Escoltar

L'impacte de la pesca recreativa del calamar de potera

La tesi doctoral de Miguel Cabanellas Reboredo estudia aspectes del comportament d’aquesta espècie i dels pescadors no professionals, i estima que aproximadament un terç de les captures de Loligo vulgaris corresponen a la pesca recreativa 

La tesi doctoral de Miguel Cabanellas Reboredo, defensada a la Universitat de les Illes Balears, analitza l’impacte de la pesca recreativa sobre la dinàmica poblacional del calamar de potera (Loligo vulgaris). La tesi l’han dirigida el doctor Miquel Palmer Vidal i la doctora Beatriz Morales Nin, del l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB).

La pesca comercial del calamar de potera és una activitat relativament ben coneguda, però l’impacte de la pesca recreativa sobre la dinàmica poblacional d’aquesta espècie ha estat fins ara una incògnita, ja que l’avaluació i la gestió de la pesca recreativa és certament complexa a causa de la dificultat a l’hora d’estimar les captures i l’esforç pesquer. La tesi doctoral de Miguel Cabanellas Reboredo té com a objectiu omplir aquest buit de coneixement i estimar la fracció de captures que, en el marc de la pesqueria global d’aquesta espècie a l’arxipèlag Balear, correspon a  la pesca recreativa. Per això, l’investigador ha abordat des d’una perspectiva socioecològica diversos aspectes de l’ecologia del Loligo vulgaris i diversos aspectes sobre el comportament dels pescadors, com també les interaccions entre aquests. 

L’investigador aporta nous coneixements que relacionen aspectes del cicle vital de l’espècie amb el patró d’esforç pesquer de la flota recreativa. Així, la recerca mostra que durant l’estació freda (hivern-primavera) el calamar de potera expandeix les seves àrees de fresa des d’aigües relativament profundes a cotes més superficials en les quals les condicions ambientals maximitzen l’èxit reproductiu. Aquesta pauta de comportament és aprofitada pels pescadors recreatius per explotar intensament l’espècie. En segon lloc, mitjançant telemetria acústica, es va demostrar que el calamar de potera és més actiu durant la nit que durant el dia, de manera que la pesca recreativa centra els seus esforços al capvespre, moment en el qual el calamar és més vulnerable perquè s’està alimentant, i els esquers (poteres) encara són visibles i atractius.

Quant a la dinàmica de la pesca recreativa, l’investigador va registrar la localització de totes les barques que pescaven calamar amb l’objectiu d’entendre les variables que modulen la distribució espaciotemporal dels pescadors recreatius. Es va estimar que tant les variables relacionades amb l’extracció (captura esperada) com les no relacionades (condicions de la mar i distància al port més pròxim) tenen un paper fonamental en aquesta dinàmica. 

Per tal d’avaluar els efectes dels factors ambientals sobre la capturabilitat del calamar, es varen dur a terme pesques experimentals que varen permetre demostrar que la combinació de variables com vents dèbils i baixa pressió atmosfèrica en dies propers a la lluna nova maximitzaren les captures. No obstant això, la variable ambiental amb més significació en la fluctuació de les captures va ser la temperatura de l’aigua: la captura per unitat d’esforç és més gran durant els mesos freds. Aquest resultat concorda amb la hipòtesi de la migració de l’espècie cap al litoral per a la fresa. Les pesques experimentals també revelaren que els trenta minuts pròxims a la posta de sol és el moment en el qual la pesca recreativa captura més calamars, la qual cosa concorda amb la hipòtesi que el calamar s’alimenta durant la nit i fresa durant el dia. 

Durant les pesques experimentals es va detectar un potencial efecte indirecte causat per la pesca amb poteres: l’escapada d’alguns exemplars per la secció d’un o tots dos tentacles. Aquesta pèrdua dels tentacles afecta negativament l’eficàcia predadora del calamar, la qual cosa pot afectar la seva supervivència i el seu estat de salut. Això suggereix la possibilitat d’una pesca fantasma, que caldria tenir en compte en la gestió d’aquest recurs. 

Fruit de la integració de tota la informació recollida en el marc de la recerca,  l’investigador proposa un nou marc per estimar la capacitat extractiva de la pesca recreativa. Aquest enfocament combina les estimacions basades en el model d’esforç (que varia espacialment i temporalment) amb les estimacions basades en models de captures per unitat d’esforç (que varien en el temps i segons la tipologia del pescador). Per tal de considerar la seva heterogeneïtat, els pescadors varen ser classificats en tres tipus d’acord amb les seves respostes en una entrevista dissenyada per revelar l’experiència i l’habilitat de cada pescador. 

Amb tot plegat, l’investigador ha estimat que les descàrregues de calamar de la pesca recreativa de la badia de Palma varen ser de 20,5 tones l’any 2010, la qual cosa representa el 34 per cent del total de desembarcaments fets per tota la flota comercial de Mallorca el mateix any (59,5 tones). Si bé modelar de manera explícita la dinàmica poblacional del calamar de potera estava fora de l’abast de la recerca de Miguel Cabanellas Reboredo, aquestes són les primeres dades empíriques que quantifiquen la importància de la pesca recreativa d’aquesta espècie. 

Segons l’investigador, el coneixement que aporta aquesta recerca hauria de constituir la base sobre la qual pivotàs qualsevol programa de monitoreig d’aquesta espècie a llarg termini, a la vegada que demostra que l’avaluació i la gestió dels estocs explotats de manera semblant al de Loligo vulgaris en qualsevol àrea geogràfica haurien d’incorporar el paper que la pesca recreativa té sobre la dinàmica poblacional del recurs que explota. 

Fitxa de la tesi doctoral 

  • Títol: Socio-ecological approach of the recreational squid fishery.
  • Autor: Miguel Cabanellas Reboredo
  • Programa de doctorat: Ecologia Marina
  • Departament: Biologia
  • Director: Miquel Palmer Vidal i Beatriz Morales Nin

Vídeos relacionats

 

Documents relacionats

  • IB3TV

Data de publicació: 25/06/2014