L'expedició de l'IMEDEA (UIB-CSIC) a l'Antàrtida assoleix els seus objectius en aigües antàrtiques

L'equip d'investigadors aconsegueix aprofundir en la localització del front de talús antàrtic que separa diferents masses d'aigua entre la plataforma continental i el mar obert

L'expedició de científics de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA) que participa a bord del vaixell oceanogràfic Hespérides en la campanya ESASSI, per a l'estudi de la dinàmica marina en les costes antàrtiques, ha aconseguit ja una bona part dels objectius proposats abans de començar l'expedició.

Un dels objectius principals era ajudar a determinar el lloc per on transcorre el front de talús antàrtic que controla els processos d'intercanvi de masses d'aigua entre la plataforma continental i el mar obert, quan es troba amb la dorsal del Mar d'Escòcia del Sud (entre les Illes Shetland i les Orcades del Sud).

Aquest front de talús, que no s'havia estudiat mai amb tanta resolució com fins ara a la zona de la dorsal d'Escòcia del Sud, separa les aigües de la plataforma continental, més fredes i riques en oxigen, de les aigües intermèdies del mar obert, més càlides i pobres en oxigen. El resultat és un corrent que envolta el continent en sentit antihorari a una velocitat entre 20 i 30 cm per segon. El corrent flueix de forma paral·lela a la batimetria, és a dir, la topografia del fons, de manera que allà on aquesta té una estructura simple se sap perfectament per on discorre.

La batimetria de la dorsal del Mar d'Escòcia del Sud és molt complexa, amb molts de canals, fosses i dorsals secundàries, la qual cosa dificulta molt l'estudi de la trajectòria del front. Els resultats obtinguts fins ara serviran per delimitar amb exactitud per on passa i per on no passa el front.

Una de les dificultats afegides que s'han trobat és el possible efecte de les marees astronòmiques. S'ha pogut constatar que la profunditat del front varia significativament, probablement en funció de les marees, la qual cosa dificulta encara més fer-ne un mostreig.

Segons el cap de campanya, doctor Damià Gomis - professor del Departament de Física de la UIB i investigador de l'IMEDEA -, allò que és més important d'un front és que implica una separació entre dues masses d'aigua i, per tant, una barrera que impedeix l'intercanvi de propietats entre aquestes; allà on no hi ha front és més fàcil que plataforma i mar obert intercanviïn propietats. En el cas concret de l'Antàrtida, les aigües de plataforma tenen un paper fonamental perquè en determinats llocs són tan denses (molt fredes però també molt salines durant la formació de gel marí) que s'enfonsen per davall de les aigües més càlides de mar obert i viatgen a nivells profunds des de l'Antàrtida fins als altres oceans. Aquest procés es coneix com a efecte «ventilador», perquè aquestes aigües són riques en oxigen i permeten la renovació d'aigües de tot el planeta.

Gomis es mostra satisfet dels resultats assolits per l'equip interdisciplinari que compon la campanya, si bé matisa que caldrà esperar a tenir també els resultats de les velocitats enregistrades pel correntòmetre Doppler (ADCP) i de les anàlisis químiques i biològiques de les mostres d'aigua per treure conclusions més segures. De fet, es preveu que l'anàlisi completa de les dades obtingudes durant la campanya, que es durà a terme a la seu de l'IMEDEA a Esporles, durarà aproximadament dos anys.

De les cent estacions previstes per fer al llarg dels 13 transsectes de la campanya ESASSI, el dia d'avui ja se'n han cobert un total de noranta.

Pel que fa a les condicions de navegació a les aigües antàrtiques, fins ara tot s'ha desenvolupat sense cap tipus de problema. «Les condicions meteorològiques i de navegació han estat excepcionals, molt millor del que mai haguéssim pogut imaginar», destaca el doctor Gomis. Els propers dies, i per motius merament logístics, l'expedició tocarà terra en diverses illes. El dijous al matí és previst que l' Hespérides arribi a les Orcades del Sud, on es recolliran dos geòlegs espanyols. Els següents dies es farà escala a la base Juan Carlos I, per recollir més personal; illa Decepció i King George, punt final del viatge.

En relació amb la transcendència de les feines de recerca realitzades pels científics mallorquins, Gomis explica que «gràcies a campanyes com aquesta, ESASSI, i amb les bones perspectives de campanyes properes, com ATOS o els ancoratges que farem l'any vinent, l'IMEDEA té un protagonisme fonamental en la investigació marina espanyola a l'Antàrtida en el marc de l'Any Polar Internacional».

A més del doctor Damià Gomis, integren l'expedició la subdirectora de la campanya, Mar Flexas, com també Biel Jordà, Jano Orfila, Marta Marcos, Benjamín Casas i Margalida Palmer, tots ells membres de l'IMEDEA, i Yongsun Kim, de la Universitat A & M de Texas (Estats Units). L'equip de químics de la campanya són Rocío Santiago, Sergio Ruiz, Maria Sánchez, Neus Garcias, també de l'IMEDEA, i Karel Castro, de la Universitat d'Ànglia de l'Est, de Gran Bretanya. De la part biològica se n'ocupen Natalia Carrillo, Alexandra Coello i Raquel Vaquer, de l'IMEDEA. Cristóbal Galban, de l'Institut d'Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona, porta l'experimentació de contaminants, mentre que Sari-Yvon Lewis, Yina Liu i Julia O'Hern, de la Universitat A & M de Texas, s'encarreguen dels CFC, gasos d'origen antropogènic que, juntament amb els isòtops estables d'oxigen, serviran per datar les masses d'aigua mostrejades. Amb l'expedició també hi viatgen un periodista i un càmera.

Documents relacionats

Data de publicació: Fri Jan 18 10:44:00 CET 2008

« Torna enrere   -  Arxiu de notícies