Una recerca de la UIB, portada de la revista "Bioconjugate Chemistry"

El treball dels grups de Química Supramolecular i de Biologia Cel·lular del Càncer analitza el transport intracel·lular d’una cicloesquaramida fluorescent i estableix la seva funció com a marcador in vivo d’endosomes tardans 

La revista científica Bioconjugate Chemistry, una de les més destacades en el camp de la Química Orgànica, destaca a la portada el treball dels investigadors dels grups de Química Supramolecular i de Biologia Cel·lular del Càncer, realitzat en el marc del projecte Consolider, en el qual participen ambdós grups, l’objectiu del qual és avançar en el disseny, síntesi i avaluació de nous composts bioactius.

A l’hora de dissenyar i desenvolupar nous fàrmacs, un dels aspectes més importants que s’han de considerar és la seva facilitat per accedir a l’interior cel·lular, on duran a terme la seva activitat. El coneixement del mecanisme d’entrada i la seva distribució a l’interior cel·lular aporta informació molt valuosa per millorar el disseny i l’activitat de la nova molècula activa.

Tot i que existeix un interès creixent de la comunitat científica en els composts esquaramídics degut a la seva activitat com a agents antibiòtics, antitumorals i antiparasitaris, entre altres, no s’havia realitzat cap estudi per determinar els mecanismes d’entrada ni el seu transport intracel·lular.

Seguint amb l’estudi iniciat fa uns anys pels mateixos investigadors, i que va permetre descriure l’activitat antitumoral d’una família de composts cicloesquaramídics; en aquest treball, dirigit pels doctors Carmen Rotger i Antoni Costa, els investigadors han sintetitzat dos nous composts cicloescuaramídics fluorescents, que han estat utilitzats com a sondes per estudiar el seu procés d’entrada i distribució a l’interior cel·lular.

S’ha observat que aquestes dues sondes, anomenades C2-BDP i C2-FITC, penetren ràpidament a l’interior cel·lular a través de mecanismes endocítics mediats per receptors de membrana. Una vegada a l’interior cel·lular les sondes s’acumulen en determinats compartiments subcel·lulars. Els estudis realitzats amb la sonda C2-BDP indiquen que aquest compost es localitza als endosomes tardans i resta al llarg del temps en aquest orgànul.

Pel seu comportament intracel·lular i per les excel·lents propietats fotoquímiques, el C2-BDP pot ser utilitzat com un marcador ràpid, estable, altament fluorescent i selectiu d’endosomes tardans en cèl·lules vives.

Referència bibliogràfica:

Sampedro A, Villalonga-Planells R, Vega M, Ramis G, Fernández de Mattos S, Villalonga P, Costa A, Rotger C. «Cell uptake and localization studies of squaramide based fluorescent probes». Bioconjugate Chemistry, 25 (8), pp 1537–1546 DOI: 10.1021/bc500258b

Notícies relacionades

Data de publicació: Wed Sep 10 10:18:00 CEST 2014

« Torna enrere   -  Arxiu de notícies