Escoltar

Tractaments personalitzats contra el dolor cervical

La tesi doctoral d'Amanda Grávalos Gasull avalua l'eficàcia de les diferents tècniques utilitzades per tractar aquesta patologia 

Les activitats de la vida diària i la pràctica de l'esport exposen l'aparell locomotor a lesions traumàtiques variables, en les quals els teixits blans són les estructures més afectades. En el cas del dolor cervical, és un fenomen multifactorial que afecta aproximadament el 70 per cent de la població al llarg de la vida i és la segona causa més freqüent de consulta al metge especialista de l'aparell locomotor, amb la consegüent despesa sanitària destinada tant al diagnòstic com al tractament.

La síndrome de dolor miofascial (SDM) es pot definir com el dolor musculoesquelètic, sense resposta inflamatòria, localitzat, que genera disfunció i que no té una causa concreta d'aparició. En la SDM sempre hi ha punts gallet. La cervicàlgia es defineix com el dolor localitzat a l'àrea cervical, amb una simptomatologia associada o no a les extremitats superiors. Les manifestacions del dolor cervical poden anar des de l'occipital fins al començament del raquis dorsal, i estan associades al desgast articular o a la disfunció dels teixits blans.

Les tècniques més utilitzades per al tractament de la cervicàlgia associada a una síndrome de dolor miofascial depenen, sobretot, de la disponibilitat del servei i la formació dels terapeutes. Per això, la tesi d'Amanda Grávalos, defensada a la Universitat de les Illes Balears, ha avaluat l'eficàcia de les diferents tècniques protocolitzades per a la cervicàlgia mecànica amb dolor miofascial, com també per determinar la menys dolorosa i que impliqui un menor cost econòmic per al sistema de salut. La tesi l'ha dirigida el doctor Antoni Gamundí, del Departament de Biologia de la UIB.

La recerca s'ha fet al Servei de Rehabilitació de l'Hospital Son Llàtzer de Palma, i ha comptat amb la participació de 112 pacients amb diagnòstic de cervicàlgia mecànica. Aquests pacients varen ser dividits en quatre grups segons el tractament al qual es varen sotmetre (punció seca profunda, punció seca superficial, alliberament per barrera i ones de xoc). La investigadora va avaluar el múscul trapezi (fibres superiors) i el múscul elevador de l'escàpula, que són els que tenen un nombre més gran de punts gallet actius en la cervicàlgia. Les variables que es varen considerar en l'estudi es varen dividir en dos grups: les variables quantitatives, formades per l'algometria, la goniometria, la valoració de l'equilibri i la contracció màxima; i les variables qualitatives, que varen ser l'escala numèrica del dolor i el test SF-12 de qualitat de vida.

Els resultats d'aquesta tesi doctoral han confirmat que en tots els tractaments estudiats els pacients varen mostrar una millora estadísticament significativa sobre les variables de percepció del dolor, mobilitat i dolor a la pressió. A tall de conclusió, la recerca d'Amanda Grávalos confirma que, per al conjunt de variables estudiades, la tècnica d'alliberament de barrera presenta millors resultats. L'elecció de la tècnica terapèutica vindria determinada per la simptomatologia específica de cada pacient i per les variables particulars a millorar, i no per l'aplicació d'una teràpia generalista.

Fitxa de la tesi doctoral

  • TítolEstudio comparativo de la efectividad de diferentes abordajes en los puntos gatillo cervicales presentes en los músculos angular de la escápula y trapecio fibras superiores
  • Autor: Amanda Grávalos Gasull
  • Programa de doctorat: Neurociències
  • Departament: Institut Universitari d'Investigació en Ciències de la Salut
  • Director: Antoni Gamundí Gamundí 

Data de publicació: 30/10/2017