Un estudi rastreja la dispersió de la malaltia que situa el mol·lusc nacra al límit de l'extinció

El treball de l'IMEDEA (CSIC-UIB) utilitza les dades del projecte de ciència ciutadana Observadors del Mar, i mostra que el paràsit causant es distribueix seguint els corrents superficials i que la seva virulència sembla que estigui relacionada amb temperatures temperades. L'estudi s'ha fet a partir de les dades recollides en el projecte de ciència ciutadana Observadors del Mar.

 

Des del principi de la tardor de 2016, una ona de mortalitat massiva devasta les poblacions d'una de les espècies emblemàtiques i endèmiques de la Mediterrània, el mol·lusc nacra (Pinna nobilis), que pot créixer fins a altures de més d'un metre. La causa més probable que fa que un dels bivalves més grossos del món estiguin a punt d’extingir-se és un endoparàsit recentment descrit, l’Haplosporidium. Ara, un estudi amb participació d'investigadors de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) ha rastrejat la dispersió del paràsit a partir de les dades proporcionades pels ciutadans a través del web d’Observadors del Mar. Els resultats de l'estudi han estat publicats a la revista Scientific Reports.

«Tot sembla indicar que el paràsit es distribueix seguint els corrents superficials i que la seva virulència sembla que estigui relacionada amb temperatures superiors a 13,5°C i amb un rang de salinitat entre 36,5-39,7 psu (unitats pràctiques de salinitat)», explica la investigadora de l'IMEDEA (CSIC-UIB), Iris Hendriks, que ha liderat l'estudi. «Aquests resultats suggereixen un descoratjador escenari per a la conservació d'aquesta icònica espècie, ja que, com han aventurat els models d'aquesta recerca, la infecció s'ha estès per tota la Mediterrània», afegeix la investigadora. «És crucial continuar rebent observacions del progrés de la mortalitat a la conca est, on tenim menys informació», afegeix.

«Només les zones en les quals les variables es mantenen lluny de les condicions òptimes per despertar la virulència del paràsit Haplosporidium (per exemple, la desembocadura de l'Ebre o la llacuna tancada del Mar Menor) acullen individus vius, encara que no estem segurs si no estan afectats per la malaltia, que possiblement no es manifesta perquè no troba les condicions ambientals idònies», indica Hendriks. 

«Des de les primeres notícies d'aquesta catàstrofe ecològica, la comunitat científica ha focalitzat tots els esforços a dilucidar i entendre la manera com actua el paràsit. Però la ràpida i àmplia extensió de la infecció ha fet que sigui fonamental la intervenció dels ciutadans», explica Hendriks.

«Gràcies a la combinació d'observacions ciutadanes —en les quals reportaven la infecció del bivalve— amb els monitoratges científics s'ha pogut rastrejar i comprendre com i en quines condicions actua aquest paràsit letal. Aquestes observacions (viva/morta) han estat incloses en models de deriva per investigar-ne la distribució regional a la conca oest mediterrània i acarar-los amb variables ambientals per observar l’efecte potencial de l'ambient sobre la virulència del paràsit», conclou la investigadora.

Referència bibliogràfica

Miguel Cabanellas-Reboredo, Maite Vázquez-Luis, Baptiste Mourre, Elvira Álvarez, Salud Deudero, Ángel Amores, Piero Addis, Enric Ballesteros, Agustín Barrajón, Stefania Coppa, José Rafael García-March, Salvatore Giacobbe, Francisca Giménez Casalduero, Louis Hadjioannou, Santiago V. Jiménez Gutiérrez, Stelios Katsanevakis, Diego Kersting, Vesna Mačić, Borut Mavrič, Francesco Paolo Patti, Serge Planes, Patricia Prado, Jordi Sánchez, José Tena-Medialdea, Jean de Vaugelas, Nardo Vicente, Fatima Zohra Belkhamssa, Ivan Zupan, i Iris E. Hendriks. «Tracking a mass mortality outbreak of pen shell Pinna nobilis populations: A collaborative effort of scientists and citizens». Scientific Reports. doi: 10.1038/s41598-019-49808-4

Font: IMEDEA (CSIC-UIB)

Data de publicació: Thu Sep 19 11:09:00 CEST 2019

« Torna enrere   -  Arxiu de notícies