Escoltar

Un motiu més per menjar xocolata: prevé les pedres de ronyó

Antònia Costa Bauzà, Fèlix Grases Freixedas i Paula Calvó Garcia varen participar amb aquest article en el I Concurs de Divulgació Científica de la UIB

Els càlculs renals, anomenats comunament «pedres» de ronyó, són masses sòlides compostes de petits cristalls que es formen als ronyons. Entre un 10-12% de totes les pedres renals són d'àcid úric i se solen desenvolupar en persones que mantenen una dieta rica en carn vermella, vísceres i marisc. Beure grans quantitats d'alcohol també les afavoreix, ja que augmenta l'eliminació de l'àcid úric en l'orina.

Ja fa un cert temps, el grup de recerca de Litiasi Renal de la Universitat de les Illes Balears duem a terme experiments amb orina artificial per identificar maneres d'endarrerir la formació de cristalls d'àcid úric. Hem demostrat que és el cas de la teobromina, un compost que es troba en elevades quantitats en el cacau i derivats, com la xocolata, a la qual se li coneixen múltiples propietats beneficioses per a la salut.

Xocolata negra contra les pedres

No totes les xocolates són iguals. En 40 g de xocolata amb llet, hi ha 70 mg de teobromina, bastant per sota dels 250 mg de teobromina presents en 40 g de xocolata negra i en pols.

Amb aquesta dada sobre la taula, començàrem un altre estudi, aquesta vegada en orina real, en el qual varen participar vint voluntaris sans. De cada un en vàrem obtenir quatre mostres d'orina: després de no haver menjat xocolata —anomenada orina «basal»—, després d'haver ingerit 40 g de xocolata negra, després d'haver pres 40 g de xocolata en pols i, finalment, després d'haver consumit 40 g de xocolata amb llet. En tots els casos, però, sense que variassin la dieta, que era idèntica cada dia que els recollíem l'orina.

Als participants, els vàrem deixar decidir lliurement la dieta, però amb algunes restriccions. D'una banda, no podien consumir cap derivat del cacau, excepte els inclosos en l'estudi el dia que correspongués. També els estaven vetats el cafè i qualsevol beguda que contingués cafeïna, que en part s'elimina a través de l'orina en forma de teobromina. Així, teníem la certesa que els resultats obtinguts respondrien al consum dels diferents tipus de xocolates i no a altres factors.

Els resultats que obtinguérem varen revelar que hi havia menys quantitat de cristalls d'àcid úric en l'orina després d'haver menjat xocolata negra i xocolata soluble, en comparació amb l'orina sense ingesta prèvia de xocolata i l'orina després d'haver consumit xocolata amb llet. A més, l'orina després d'haver ingerit xocolata negra va ser la que va presentar el valor més elevat de teobromina,* seguida per la recollida després d'haver pres cacau en pols.

En conclusió, tant el consum de cacau en pols com el de xocolata negra frenen la cristal·lització de l'àcid úric gràcies al seu contingut en teobromina, i podrien prevenir els càlculs renals en pacients amb risc elevat. El consum de xocolata amb llet, però, no evita la formació de cristalls d'àcid úric en orina.

Val més prevenir que haver de curar (i patir)

La troballa és important, si tenim en compte que, avui en dia, les opcions per tractar les pedres de ronyó consisteixen a eliminar-les una vegada que ja estan formades. De vegades, simplement s'espera que el pacient les elimini de manera natural a través de l'orina. En d'altres, se li romp la pedra i s'espera que el pacient n'expulsi els fragments. Tots dos processos són, cal dir-ho, extremadament dolorosos.

Identificar tractaments, ja sigui amb teobromina o amb altres alternatives, que evitin la formació de càlculs des de tot d'una és un objectiu fonamental del Laboratori de Litiasi Renal de la Universitat de les Illes Balears. Així, s'evitarà el patiment que comporta l'extracció i eliminació de la pedra una vegada que ja està formada, a més de mantenir els ronyons sans el màxim de temps possible.

Notícia relacionada

Data de publicació: 16/06/2020