Escoltar

Models matemàtics per ajudar a conservar el trencalòs

Els investigadors de l’IMEDEA (CSIC-UIB), la Universitat de Lleida, la Universitat de Berna i l'Estació Biològica de Doñana publiquen un estudi a Scientific Reports sobre els efectes que les extraccions d'ous o polls poden tenir en la dinàmica poblacional d’aquesta au carronyaire en perill d’extinció als Pirineus 

Un grup d’investigadors de la Universitat de Lleida (Antoni Margalida i M. Àngels Colomer), l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (CSIC-UIB) (Daniel Oro), la Universitat de Berna (Raphaël Arlettaz) i l'Estació Biològica de Doñana (CSIC) (José Antonio Donázar) publiquen aquesta setmana un article a la revista Scientific Reports (revista d'accés obert del grup Nature), en el qual posen de manifest els resultats de l'aplicació d'un model matemàtic per estudiar la viabilitat poblacional del trencalòs als Pirineus en el cas d'extreure ous o polls per realitzar projectes de reintroducció en altres cadenes muntanyenques de la península Ibèrica i altres regions europees.

Tenint en compte els actuals paràmetres demogràfics i simulant diferents combinacions i escenaris de la quantitat d'extraccions, els resultats mostren un escenari preocupant. Així, posen de manifest que «en un escenari com l'actual, sense ser sotmès a maneig d'extraccions d'ous i/o polls, només un 23% dels escenaris mostra tendències de creixement poblacional durant els propers 30 anys, però els més plausibles són inferiors a un 1%» comenta Antoni Margalida, investigador principal de l'estudi.

Els investigadors esmenten que «les simulacions suggereixen que la major part dels escenaris que contemplen l'extracció d’ous o polls incrementarien encara més els efectes negatius en la demografia de la població donant». D'acord amb l'estudi, «els models suggereixen que els efectes de les extraccions no es detectarien fins passats 9 anys, per la qual cosa l’amollada d'individus criats en captivitat o l'extracció del segon poll, en cas de postes de dos ous, representen opcions molt més apropiades per a les accions de reintroducció d'aquesta amenaçada i emblemàtica espècie».

Espanya, amb prop de 130 parelles reproductores, alberga més del 60% de la població europea de trencalòs, estimada en poc més de 200 parelles. Alguns projectes de reintroducció s'han basat en l'extracció de postes i polls de la població pirinenca, però l'estudi desaconsella aquest maneig pels efectes negatius que pot tenir en la viabilitat poblacional de l'espècie.

Fins avui cap estudi no havia modelat els efectes poblacionals que les extraccions podrien ocasionar al conjunt de la població pirinenca. Aquests resultats permetran optimitzar la presa de decisions a gestors i conservacionistes que treballin amb espècies amenaçades de llarga vida.

Referència bibliogràfica

Margalida, A.; Colomer, M. A.; Or, D.; Arlettaz, R. & Donázar, J. A. (2015). «Assessing the impact of removal scenarios on population viability of a threatened, long-lived avian scavenger». Scientific Reports 5:16962. (23 de novembre de 2015). www.nature.com/articles/srep16962

Font: IMEDEA (CSIC-UIB) 

Data de publicació: 23/11/2015