Escoltar

Nous dilemes per estudiar els judicis morals

La recerca dels investigadors del grup de recerca en Evolució i Cognició Humana s’ha publicat a la revista científica Frontiers in Psychology

Un equip d’investigadors del grup de recerca en Evolució i Cognició Humana (EVOCOG) de la Universitat de les Illes Balears ha publicat recentment un article a la revista científica Frontiers in Psychology en el qual proposen una bateria de dilemes validada per a l’estudi dels judicis morals. El treball s’ha fet conjuntament amb investigadors de les universitats de Saint Andrews i de Strathclyde.

Molt sovint, l'estudi de la manera com s’estableixen els judicis morals ha recorregut a dilemes: situacions hipotètiques en què es planteja un conflicte entre diverses normes i valors morals, o entre un valor i l'interès de l'agent. D'aquesta manera, es pot veure quines són les consideracions que es tenen en compte a l'hora d'aplicar normes i valors generals a casos concrets.

Un dels dilemes més famosos ha estat el del tramvia: un tramvia ha quedat sense frens i, si no es fa res, atropellarà cinc treballadors ferroviaris que són a la via i no senten que el tramvia s'aproxima. Però hi ha l'alternativa de desviar el tramvia a una altra via, on només hi ha un operari que morirà. La qüestió és si tu, lector, ho faries. D'aquesta manera, quan es planteja una alternativa d'aquest tipus es pot veure si el qui considera el dilema entre no matar i el mal menor de matar una persona en lloc de cinc, dóna prioritat a un principi moral o a un altre. S'ha de dir que, en aquest cas, la majoria de gent opta per desviar el tramvia. Ara bé, si l'alternativa implica que l'agent ha de matar personalment per evitar que morin cinc persones, aleshores la decisió és no fer res.

De la mateixa manera que la implicació personal de l'agent en la producció de la mort importa a l'hora de valorar les alternatives des d'un punt de vista moral, molts altres factors, de vegades molt subtils, també hi incideixen. Per exemple, si la mort és l'objectiu volgut, o un efecte col·lateral inevitable; si l'agent també està interessat en el benefici que se segueix de la mort; o si les morts eren igualment inevitables, atesa la situació. El judici també és sensible al tipus de llenguatge utilitzat, i a la manera com es planteja la pregunta, entre molts altres paràmetres.

En una revisió prèvia, els investigadors Antoni Gomila, catedràtic de Psicologia Bàsica de la UIB, i Julia F. Christensen, varen sistematitzar tots els factors coneguts que poden influir en el judici moral.

Ara, al treball publicat a Frontiers in Psychology, els investigadors de la UIB proposen una bateria de dilemes morals validada, és a dir, que controla tots aquests factors, de manera que es pot triar, de la bateria, el tipus de consideracions que es vol sotmetre a estudi, combinant els diversos factors rellevants. També s'ha establert el nivell d'activació emocional que la lectura del dilema genera en qui ha de prendre la decisió. La bateria s'ha preparat en sis idiomes: català, castellà, anglès, francès, alemany i danès, per facilitar el seu ús i l'estudi transcultural del raonament moral.

Aquest darrer aspecte és especialment rellevant, en el context de les teories actualment més influents sobre la manera com es produeix el judici moral. Aquestes teories sostenen que a vegades s’arriba a un judici moral a través del raonament moral, però que tot sovint es fa simplement per una via intuïtiva ràpida, que es basa en l'activació emocional que la situació genera. El treball dels investigadors de la UIB proposa un model més sofisticat de la implicació emocional en el judici moral, que evita el simplisme de la dicotomia tradicional entre raó i emoció. 

Referencia bibliogràfica:
Christensen,  J. F.; Flexas, A.; Calabrese, M.; Gut, N. K. and Gomila, A. (2014) «Moral judgment reloaded: a moral dilemma validation study». Frontiers in Psychology5:607. doi: 10.3389/fpsyg.2014.00607

Data de publicació: 29/07/2014