Escoltar

Miniaturització: el camí dels drons per alçar el vol sobre els camps de cultiu

Un equip d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears avalua els reptes que tindria el fet d’introduir aquests robots aeris no tripulats en el sector agrícola

Els drons s’han fet un lloc en múltiples àmbits i han estat mereixedors de l’atenció de molts sectors econòmics, entre els quals l’agrícola, que considera que serien una font de dades essencials per als cultius, ja que aportarien informació sobre el reg, els nutrients o la gestió de malalties de les plantes. Ara bé, malgrat aquest potencial, els drons encara no són habituals als conreus, cosa que ha fet que algunes persones es demanin si no se’ls ha sobrevalorat.

Recentment, un equip d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears ha publicat un article a la revista científica Current Protocols in Plant Biology en el qual analitza les barreres que frenen l’enlairament dels drons en l’agricultura i avaluen els reptes que té per davant la indústria d’aquest sector per superar-les. L’estudi l’han fet investigadors dels grups de recerca en Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrànies (PLANTMED), en Hidrologia i Ecogeomorfologia en Ambients Mediterranis (MEDhyCON) i del Grup de Sistemes Electrònics (GSE) de la UIB, en col·laboració amb investigadors de l’Institut Max Plank de Fisiologia Molecular de les Plantes (Alemanya), la Universitat de Clark (Estats Units) i la Universitat Ben Gurion (Israel). Aquesta publicació continua una trajectòria de recerca pionera en l’ús de drons que va començar el 2012.

Pels investigadors de la UIB, una primera barrera és conseqüència directa de les seves virtuts. El baix cost i la facilitat de pilotar els drons n’han estès l’ús entre el públic general, la qual cosa ha fet que les autoritats hagin hagut d’establir normes per restringir-ne i controlar-ne l’ús al marge de l’oci domèstic. Així, a la Unió Europea i als Estats Units, per exemple, tant els pilots com els drons han de tenir diferents certificats abans de poder enlairar-los.

Un obstacle important són també els requisits computacionals que exigeix el processament del gran volum d’imatges que es necessiten per obtenir les dades desitjades. Com més ampli és l’espai que es vol cobrir i com més alta és la resolució espacial, més exigents són també els requeriments computacionals i més llarg el temps de processament de les imatges. Aquests condicionants reclamen d’usar un programari i un maquinari que no sempre estan l’abast dels agricultors. I encara es complica més, si hi afegim la necessitat d’haver de calibrar de manera precisa les imatges obtingudes pels sensors dels drons.

El futur implica reduir

Per això, els investigadors de la UIB consideren que el futur dels drons a la pagesia implica reduir: reduir la mida dels drons, la dels sensors, les necessitats computacionals i l’alçada del vol. Indiquen que de cada vegada fan més passes en la miniaturització dels sensors i de les càmeres, la qual cosa obre la porta a poder utilitzar drons de cada vegada més petits, com ara els anomenats microdrons i nanodrons, més semblants als d’ús domèstic que no als d’ús industrial. D’aquesta manera, s’aconseguiria també poder alleujar les restriccions normatives, atès que la reducció de mida en faria possible un ús menys restringit d’acord amb les normes vigents.

A la vegada, la reducció de la mida també permetria que els drons volassin més a prop del seu objectiu. En conseqüència, s’incrementaria la possibilitat d’aconseguir mesurar variables que fins ara no són observables a distàncies més grans, i es podria reduir, per tant, la necessitat de calibrar les imatges. D’aquesta manera, es minimitzaria una altra de les barreres que frenen l’enlairament dels drons.

L’equip de la UIB assenyala que si s’aconseguís aquesta reducció, l’ús dels drons augmentaria i superaria l’actual grup d’usuaris altament especialitzats. Paral·lelament, doncs, es podrien produir avanços substancials en la millora de la sostenibilitat ambiental de l’agricultura per mitjà del control més eficient del reg i de l’ús de nutrients.

Referència bibliogràfica

Gago, J., Estrany, J., Estes, L., Fernie, A. R., Alorda, B., Brotman, Y., Flexas, J., Escalona, J. M., i Medrano, H. (2020). «Nano and micro unmanned aerial vehicles (UAVs): A new grand challenge for precision agriculture?». Current Protocols in Plant Biology, 5, e20103. doi: 10.1002/cppb.20103.

Data de l'esdeveniment: 08/05/2020

Data de publicació: 08/05/2020