Escoltar

L'expedició Malaspina confirma que la contaminació arriba fins a les zones més remotes de l'oceà

Prop de 80 investigadors es reuneixen en un congrés que tanca el projecte més gran de la història sobre el canvi global 

Tres anys després que el vaixell Hespérides retornàs a Espanya culminant la volta al món de l’expedició Malaspina, els científics tenen una idea cada cop més clara sobre la manera com funciona l’oceà global i quin és el seu estat de salut. En concret, l’entrada de contaminants procedents de l’atmosfera no es limita a les zones costaneres, sinó que es troba també a les zones més remotes del planeta, i ja ha començat a afectar l’ecosistema oceànic.

Aquesta i altres conclusions es presenten aquesta setmana a la Residència d’Investigadors del CSIC a Barcelona, en un congrés que tanca el projecte multidisciplinari més gran de la història sobre el canvi global. Prop de 80 científics participen a les ponències, que aprofundiran en l’impacte del canvi global sobre el plàncton marí, els efectes de l’augment de la temperatura, la velocitat a la qual es produeix el transport de calor o les conseqüències de l’augment de la radiació ultraviolada. 

L’empremta del canvi global 

L’expedició ha generat per primera vegada una base de dades que recull els nivells de contaminants orgànics a tots els oceans. Els investigadors han aconseguit determinar com es distribueixen globalment les dioxines, composts químics generats durant la combustió de residus orgànics. 

“Les concentracions són més grans a prop dels continents que a les zones centrals dels oceans, una circumstància que s’explica pels processos de degradació durant el transport, atès que es dipositen a l’oceà directament des de l’atmosfera”, explica Jordi Dachs, investigador del CSIC a l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua i un dels autors del treball, que també confirma que aquests contaminants han començat a afectar el fitoplàncton i zooplàncton. 

“Hem observat que els contaminants entren directament a l’oceà a través de l’atmosfera, i arriben a les zones més remotes del planeta, amb aportacions que ja afecten l’ecosistema oceànic”, explica l’investigador de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (CSIC-UIB)  i coordinador de l’expedició Malaspina Carlos Duarte.

Durant el projecte s’ha generat la més important base de dades d’hidrocarburs aromàtics policíclics (PAH) a l’oceà. Els PAH es troben com a part dels combustibles fòssils i també es generen durant la combustió de petroli i carbó. “Hem trobat que les concentracions de PAH són més elevades a prop dels continents que a les regions oceàniques centrals, i que es produeix una entrada difusa de PAH per deposició atmosfèrica. Aquesta entrada és més gran que l’arribada de vessaments de petroli a l’oceà i es produeix en tots els oceans, encara que el seu impacte encara el desconeixem”, assegura Dachs. 

Els investigadors han demostrat, a partir de les mostres recollides a bord, que hi ha cinc grans acumulacions de residus plàstics a l’oceà obert, que coincideixen amb els cinc grans girs de circulació d’aigua superficial oceànica. Segons aquests resultats, el problema de la contaminació per residus plàstics té un abast planetari. “Només una expedició global com Malaspina podia obtenir aquests resultats i avaluar l’abundància global de contaminació per plàstics”, destaca Duarte. 

Comprensió de l’ecosistema oceànic 

“L’expedició Malaspina ha significat un salt endavant en la comprensió de l’ecosistema de l’oceà global, particularment de les aigües situades per sota de la capa exposada a la llum solar, on hem descobert una biomassa de peixos fins a 10 vegades més gran del que es pensava”, assenyala Duarte.

Els investigadors ja han començat a seqüenciar el genoma de l’oceà profund global fent servir més de 2.000 mostres de microorganismes recollides a l’Atlàntic, l’Índic i el Pacífic durant l’expedició. Aquesta col·lecció de genòmica microbiana marina, la primera del món a escala global, donarà noves claus sobre un reservori de biodiversitat encara per explorar, atès que podria significar la trobada de desenes de milions de gens nous els propers anys. 

Els treballs de seqüenciació, emmarcats en el projecte Malaspinomics, se centren en els virus, bacteris i protists que habiten l’oceà fins als 4.000 metres de profunditat. Resultats preliminars de Malaspinomics revelen una quantitat enorme d’espècies desconegudes de microorganismes a l’oceà profund. En concret, el 60 per cent de les espècies bacterianes de l’oceà profund detectades mitjançant tècniques de seqüenciació massiva són desconegudes. 

Una expedició irrepetible 

“L’oceanografia espanyola mai no havia liderat un projecte amb una dimensió internacional d’aquest abast, amb més de 18 països participants. A més de marcar un abans i un després en els avenços científics, ha aconseguit trencar les fronteres i reticències tradicionals entre grups científics. També ha estat capaç de fer arribar l’oceanografia espanyola a la societat”, assegura el coordinador del projecte. 

L’Hespérides, un vaixell de l’armada espanyola, va salpar el 15 de desembre de 2010 de Cadis, amb aturades a Rio de Janeiro (Brasil) i Ciutat del Cap (Sud-àfrica). Després de Perth (Austràlia), va passar per Sydney (Austràlia), Auckland (Nova Zelanda), Honolulu (Hawaii), i Cartagena de Indias (Colòmbia). Un altre vaixell, el Sarmiento de Gamboa, del CSIC, va retornar a l’abril de 2010 procedent de Santo Domingo (República Dominicana), on va arribar després d’haver explorat l’Atlàntic durant gairebé dos mesos. 

L’expedició Malaspina és un projecte Consolider-Ingenio 2010 gestionat pel CSIC i finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat. Malaspina comprèn prop de 50 grups d’investigació, incloent 27 grups d’investigació espanyols, del CSIC, l’Instituto Español de Oceanografía, 16 universitats espanyoles, entre les quals la Universitat de les Illes Balears, un museu, la fundació d’investigació AZTI-Tecnalia, i l’armada espanyola. El finançament total, al qual també han col·laborat el CSIC, l’IEO, la Fundación BBVA, AZTI-Tecnalia, diverses universitats espanyoles i organismes públics d’investigació, se situa al voltant dels 6 milions d’euros. 

Font: CSIC 

Documents relacionats

Data de publicació: 17/09/2014