Escoltar

Mobilitzacions ciutadanes a la Mallorca autonòmica

La tesi doctoral de Gabriel Mayol Arbona analitza les dinàmiques d'acció col·lectiva en defensa del territori, els drets socials, la cultura i l'autogovern en el període 1983-2013

El mite de l'illa de la calma que Santiago Rusiñol encunyà al seu llibre amb el mateix títol publicat el 1912 ha pesat com una llosa a l'hora de definir el comportament de la societat mallorquina. Sense ser una terra amb ànsies revolucionàries, el poble de Mallorca s'ha mobilitzat de manera habitual i amb importants èxits, almenys, des de les acaballes del franquisme fins a l'actualitat.

La tesi doctoral de Gabriel Mayol Arbona, defensada a la Universitat de les Illes Balears, analitza la dinàmica de l'acció col·lectiva de l'illa els primers trenta anys d'existència de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. La recerca conclou que el moviment ecologista de Mallorca és el gruix i la força principal de les mobilitzacions ciutadanes a Mallorca. És segurament un dels moviments en defensa del territori més importants del sud d'Europa. En segon lloc hi situa les protestes a favor de la cultura i l'autogovern, i en tercer lloc, la reivindicació dels drets socials.

L'investigador assenyala que durant els primers trenta anys de l'autonomia s'ha forjat una cultura pròpia de la mobilització que beu dels darrers temps del franquisme i que ha anat in crescendo fins a fructificar en les mobilitzacions més importants de la història de Mallorca. Aquesta cultura de la mobilització a la mallorquina també es caracteritza per una composició transversal dels mobilitzats que cerca apel·lar a la majoria de la societat.

També cal destacar la manifestació com a principal mostra de la força de les protestes, el paper dels mitjans de comunicació a l'hora de seguir les mobilitzacions i fer-ne d'altaveu i l'atribució a les grans mobilitzacions de 1998, de 2007 i de 2013 del canvi polític d'un govern conservador cap a un govern progressista.

En defensa del territori

En el cas de les protestes en defensa del territori, la tesi doctoral determina que han estat les mobilitzacions ciutadanes amb més potència i recorregut durant els primers trenta anys d'autogovern a Mallorca.

La dinàmica comença durant els anys de la transició democràtica amb lluites emblemàtiques com són la demanada de protecció per a l'illa de sa Dragonera i la platja des Trenc. Dues victòries que emmarcaren les reivindicacions posteriors a la segona meitat dels anys vuitanta, amb mobilitzacions en defensa de la Punta de n'Amer (a Sant Llorenç des Cardassar), cala Mondragó (a Santanyí) i s'Estalella (a Llucmajor).

Un cas a part és el de Cabrera, que s'arrossegava des de la dècada dels setanta i que presenta algunes peculiaritats, com ara la intervenció del grup ecologista internacional Greenpeace, els interessos de la Casa Reial i l'Exèrcit i la posició del PSOE en l'àmbit estatal i illenc.

Al començament de la dècada dels anys noranta l'ecologisme mallorquí entrà en una concepció més global de les reivindicacions. La dinàmica de mobilització a favor del territori anirà in crescendo amb els casos contra la rebaixa de la Llei d'espais naturals, contra la construcció de la incineradora de Son Reus o la manifestació contra la proliferació d'urbanitzacions.

El darrer gran període estudiat de mobilitzacions ecologistes d'aquesta tesi és la legislatura 2003-2007. Sota el pacte PP i UM al Govern i al Consell es començà una política de construcció de noves infraestructures que aixecà una forta oposició ciutadana a gran part de Mallorca en forma de plataformes proteccionistes. Les protestes més emblemàtiques varen ser Salvem la Real, No al 2n Cinturó i Autovia No. Fou el moment de les plataformes ciutadanes o veïnals unides sota els paraigües de les campanyes Qui estima Mallorca no la destrueix i Salvem Mallorca.

El moviment obrer

La segona part, dedicada a les mobilitzacions del moviment obrer, confirma la decadència d'accions col·lectives hereves del segle XIX, com ara la celebració del Primer de Maig, els darrers anys convertit més en una commemoració que en una protesta. Els motius d'això són la decadència a Europa del moviment obrer o la divisió freqüent entre les diferents centrals sindicals, entre d'altres.

A l'apartat de les vagues generals, les aturades de 1983 i de 1985 varen tenir una incidència limitada. En canvi, la vaga del 14 de desembre de 1988 aconseguí d’aturar l'activitat, i la sensació de victòria s'assolí perquè tancaren els comerços del centre de Palma. Les següents vagues general de 1992 i 1994 seguiren una dinàmica semblant, però sense arribar, ni de molt, a tenir una incidència tan important. La de 2002 va fer-se coneixedora sobretot en un sector turístic en plena temporada alta.

Les darreres aturades generals foren ja en plena crisi econòmica. La de 2010 demostrà que una situació de carestia de vida no abocava inevitablement cap a més conflictivitat social. En canvi, les dues vagues de 2012, ja posteriors al moviment 15-M, centraren l'impacte a aconseguir una manifestació molt concorreguda i no tant a aturar l'activitat econòmica. Una novetat respecte a les vagues generals anteriors.

Cultura i autogovern

El darrer gran grup de mobilitzacions són aquelles que defensen la cultura i l'autogovern. Una acció col·lectiva que pren força a la segona meitat del anys vuitanta amb la diada del 31 de Desembre, impulsada pels sectors del catalanisme que havien quedat fora del pacte constitucional. Una marca de radicalitat que aquesta protesta no ha aconseguit llevar-se de damunt.

Una línia diferent de reivindicació d'un caràcter més transversal començà el 1991 amb la Plataforma per l'Autogovern i el manifest «Volem comandar a ca nostra». L'OCB recollí el testimoni d'aquesta línia amb iniciatives com les diades per la Llengua i l'Autogovern o apadrinant-ne d'altres com el Correllengua o l'Acampallengua.

Al final del període estudiat arribaren les dues mobilitzacions més importants que han tingut lloc a Mallorca. Són la protesta contra la Llei de la Funció Pública i, sobretot, la lluita dels docents de les Illes Balears, totes dues contra el govern de José Ramón Bauzà. L'acció col·lectiva en contra del gabinet autonòmic arribà a nivells mai no vists a Mallorca.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: Mobilitzacions ciutadanes a Mallorca durant l'etapa autonòmica (1983-2013) en defensa del territori, els drets socials, la cultura i l'autogovern
  • Autor: Gabriel Mayol Arbona
  • Programa de doctorat: Història
  • Departament: Ciències Històriques i Teoria de les Arts
  • Director: Sebastià Serra i Busquets

Data de publicació: 20/11/2017