Així ho ha palesat un treball publicat a Neuropsychologia , realitzat per membres del grup de recerca en Neurodinàmica i Psicologia clínica de la UIB, juntament amb investigadors de la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat de Newcastle

Un treball acabat de publicar a Neuropsychologia , els autors del qual són el doctor Pedro Montoya i Catalina Alorda, membres del grup de Neurodinàmica i Psicologia clínica de la Universitat de les Illes Balears, juntament amb investigadors de la Universitat Complutense de Madrid i de la Universitat de Newcastle (Regne Unit), ha palesat que les respostes emocionals provocades per una determinada imatge són conseqüència del processament de la informació que viatja sobre les ones lumíniques de baixa freqüència. El treball s'emmarca en una línia d'investigació del grup de recerca en Neurodinàmica i Psicologia clínica de la UIB que es concreta en l'estudi dels processos cerebrals involucrats en el reconeixement dels estímuls capaços de provocar una resposta de tipus emocional.

En el procés de percepció visual la retina rep la informació en forma d'ones lumíniques resultants de la llum reflectida en els objectes. D'entre aquestes ones lumíniques n'hi ha de diferent freqüència, i sols la combinació de totes dóna com a resultat una imatge completa, amb tota la informació que arriba al cervell i que es processa en qüestió de mil·lisegons.

L'estudi realitzat pels investigadors ha consistit a manipular les imatges presentades a les persones participants en un experiment en el sentit d'extreure'n o bé les ones de baixa freqüència o bé les ones d'alta freqüència. A cada persona participant a l'experiment hom li mostrà imatges de caràcter neutre, imatges capaces de generar emocions gratificants i imatges generadores d'emocions desagradables. De tots tres tipus d'imatge, als participants a la prova se'n mostrà una imatge completa, una imatge que sols contenia les ones d'alta freqüència i una que contenia les ones de baixa freqüència.

L'objectiu de l'experiment era comprovar si la informació que viatja en ones de distinta freqüència és processada de manera distinta pel cervell humà.

La tècnica emprada per comprovar-ho consistia en els potencials evocats, la qual enregistra l'activitat cerebral en distintes àrees del cervell i amb escales molt curtes de temps, entorn del mil·lisegon, durant un determinat procés cognitiu. Dit d'una altra manera, l'enregistrament de l'activitat cerebral mitjançant aquesta tècnica permet, mil·lisegon a mil·lisegon, conèixer la fisiologia cerebral associada al procés cognitiu del pacient.

Tal com es pot veure a la figura 1, una imatge que només conté les ones lumíniques d'alta freqüència es veu reduïda als contorns dels objectes, que apareixen molt ben definits. En canvi, una imatge que només conservi les ones de baixa freqüència no té els contorns definits, apareix difuminada.
 

Els resultats de la prova palesen que, efectivament, les ones lumíniques d'alta freqüència d'una determinada imatge i la informació que transporten són processades pel cervell humà d'una manera distinta que les ones lumíniques de baixa freqüència i la seva corresponent informació de la mateixa imatge. Això vol dir que no tota la informació continguda en una mateixa imatge és processada per la mateixa xarxa neuronal, sinó que distintes xarxes neuronals especialitzades processen distints tipus d'informació i que aquesta informació arriba a la retina codificada en ones lumíniques de distinta freqüència.

L'estudi ha palesat també que la informació transmesa en ones lumíniques de baixa freqüència genera respostes emocionals i, en canvi, no és així pel que fa a la informació continguda en ones d'alta freqüència. Quan es mostren imatges neutres a una persona (per exemple un edifici; que no ha de generar a priori cap resposta emocional, ni desagradable ni plaent), imatges agradables (per exemple, algú fent esport) i imatges desagradables (per exemple, un nin cridant) en les quals només es deixen passar a la retina les ones d'alta freqüència, la tècnica de potencials evocats no mostra diferències en el processament de la informació. En canvi, quan es repeteix la prova només seleccionant les ones de baixa freqüència, sí que s'observen diferències de processament entre les imatges neutres i les que són capaces de generar emocions. En aquestes darreres l'activitat cerebral detectada a la regió occipital és intensa.

Pel doctor Pedro Montoya, "la informació que viatja en ones d'alta freqüència és emprada pel cervell per definir l'objecte o els objectes que té al davant. Si per exemple una persona es troba amb un lleó de cara, les ones lumíniques d'alta freqüència serveixen al cervell per saber de quin animal es tracta. Però són les ones de baixa freqüència les que duen la informació que desencadena una resposta emocional de temor i amenaça. Naturalment els dos processaments es produeixen a l'uníson al cervell i de manera rapidíssima".

Aquests resultats obtinguts amb imatges complexes (un paisatge, un nin cridant, un esquiador practicant el seu esport...) confirmen els resultats d'experiments anteriors realitzats per altres grups de recerca basats en la resposta emocional davant diverses expressions facials, en què emocions com la ira, la ràbia, la por, etc. es codificaven en ones de baixa freqüència. En definitiva, informen que en la percepció visual el cervell no processa tota la informació continguda en una imatge de la mateixa manera, sinó que existeix certa especialització neuronal en copsar i processar informació distinta que viatja codificada en ones de distinta freqüència.

Pel doctor Pedro Montoya, els resultats obtinguts també obren una nova línia de recerca, consistent a analitzar quin és el processament de les ones lumíniques de baixa i alta freqüència en persones afectades per trastorns emocionals.

Referència del treball

Títol: Low spatial frequency filtering modulates early brain processing of affective complex pictures

Autors: Catalina Alorda (UIB), Ignacio Serrano-Pedraza (Universitat de Newcastle), J. Javier Campos-Bueno (Universitat Complutense, Madrid), Vicente Sierra-Vázquez (Universitat Complutense, Madrid), Pedro Montoya (UIB)

Neuropsychologia 45 (2007) 3223 3233

Data de publicació: Tue Nov 20 14:02:00 CET 2007