Un bri d'esperança per a la supervivència de la nacra

Un estudi liderat per l'IMEDEA (CSIC-UIB) sobre l'intercanvi genètic entre poblacions de nacres desvela que les poblacions delmades podrien ser recolonitzades per poblacions veïnes com la del delta de l'Ebre

La nacra, P. nobilis, és una espècie endèmica del mar Mediterrani que es podia trobar de manera habitual, fins a la tardor de 2016, a les àrees costaneres, especialment a les praderies de Posidonia oceanica. Un esdeveniment de mortalitat va afectar les poblacions de nacres de l'oest de la conca mediterrània, i va provocar la desaparició de gran part dels individus.

Un equip d'investigadors de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques i la Universitat de les Illes Balears, han liderat un estudi sobre l'intercanvi genètic (la connectivitat) entre poblacions de nacres del Mediterrani occidental. La connectivitat és important, atès que la persistència d'una espècie depèn, a més de l'estat de conservació i la mida de les poblacions locals, de l'intercanvi genètic entre poblacions. Aquesta connectivitat permet que es donin recolonitzacions en cas d'extincions locals.

Els resultats de l'estudi mostren que abans de l'esdeveniment de mortalitat, les poblacions de nacres del Mediterrani occidental estaven altament connectades entre si gràcies a corrents oceanogràfics, és a dir, que eren capaces de mantenir un cert intercanvi de larves. Aquest flux genètic es mantenia fins i tot entre les poblacions de la península Ibèrica i les de les illes Balears, atès que no estaven aïllades malgrat la distància entre les illes i el continent. Aquest flux genètic també afecta la diversitat de les poblacions, atès que els individus immigrants aporten nous al·lels que enforteixen la salut genètica.

L'estudi destaca les nacres de la costa de Calp, a Alacant, com una de les poblacions de més diversitat genètica del Mediterrani. Emperò, aquesta població ja no té individus vius després de l'esdeveniment de mortalitat. Per altra banda, l'estudi també assenyala el delta de l'Ebre, concretament la badia dels Alfacs, com un punt amb una població font (que produeix una gran quantitat de larves emigrants). Aquest fet ha cobrat significat després de l'esdeveniment de mortalitat massiva que han patit les nacres, perquè és una població que encara té individus vius.

Aquests resultats suposen una esperança per a la nacra després de l'esdeveniment de mortalitat, atès que indiquen que potser les poblacions afectades podran ser recolonitzades per poblacions veïnes, com la del delta de l'Ebre, gràcies a l'alta connectivitat que s'hi ha observat.

Referència bibliogràfica

Marlene Wesselmann, Mercedes González-Wangüemert, Ester A. Serrão, Aschwin H. Engelen, Lionel Renault, José R. García-March, Carlos M. Duarte, i Iris E. Hendriks. «Genetic and oceanographic tools reveal high population connectivity and diversity in the endangered pen shell Pinna nobilis». Scientific Reports, 19 de març de 2018. DOI: www.nature.com/articles/s41598-018-23004-2

Font: IMEDEA (CSIC-UIB)

Data de publicació: 21/03/2018