Escoltar

Un estudi de l'IMEDEA (CSIC-UIB) assenyala que les estructures submarines artificials estimulen la proliferació de grumers

La recerca ha registrat fins a 100.000 pòlips de grumer per metre quadrat en ports i instal·lacions turístiques 

Els pòlips de grumer proliferen a les superfícies marines creades per l’home, segons assenyala una recerca internacional dirigida per l’investigador de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) Carlos Duarte. En aquest tipus de superfícies -com ports, plataformes petrolieres, granges d’aqüicultura i instal·lacions turístiques- s’han arribat a detectar fins a 100.000 pòlips per metre quadrat, amb una capacitat més gran de produir grumers.

L’investigador Carlos Duarte explica: «L’augment de les estructures d’origen antròpic està proporcionant hàbitats per als pòlips, la qual cosa podria ser un factor important per explicar l’augment global de proliferació de grumers». Fins ara, els estudis que han intentat explicar aquest fenomen s’han centrat en variables relacionades amb els grumers en la fase adulta.

La recerca, que s’ha publicat en el darrer número de la revista Frontiers in Ecology and the Environment, desvela que l’espècie Cotylorhiza tuberculata, per exemple, presenta una densitat de gairebé 20 pòlips per centímetre quadrat en els maons, mentre que només en presenta 1 per centímetre quadrat fixat en les closques d’ostres vives, i aproximadament 8 pòlips per centímetre quadrat sobre closques d’exemplars morts.

Les estructures artificials a les zones costaneres estan augmentant entre un 3,7 i un 28,3 per cent anual. Segons l’article, aquesta situació pot resultar «especialment crítica en regions de sediments tous com el golf de Mèxic», on la disponibilitat de substrats naturals és escassa, la qual cosa limita el nombre de pòlips. L’equip d’investigació ha denominat aquest fenomen com l’efecte cavall de Troia.

Les regions analitzades pertanyen a zones submarines de tot el món, entre les quals s’inclouen Japó, el Regne Unit, Espanya i els Estats Units. El treball és fruit d’una col·laboració internacional finançada per la Fundació Nacional de Ciència dels Estats Units, a través del Centre Nacional d’Anàlisi Ecològica.

Font: CSIC

Referència bibliogràfica:

Carlos M. Duarte et al. «Is global ocean sprawl a cause of jellyfish blooms?». Frontiers in Ecology and the Environment. DOI: 10.1890/110246

Documents relacionats

Data de publicació: 11/09/2012