Un grup d’investigadors de l’IMEDEA (CSIC-UIB) i de l’IEO estudien la relació entre la terbolesa de l’aigua generada pels remolins durant els mesos d’hivern, i el desplaçament d’aquesta espècie cap a aigües més profundes, allunyades de l’explotació pesquera
Un equip d’investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) i del Centre Oceanogràfic de Balears (COB), de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), ha estudiat la relació entre la presència de remolins en les aigües del nord de Mallorca i les captures de gamba vermella (Aristeus antennatus) a la pesquera de Sóller. Els investigadors conclouen que l’increment de la terbolesa de l’aigua generat pels remolins fa desplaçar els exemplars de gamba vermella des les zones de pesca cap a aigües més profundes, lluny de l’abast dels arts de pesca. El treball s’ha publicat a la revista científica Journal of Marine Systems i forma part de la tesi doctoral d’Ángel Miguel Amores Maimó, realitzada a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) i defensada a la UIB.
Els investigadors de l’IMEDEA (CSIC-UIB) i del COB (IEO) han detectat que hi ha una correlació entre la vorticitat en superfície, relacionada amb els remolins de l’aigua (que majoritàriament es formen durant l’hivern entre la costa nord de Mallorca i la costa peninsular), i la reducció de les captures de gamba vermella a la pesquera de Sóller. Aquesta correlació s’explica pel fet que una gran part dels episodis d’increment de la vorticitat en superfície acaba arribant al fons de la mar, de manera que augmenta la velocitat del corrent marí del fons i es produeix una resuspensió dels sediments, que incrementa la terbolesa de l’aigua. La gamba vermella respon a l’increment de la terbolesa amb un desplaçament des dels fons de pesca tradicionals, entre 500 i 800 metres de fondària, cap a aigües més profundes, la qual cosa la fa menys accessible a l’explotació pesquera. Aquesta correlació explicaria les oscil·lacions en les captures de gamba de la flota de ròssec que pesca al Nord de Mallorca i que, en ocasions, poden ser sobtades. Aquests episodis de vorticitat són menys freqüents, i de menor intensitat, durant l’estiu, quan es produeixen les majors captures.
La gamba vermella de Sóller no és l’única espècie estudiada pels investigadors de l’IMEDEA (CSIC-UIB) i el COB (IEO), que també han analitzat la relació entre aquests episodis de vorticitat i les captures de peixos com la moixina (Galeus melastomus), la maire (Micromesistius poutassou) i la mòllera de fang (Phycis blennoides), i de crustacis com el cranc de fonera (Geryon longipes) i l’escamarlà (Nephrops norvegicus). En tots els casos, els resultats assolits suggereixen que la terbolesa de l’aigua, generada pels episodis de vorticitat, afecta, d’una manera o altra, les dinàmiques poblacionals d’aquestes espècies, que habiten els fons marí de les illes Balears, i la seva accessibilitat a l’explotació pesquera.
Aquest estudi s’ha fet en el marc del projecte IDEADOS (Estructura y dinámica del ecosistema bento-pelágico de talud en dos zonas oligotróficas del Mediterráneo: una aproximación multidisciplinar y a distintas escales temporales en las Islas Baleares), finançat pel Pla nacional R+D+I (CTM2008-04489-C03-01-02-03/MAR) i dut a terme per l’IEO, el CSIC (Institut de Ciències del Mar de Barcelona) i la UIB.
Referència bibliogràfica:
Angel Amores, Lucía Rueda, Sebastià Monserrat, Beatriz Guijarro, Catalina Pasqual, Enric Massutí. «Influence of the hydrodynamic conditions on the accessibility of Aristeus antennatus and other demersal species to the deep water trawl fishery off the Balearic Islands (western Mediterranean)». Journal of Marine Systems, 2013, 10.1016/j.jmarsys.2013.11.014.
Fitxa de la tesi doctoral
- Títol: Mesoscale hydrodynamics around the Balearic Islands: spatio-temporal variability and its relation with fishing resources.
- Autor: Ángel Miguel Amores Maimó
- Programa de doctorat: Física
- Departament: Física
- Director: Sebastià Monserrat Tomàs
Documents relacionats
Data de publicació: 09/07/2014