Escoltar

Un estudi ajuda a entendre millor les bases neurològiques del dolor en pacients amb fibromiàlgia

La recerca, amb participació de la UIB i publicada a PLOS ONE, ofereix noves claus per aconseguir tractaments que ajudin els pacients amb fibromiàlgia a gestionar millor el dolor crònic 

Un estudi, amb participació del doctor Pedro Montoya, catedràtic del Departament de Psicologia i investigador principal del grup de recerca en Neurociència Cognitivoafectiva i Psicologia Clínica de la Universitat de les Illes Balears, permet entendre millor les bases neurològiques del dolor en pacients amb fibromiàlgia. El treball ofereix, a més, noves claus per, en un futur, disposar de noves tècniques de diagnòstic d'aquesta malaltia més precises i fiables, així com tractaments que ajudin els pacients a gestionar millor el dolor crònic.

En l'estudi, liderat per la Universitat Politècnica de València, hi han participat també investigadors de l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València, la Universitat de Granada (UGR), la Universitat de València (UV), i hi ha col·laborat l'Associació Valenciana d'Afectats de Fibromiàlgia (AVAFI). Les conclusions de l'estudi han estat publicades en la prestigiosa revista científica PLOS ONE.

L'objectiu principal del treball va ser caracteritzar en condicions de repòs la velocitat de flux sanguini cerebral de pacients amb fibromiàlgia, per així tenir millor coneixement de les relacions entre patrons específics d'activitat cerebral i la percepció del dolor d'aquestes pacients.

En el treball hi varen participar 15 dones amb fibromiàlgia i 15 dones sanes (amb edats compreses entre 33 i 67 anys). Les voluntàries havien de romandre en repòs durant 5 minuts mentre els monitoritzaven la velocitat de flux sanguini a les artèries cerebrals mitjanes i anteriors fent ús d'una tècnica innòcua, basada en ultrasons, anomenada Doppler transcranial.

«Es varen triar aquestes artèries perquè irriguen diferents regions cerebrals relacionades amb el dolor i es preveia que podrien observar-se diferents patrons de velocitat de flux sanguini a les artèries en comparar entre pacients i població general», apunta Beatriz Rey, professora titular del Departament d'Enginyeria Gràfica de la Universitat Politècnica de València i coordinadora de l'estudi.

Els investigadors varen aplicar diferents algorismes de tractament de senyal basats en anàlisi temporal, espectral, temps-freqüència i de complexitat per obtenir diferents paràmetres dels senyals registrats i així poder caracteritzar-los. 

Més complexitat

D'aquesta manera, aquest estudi aprofundeix en el coneixement sobre les modificacions en el funcionament del cervell com a conseqüència del dolor crònic i les emocions negatives que pateixen aquests pacients. Els resultats demostren que, en comparació amb la població general, les pacients amb fibromiàlgia mostren una complexitat més gran en el senyal de velocitat de flux sanguini, així com una distribució diferent en la densitat espectral de potència. A més, s'han observat correlacions d'aquests paràmetres amb els nivells de dolor clínic, ansietat i depressió mesurats per qüestionaris. 

«Les alteracions observades podrien reflectir, entre altres aspectes, diferències en activitat vasomotora perifèrica, en la resposta nerviosa vegetativa o en l'autorregulació cerebral. Un millor coneixement de les bases cerebrals del dolor pot ajudar en un futur a dissenyar tractaments que permetin a les pacients gestionar millor el dolor crònic», apunta Alejandro Rodríguez, investigador del Departament d'Enginyeria Gràfica de la UPV. 

Dolor crònic

El dolor crònic representa un problema de salut i una càrrega socioeconòmica molt important per a l'individu i per a la societat, atès que afecta la vida d'un vint per cent de la població, i el seu cost pot arribar a superar el tres per cent del producte interior brut als països desenvolupats. Des del punt de vista científic, la comprensió de la manera com es cronifica el dolor i com es poden revertir els seus efectes és un dels reptes científics més importants a Europa per al segle XXI.

La recerca demostra que aquests canvis afecten principalment les regions responsables de percebre i alleujar el dolor. És possible que la persistència del dolor al llarg del temps sigui conseqüència d'aquestes alteracions i, per tant, els esforços s'han de dirigir a millorar el coneixement sobre com revertir aquests canvis perquè el cervell pugui funcionar d'una manera més adaptativa.

El treball forma part del projecte BRAIN2PAIN («Modulació de l'activitat cerebral per alleujar el dolor: aportacions del Doppler transcranial»), finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat.

Referència bibliogràfica

Alejandro Rodríguez, José Tembl, Patricia Mesa-Gresa, Miguel Ángel Muñoz, Pedro Montoya & Beatriz Rey. (2017). «Altered cerebral blood flow velocity features in fibromyalgia patients in resting-state conditions», PLOS ONE, 12(7): e0180253. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0180253

Font: Universitat Politècnica de València  

Data de publicació: 31/07/2017