església mallorquina, un altre dels centres de poder de la repressió que s’identificaren plenament amb l’eliminació planificada.
L’estudi de la repressió és d’una gran complexitat, per aquest motiu es va optar per dur a terme una investigació interdisciplinària, és a dir, que combinàs diverses fonts seguint un mètode i uns paràmetres adequats a la investigació. En aquest sentit, a banda de les fonts documentals, bibliogràfiques i testimonials, la recerca de Bartomeu Garí també se serveix de les informacions extretes de les recents exhumacions de les fosses comunes dels cementeris de Sant Joan i Porreres, com també de les dades del Mapa de les fosses de Mallorca, que han aportat informacions noves i inèdites sobre la ubicació de les fosses comunes, la relació de les persones que varen ser il·legalment enterrades i les circumstàncies que envoltaren la seva desaparició entre 1936 i 1939. A banda d’aquestes informacions i sobre la base de la documentació del Govern Civil de les Balears, s'ha reconstruït un dels episodis més foscs i més pocs coneguts de la repressió de la Guerra a Mallorca, el pas de centenars de persones per les presons de Palma (Can Mir –actualment Sala Augusta-, el castell de Bellver, la Presó Provincial, entre d’altres), que en molts casos, foren traslladades cap a la mort. Aquest “camí” d’anada sense retorn, quedava registrat. D’aquesta manera s'ha interpretat el complicat tema de les tretes de presó anomenades puestas en libertad o, com deien els presos d’aquests centres penitenciaris, la libertad eterna. Una altra de les novetats que presenta la investigació és l’anàlisi de la repressió institucionalitzada basada en l’aplicació –sota una aparença de legalitat- de judicis sumaríssims que varen permetre –en moltes ocasions– dictar sentències condemnatòries en poques setmanes. Aquesta pràctica repressiva va condemnar moltes persones, de les quals 174 varen ser afusellades als cementeris de Palma, Manacor, Inca i al fort d’Illetes.
La tesi també explica que la repressió mallorquina es va organitzar a través de l’aplicació d’un conjunt de diferents modalitats repressives. A banda de les tretes de presó i els afusellaments dictats pels tribunals franquistes, la pràctica repressiva més destacada varen ser els segrests i els passeigs que acabaren en desenes d’assassinats extrajudicials que ompliren de morts les parets de cementeris, carreteres i camins. També és cert que, a vegades, alguns d’aquests assassinats varen servir per resoldre assumptes particulars i venjances, però, tot i que no foren morts directes de la repressió, sí que els seus assassins, i els seus encobridors, actuaren a l’empara del sistema repressor planificat. A banda d’aquests sistemes majoritaris, s’aplicaren altres modalitats poc conegudes i estudiades. En aquest cas ens referim a les morts violentes també imputables a la repressió com el suïcidi, l’assassinat per llançament de persones a pous, avencs i penya-segats, la mort als hospitals i presons, la mort en fogueres i la desaparició de persones que foren llançades a la mar. Totes aquestes pràctiques –que en molts de casos es convertiren en autèntics espectacles macabres– han estat investigades i explicades amb detall. La investigació indica que cada un dels sistemes repressius presentats s’adaptà a les fases de la repressió depenent del moment i el lloc en què s’aplicà, i no es diferencien dels emprats a la resta de la zona nacional. Aquest fet demostra que la repressió fou planificada i que hi hagué un contacte molt important entre les autoritats i els agents repressors. Un altre dels objectius específics és la repressió que va afectar les dones, que patiren tot tipus d’agressions i humiliacions, fins i tot la mort. En el transcurs de la Guerra Civil a Mallorca 29 dones moriren com a conseqüència de la repressió.
Les darreres novetats que exposa la investigació són, per una banda, la presentació d’una nova cronologia de la guerra i de la repressió que serveix perfectament per saber el que va passar a l’illa de Mallorca en cada moment del conflicte. És important remarcar que no es pot pensar en moments independents, sinó que se superposen contínuament. I per l’altra, que es pot quantificar el nombre de víctimes de la repressió. En aquest sentit, el total de víctimes de la repressió se situa entorn de les 2.340 persones que representen el 2,46% del total de la població amb possibilitats «de ser represaliada», és a dir, entre 18 i 65 anys. Aquest recompte permet afirmar que l’illa de Mallorca esdevingué una de les zones de l’Estat espanyol més castigades per la repressió.
Fitxa de la tesi doctoral
- Títol: La repressió a Mallorca en el transcurs de la Guerra Civil (1936-1939): memòria d’una eliminació planificada
- Autor: Bartomeu Garí Salleras
- Programa de doctorat: Història
- Departament: Ciències Històriques i Teoria de les Arts
- Director: Sebastià Serra i Busquets
Data de publicació: 17/10/2017