Escoltar

Poden servir les xarxes wifi municipals per monitoritzar la mobilitat urbana relacionada amb la COVID-19?

Un equip d'investigadors de la Universitat de les Illes Balears ha desenvolupat una metodologia per detectar el compliment de la distància de seguretat sanitària al carrer, respectant la privacitat dels usuaris, a partir de les dades de localització de la xarxa SmartWifi de Palma cedides per l'empresa Wiongo

En la primera onada de la COVID-19 es va posar de manifest que la distancia física entre persones era l’eina més efectiva per gestionar la pandèmia. Durant les fases de tornada a la normalitat es fa necessari establir eines de detecció i gestió acurada per minimitzar les situacions de risc de contagis que puguin donar lloc a més onades. Novament, el compliment de la distància de seguretat esdevé crucial.  

Davant aquesta necessitat, un equip multidisciplinari d’investigadors del grup de treball SmartDestination/SmartCity de la Universitat de les Illes Balears proposa utilitzar la xarxa SmartWifi de Palma com a mètode de monitorització del compliment d’aquesta mesura de distanciament entre persones a la ciutat.

Aquesta tecnologia ja es va aplicar per monitoritzar la congestió de vianants de Palma l'any 2019 i va aportar molta informació rellevant per a la gestió per part de les autoritats competents. 

La infraestructura denominada SmartWifi de Palma és capaç de determinar la presència de terminals mòbils en la zona de cobertura i crear un marc de monitorització que, respectant la privacitat dels usuaris, permet determinar els moments de concentració elevada que fan difícil mantenir els distanciament social.

Els investigadors de la UIB han analitzat dades de mobilitat durant els primers mesos de 2020, i han pogut concloure que els deu primers dies del confinament el nombre de dispositius mòbils en moviment es va reduir fins a un 60 per cent, segons la zona de Palma. També han trobat diferències entre les zones analitzades i han pogut concretar en quines franges horàries i quins dies els límits de distanciament social no es varen mantenir o eren difícils de complir.

Seguiment en el marc de la nova mobilitat

En el procés de sortida del confinament, s’ha posat en marxa una nova mobilitat de la població per edats i per territoris que requereix l’atenció i el seguiment de les autoritats competents per ajudar a mantenir els nivells de seguretats exigits des d’un punt de vista sanitari. 

Aquesta tasca de gestió del desconfinament desigual requereix monitoritzar les zones mes rellevants de la ciutat per ajudar a optimitzar els recursos de les administracions públiques. Per tant, aquest treball analitza la xarxa SmartWifi com a instrument per fer aquesta monitorització i permetrà:  

  • Determinar el patró diari de mobilitat que es crearà amb la nova normalitat. 
  • Contribuir a optimitzar els recursos de les administracions.  
  • Potenciar una gestió de la mobilitat urbana a partir d’indicadors mesurables.  

A més, també permetrà avaluar de manera contínua i conjunta els límits permesos d’ús de l’espai urbà establint indicadors geolocalitzats per tenir una visió global de conjunt o millorar la resolució tant temporal com espacial.

Distància social possible

Aquest estudi s’ha fet mitjançant tècniques aportades pels sistemes d’informació geogràfica i ha permès definir i caracteritzat vuit espais geogràfics de Palma coberts per la xarxa SmartWifi. S’ha pogut establir l’espai disponible per a les persones, eliminant-ne l’ocupat pel mobiliari urbà, arbres o fanals que dificulten la mobilitat. Aquesta caracterització ha permès definir un indicador de «distància social possible» específic per a cada espai geogràfic i, d’aquesta manera, es pot determinar quan aquest distanciament és superat i, per tant, es fa difícil mantenir la distància social exigida.

L’equip de la UIB 

Aquest desenvolupament l’ha coordinat pel doctor Bartomeu Alorda Ladaria, professor titular del Departament de Física de la UIB, director d’Innovació i Transferència de la UIB, coordinador del grup de treball SmartDestination/SmartCity de la UIB i investigador principal del grup d’eHealth i Telemedicina Multidisciplinària mitjançant Sistemes Intel·ligents Ciberfísics de l’IdISBa.  

L’equip multidisciplinari està format pel doctor Vicente Ramos Mir, professor titular d’universitat del Departament d’Economia Aplicada, membre dels grups de treball SmartDestination/SmartCity i Comet de la UIB, i el doctor Maurici Ruiz Pérez, professor titular d’universitat del Departament de Geografia, membre del grup de treball SmartDestination/SmartCity de la UIB i director del servei de SIG i Teledetecció de la UIB.

Agraïments

Aquest estudi ha estat possible gràcies a la col·laboració que la UIB manté amb l’empresa WIONGO, que gestiona la xarxa SmartWifi de Palma. L’empresa ha aportat les dades d’aquest estudi per fer possible aquesta implementació amb motiu de la COVID-19.

El grup de treball SmartDestination/SmartCity

El grup de treball es va concebre com un espai de relació i oportunitat per fer aportacions, des de les diferents àrees de recerca de la UIB, a la necessitat d’incorporar tecnologies per a la gestió del territori i de la destinació turística associada.

Alguns resultats d’aquest grup de feina estan associats a l’establiment de convenis específics entre l’Ajuntament de Palma i la UIB, com ara la creació d’un laboratori conjunt a la Platja de Palma, el suport per a la posada en marxa de la SmartWifi de Palma, el disseny i l’avaluació de la infraestructura SmartSensPort-Palma de l’Autoritat Portuària de les Illes Balears o el suport per al desplegament, per part de l’IBETEC, de la infraestructura IoTIB del Govern de les Illes Balears.

Data de publicació: 09/06/2020