Seguint el rastre de la moral en el cervell de jutges i condemnats

El grup de recerca en Evolució i Cognició Humana de la UIB investiga l’activitat cerebral de jutges i delinqüents per elaborar un model explicatiu de la moral humana 

Un equip d’investigadors del grup de recerca en Evolució i Cognició Humana (EVOCOG) de la Universitat de les Illes Balears posarà a prova el cervell de jutges i delinqüents per avaluar la valoració moral que fan aquests col·lectius a l’hora de decidir sobre dilemes morals importants, com ara aquells que impliquen el sacrifici d’una persona per salvar la vida d’altres. Aquest estudi, dirigit pels doctors Camilo J. Cela Conde i Enric Munar Roca, del Departament de Filosofia i Treball Social de la UIB, es fa en el marc del projecte de recerca «Crim, judici i moral: un model d’interpretació de la dinàmica de les xarxes cerebrals en judicis morals realitzats per jutges i delinqüents», finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat.

Des de la consideració que la facultat moral és innata i exclusiva dels éssers humans i s’ha d’incloure entre els trets que defineixen la condició humana, l’objectiu dels investigadors de la UIB és aclarir l’estructura d’aquesta facultat moral. En aquest sentit,  elaboraran un model explicatiu sobre els mecanismes cognitius i cerebrals que es donen quan elaboram judicis morals, per comprendre l’abast de les particularitats de la conducta moral humana. Per això, una de les tasques que s’ha proposat l’equip de la UIB és comparar el funcionament de les xarxes cerebrals que es correlacionen amb l’avaluació moral en dos col·lectius diferenciats, com són els jutges i els delinqüents. Els investigadors consideren que per entendre la capacitat humana per a l’avaluació moral pot ser especialment rellevant la comparació de la dinàmica de les xarxes cerebrals dels delinqüents amb la dels jutges que els jutgen, en la mesura que les seves sentències poden causar danys de conseqüències morals indubtables com ara la privació de llibertat. 

Així, l’estudi preveu la participació de 80 subjectes dividits en quatre grups: 20 jutges que s’ocupen de delictes penals, 20 delinqüents amb condemna de presó ja complida (o en situació de tercer grau) amb trastorn antisocial de personalitat, 20 delinqüents amb condemna de presó ja complida (o en situació de tercer grau) sense trastorn antisocial de personalitat, i un grup de control de 20 subjectes aliens a les condicions anteriors. La participació dels jutges i dels delinqüents s’ha vehiculat a través de sengles convenis de col·laboració amb el Consell General del Poder Judicial i amb el Ministeri de Justícia. 

S’avaluarà l’activitat cerebral de tots ells mitjançant magnetoencelografia mentre duen a terme tasques de decisió personal en el marc de diferents judicis morals i no morals. Aquestes proves es duran a terme al Centre de Tecnologia Biomèdica (CTB) de la Universitat Politècnica de Madrid, institució amb la qual col·labora el grup de recerca en Evolució i Cognició Humana de la UIB. Les dades obtingudes en aquests experiments permetran dur a terme anàlisis de la connectivitat funcional i la identificació de  xarxes cerebrals, que es faran a l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB), on es disposa del clúster de computació d’alta productivitat Nuredduna, per dur a terme els càlculs complexos necessaris per a aquesta anàlisi.

La recerca, que tot just es troba en la fase inicial, s’allargarà durant els pròxims dos anys, i els investigadors de la UIB esperen que els resultats que s’assoleixin suposaran un important avanç per entendre les connexions entre la ment i el cervell. 

L’apreciació estètica també ens fa humans

El projecte de recerca de l’EVOCOG continua la tasca iniciada en un projecte anterior sobre la naturalesa moral i estètica humana (R+D+I FFI2010-20759). En el marc d’aquest projecte, el treball dels investigadors de la UIB ha significat la publicació amb caràcter de primícia mundial de la primera localització de les àrees cerebrals activades en els processos de percepció estètica. Aquest assoliment va ser objecte d’un article publicat per la prestigiosa revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), en el qual els investigadors de la UIB varen determinar les xarxes del cervell que reaccionen davant la bellesa i com aquestes canvien al llarg del temps de la percepció.

A més, aquest mateix projecte de recerca també va suposar el primer assoliment de les diferències hemisfèriques cerebrals entre dones i homes en aquesta mateixa tasca, una de les primeres advertències sobre la necessitat de tenir en compte rangs temporals més precisos d’activació/desactivació de les àrees cerebrals per poder identificar de manera adequada la connectivitat funcional, i el primer estudi dinàmic de xarxes cerebrals en processos cognitius superiors.

Notícies relacionades

Data de publicació: Tue Feb 10 10:20:00 CET 2015

« Torna enrere   -  Arxiu de notícies