Escoltar

Premsa forana: de l'esclat de la informació local al repte de la digitalització

La tesi doctoral de Rafel Puigserver investiga l’evolució de les publicacions locals de Mallorca des dels anys setanta fins a l’actualitat 

La premsa forana és el conjunt de publicacions locals, sovint no professionals, d’alguns municipis de Mallorca que es caracteritzen per una gran heterogeneïtat tant en la periodicitat (setmanal, quinzenal, mensual, bimensual, trimestral...) com en l’àmbit de difusió (d’una localitat o de tot del municipi, i amb algun intent de fer premsa comarcal). Aquest fenomen, que neix a finals del segle XIX en municipis com ara Sóller o Felanitx, va viure al darrer terç del segle XX un gran auge, coincidint amb l’arribada de la democràcia i de l’autonomia. Al llarg de gairebé mig segle, les publicacions de la Part Forana de Mallorca han evolucionat, s’han desenvolupat, algunes han desaparegut i d’altres, tot i alguns problemes, han aconseguit sobreviure a l’eclosió de la digitalització.

La tesi doctoral de Rafel Puigserver Pou, defensada a la Universitat de les Illes Balears, ha estudiat l’evolució d’aquestes publicacions dels pobles de Mallorca des dels anys setanta del segle XX fins al dia d’avui. La tesi, que s’emmarca en les línies de treball del Grup d’Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al Món Contemporani, l’ha dirigida el doctor Sebastià Serra Busquets, del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.  

La tesi constata el boom que la premsa forana assolí els anys setanta i vuitanta del segle XX amb la fi del franquisme i la formació de l’Associació de la Premsa Forana. És el moment que apareixen revistes com Dijous (Inca), Coa Negra (Santa María del Camí), Es Saig (Algaida), Llucmajor de Pinte en Ample, Pòrtula (Pòrtol, Marratxí), Flor de Card (Sant Llorenç des Cardassar), o 7 Setmanari (Manacor), que se sumen a les capçaleres de l’etapa inicial d’aquest fenomen, com Sóller (1885) i Felanitx (1935), i a les creades a partir dels anys seixanta i relacionades amb la gent de l’Església, com ara Bona Pau, de Montuïri (1952), Perlas y Cuevas, de Manacor, i Bellpuig, d’Artà, ambdues de l’any 1960.

A finals dels anys vuitanta i a principis dels noranta, apareixen noves publicacions que en bona part dels casos han explotat la premsa forana com una via de negoci. I, entrada la primera dècada del segle XXI, el món de la premsa forana viu importants canvis relacionats amb el fenomen de la digitalització de les publicacions. En alguns casos, l’edició en paper i la digital esdevindran complementàries, com Calamillor7 (Son Servera i Sant Llorenç), Díngola (Sineu) o Cent per Cent (Manacor), però en altres es produirà la conversió de les publicacions al món digital i el naixement de projectes estrictament digitals com Card.cat (Sant Llorenç des Cardassar) o Capvermell.org (Capdepera i Cala Rajada). En aquesta fase, els alts i baixos en els ajuts públics han provocat el tancament de moltes publicacions, algunes de les quals històriques.

Informació en clau local

L’investigador assenyala que aquestes publicacions han estat i encara són els principals mitjans de comunicació que tenen les entitats locals, persones i administracions públiques per informar d’allò que passa als municipis, i que són també una font històrica de primera magnitud. A més, la premsa forana ha tingut una transcendència social i política, i ha contribuït tant a la tasca de «fer poble» com a la transparència en la gestió dels ajuntaments. A més, Rafel Puigserver apunta que la premsa forana és un patrimoni bibliogràfic i periodístic que cal continuar protegint i digitalitzant, com ha fet el Servei de Biblioteca i Documentació de la UIB gràcies a un conveni amb l’Associació de Premsa Forana.

La premsa forana ha contribuït al procés de normalització lingüística del català. La major part de les publicacions varen apostar per publicar en la llengua pròpia, i varen contribuir a la seva difusió i a una certa alfabetització de la població. Tot plegat ha contribuït també a la difusió del patrimoni cultural i natural a partir d’un vessant majoritàriament ecologista, progressista i nacionalista, sobretot en el cas de les publicacions lligades a associacions culturals o delegacions de l’Obra Cultural Balear, sorgides majoritàriament a partir dels anys vuitanta del segle XX. No obstant això algunes publicacions tenen un caire netament conservador i d’altres opten per posicionaments de diglòssia: fan ús del castellà per als editorials de les publicacions i deixen el català com la llengua de la resta de continguts culturals o populars

Un espai de participació

Algunes revistes han estat possibles gràcies a la voluntat d’un conjunt de persones de professions liberals, d’intel·lectuals, de sacerdots i dels grups d’esplai, la majoria de les quals duen a terme una participació desinteressada. En definitiva es tracta de persones coneixedores de la cultura pròpia, amb capacitat per posar-se al capdavant d’aquestes publicacions; tota una generació de gent jove que reivindicava autonomia, llengua, cultura i país, ja des de finals de la dictadura i durant la transició democràtica.

Les publicacions de la premsa forana presenten una gran sociabilitat. Entorn de les revistes es generen una sèrie de debats i de discussions que les converteixen en unes publicacions molt llegides i rellegides. Al voltant d’aquestes publicacions s’hi han format conjunts de persones compromeses, totalment o parcialment, a dur a terme la tasca de publicar-les i d’aportar informació, debat i cultura al poble on s’ubiquen.

La premsa forana ha donat lloc a una nova fórmula associativa sorgida arran de la creació de l’Associació de la Premsa Forana de Mallorca. Sense aquesta entitat la majoria d’aquestes revistes difícilment haurien pogut sobreviure, i s’ha treballat per donar cohesió a una marca, Premsa Forana, sota el principi de la singularitat d’aquestes publicacions.

La professionalització parcial de la premsa forana ha donat lloc a un marc de comunicació caracteritzat per dos grans models de premsa forana. El primer model és el de les publicacions no professionals, amb una periodicitat mensual o bimestral, més pròpies dels nuclis petits i mitjans de Mallorca. El segon model és el de les revistes que han fet la passa cap a la professionalització, que es publiquen als nuclis més grans de la Part Forana i solen aparèixer de manera setmanal o quinzenal.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: Les publicacions periòdiques de la Part Forana de Mallorca des dels anys setanta fins a l'actualitat
  • Autor: Rafel Puigserver Pou
  • Programa de doctorat: Humanitats i Ciències Socials
  • Departament: Ciències Històriques i Teoria de les Arts
  • Director: Sebastià Serra Busquets 

Data de publicació: 28/01/2016