Escoltar

Qui es menja a qui en el mar Balear?

La tesi doctoral de Maria Valls Mir investiga l'estructura de les xarxes tròfiques i l'alimentació de diverses espècies que habiten les aigües profundes d'aquesta àrea del Mediterrani occidental 

En el marc de la gestió mediambiental és fonamental conèixer les interaccions entre predadors i preses, les anomenades xarxes tròfiques, per poder entendre els ecosistemes marins. La tesi doctoral de Maria Valls Mir, defensada a la Universitat de les Illes Balears, ha analitzat, en el context d'escassetat de nutrients del mar Balear, l'estructura de les xarxes tròfiques d'aigües profundes i l'alimentació de peixos mesopelàgics (peixos llanterna), elasmobranquis (rajades i taurons) i cefalòpodes (calamars, sèpies i pops). La tesi l'ha dirigida el doctor Antoni Quetglas, del Centre Oceanogràfic de les Balears. 

Les xarxes tròfiques analitzades incloïen espècies pelàgiques (les que viuen a la columna d'aigua) i bentòniques (les relacionades amb el fons). Els resultats han mostrat que les cadenes tròfiques pelàgiques i bentòniques estan interconnectades per un flux d'energia elevat. Aquesta forta connexió és deguda a l'escassetat d'aliment disponible al fons, per la qual cosa els ecosistemes bentònics depenen de la producció de capes superiors (pelàgiques).

Els peixos mesopelàgics es caracteritzen per realitzar migracions nit-dia. Com que són molt abundants en tots els mars, constitueixen una font d'aliment important per a moltes espècies. L'anàlisi de la seva ecologia tròfica indica que aquests peixos estan molt relacionats amb la dinàmica estacional del fitoplàncton, i la seva alimentació reflecteix diferents patrons migratoris sense variacions espacials.

Les anàlisis de la dieta dels elasmobranquis mostren que les rajades, la majoria d'aigües poc profundes, s'alimenten principalment de crustacis i peixos, mentre que els taurons de profunditat basen la seva dieta en espècies mesopelàgiques com el krill.

Per primera vegada al Mediterrani, s'ha caracteritzat la dieta del calamar de potera i el calamar de bou, dues espècies morfològicament gairebé idèntiques. Els resultats mostren que ambdues espècies són piscívores, però el calamar de potera s'alimenta de peixos costaners com el gerret, mentre que el calamar de bou prefereix els peixos mesopelàgics.

L'anàlisi comparativa de cefalòpodes i elasmobranquis d'aigües profundes ha permès constatar la importància de les espècies mesopelàgiques en la seva dieta. S'ha conclòs que els taurons i els calamars fan un paper clau en el flux d'energia en les xarxes tròfiques marines, encara que a diferents nivells. Mentre que els taurons, que no tenen depredadors, retenen el carboni procedent de la superfície, els cefalòpodes, en ser preses d'altres grups, fan recircular el carboni entre la superfície i el fons.

Fitxa de la tesi doctoral 

  • Títol: Trophic ecology in marine ecosystems from the Balearic sea (western Mediterranean)
  • Autora: Maria Valls Mir
  • Programa de doctorat: Ecologia Marina
  • Departament: Biologia
  • Director: Antoni Quetglas Conti 

Data de publicació: 22/09/2017