Escoltar

Variacions del nivell de la mar, corrents d'aigua i vent: la formació del litoral de les illes Balears en els darrers 130.000 anys

La tesi doctoral de Francesc Pomar Bauzà investiga els processos sedimentaris d'origen eòlic i al·luvial que han intervingut en la formació de la costa durant el plistocè superior

La tesi doctoral de Francesc Pomar Bauzà, defensada a la Universitat de les Illes Balears, se centra en l'estudi de la sedimentologia i els processos associats de ventalls al·luvials i dunes eòliques. Sovint, la formació d’aquests sistemes deposicionals esdevé en el mateix espai i les mateixes condicions ambientals, malgrat que es caracteritzen per ser processos genèticament diferents. En aquest sentit, aquesta interrelació observada als sediments estudiats s’ha definit com a interferència eòlic-al·luvial, entenent com a tal l’expressió geomòrfica de la combinació i la superposició tant de processos eòlics com d’al·luvials. El clima hi fa un paper important a manera d’amplificador o mitigador del predomini d’un procés sobre l’altre, així com respecte de la provisió de sediment, la magnitud del transport eòlic o de la precipitació i/o l’escorrentia.

L’objectiu de la tesi doctoral de Francesc Pomar ha estat obtenir una acurada identificació i descripció de l’arquitectura de les principals fàcies d’interferència eòlic-al·luvial del registre sedimentari costaner del plistocè superior, generant un marc cronològic a partir de l’ús de tècniques de datació com l’OSL. Així, es presenten descripcions sedimentològiques, anàlisis estratigràfiques, texturals, mineralògiques i geomòrfiques a partir de les quals s’identifiquen una sèrie de fàcies deposicionals que indiquen la successió dels processos sedimentaris que es desenvoluparen a les costes de les Illes Balears. La tesi l'han dirigida els doctors Joan Fornós, del Departament de Biologia de la UIB, i Lluís Gómez, del Servei d'Observació Costanera i Predicció de les Illes Balears (SOCIB).

Els principals resultats obtinguts han posat de manifest que els ventalls al·luvials es caracteritzen per una seqüència sedimentària amb l’alternança de fàcies al·luvials i fàcies eòliques. Cal destacar, però, que les anàlisis sedimentològiques mostren que la majoria del sediment que contenen els ventalls són arenes bioclàstiques d’origen marí.

Les datacions situen el desenvolupament de les seqüències sedimentàries estudiades durant el Plistocè superior, de manera que es constata que hi ha una relació amb la variabilitat climàtica i les fluctuacions del nivell marí ocorregudes durant els darrers 130.000 anys. En aquest sentit, es proposa un model d’evolució ambiental per a les àrees litorals del nord de les illes Balears que consisteix en la formació sobre la plataforma continental d’importants camps dunars que migraven terra endins durant els períodes de descens del nivell marí associats a episodis climàtics de signe fred. Durant aquests períodes, grans bancs d’arena bioclàstica marina quedaven exposats a l’acció del vent. A més a més, aquests períodes afavorien el desenvolupament d’episodis tempestuosos en què podien descarregar precipitacions intenses amb la capacitat de generar processos puntuals de revingudes sobtades que drenaven les conques costaneres. D’aquest escenari en resultaren processos d’interferència eòlic-al·luvial en forma de desmantellament parcial o total del camp dunar costaner i la incorporació del sediment eòlic al modelat al·luvial.

Els models i marcs teòrics d’evolució del paisatge en ús indiquen que durant els períodes de descens del nivell de base (i.e. nivell marí), el modelat es caracteritza pel domini dels processos erosius. Per contra, aquesta memòria documenta que dels processos d’interferència eòlic-al·luvial resulta l’efecte contrari, tot generant el desenvolupament de ventalls al·luvials sobre la costa en lloc de la incisió–erosió dels cossos al·luvials durant els episodis de descens del nivell marí. Tot plegat, i especialment aquesta construcció dels ventalls amb sediments marins, via transport eòlic, posa de manifest l’existència d’una tipologia de ventalls al·luvials alimentats de forma exògena que, ara per ara, no han estat considerats a bastament i en profunditat a la bibliografia especialitzada.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: Arquitectura i fàcies deposicionals de la interferència entre sedimentació al·luvial, col·luvial i eòlica a les Illes Balears durant el plistocè superior: implicacions paleoclimàtiques
  • Autor: Francesc Pomar Bauzà
  • Programa de doctorat: Geografia
  • Departament: Geografia
  • Director: Joan J. Fornós Astó i Lluís Gómez Pujol

Data de publicació: 05/08/2016