Escoltar

Les larves dels crustacis decàpodes a la mar Balear

La tesi doctoral d’Asvin Pérez Torres investiga la composició i L’estructura de les comunitats larvàries d’espècies d’interès per a la conservació i per a la pesca com la cigala, la gamba vermella, la gamba blanca i la cranca  

La tesi doctoral d’Asvin Pérez Torres, defensada a la Universitat de les Illes Balears, aporta els primeres coneixements científics sobre la composició i l’estructura de les comunitats larvàries de crustacis decàpodes a la mar Balear. La tesi s’ha fet al Centre Oceanogràfic de les Balears (COB) de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) i l’han dirigida els doctors Francesc Alemany, Patricia Reglero i Enric Massutí, investigadors del COB.

Entendre l'evolució, la distribució i l’ecologia dels animals marins requereix informació prèvia sobre la seva biologia reproductiva i els seus patrons de desenvolupament, incloent els estadis primerencs de vida o larves. Les larves constitueixen, en la majoria d'espècies, períodes crítics del cicle vital que determinen, en gran manera, tant l'abundància com la distribució espacial de les poblacions. En aquest context, considerant la importància dels crustacis decàpodes en els ecosistemes marins i també en les pesqueres del Mediterrani, així com la poca informació existent sobre la seva ecologia, especialment pel que fa als estats primerencs de desenvolupament, es va plantejar aquesta tesi doctoral, la primera que versa sobre larves de decàpodes a la regió mediterrània.

La recol·lecció de les mostres biològiques i dades ambientals necessàries per realitzar aquests estudis es va dur a terme a les illes Balears (Mediterrània occidental), al final de la tardor de 2009 i l’estiu de 2010, sobre zones de plataforma profunda i talús de dues àrees amb escenaris ambientals contrastats situades al nord i al sud de Mallorca. El disseny del mostreig ha permès abordar l'anàlisi de la comunitat de larves de decàpodes que habiten en zones profundes i aigües obertes. Majoritàriament, els estudis de plàncton fets fins al moment s'havien centrat en les capes superficials i sobre la plataforma continental, de manera que la tesi d’Asvin Pérez Torres aporta per primera vegada a la Mediterrània informació sobre la distribució de larves de decàpodes al llarg de diferents profunditats de la columna d'aigua.

La tesi doctoral inclou un primer bloc dedicat a aportar nous coneixements científics per a la identificació taxonòmica correcta de les fases larvàries, la qual cosa constitueix el prerequisit fonamental per a qualsevol estudi posterior sobre la seva distribució, abundància i relació amb les poblacions adultes. En un segon bloc s'integren els estudis dirigits a caracteritzar tota la comunitat, en diferents èpoques de l'any, i a aprofundir en el coneixement de l'ecologia de les larves més abundants. Sobre aquestes últimes es presenten, a més, resultats innovadors sobre la distribució a la columna d'aigua i les seves variacions al llarg del desenvolupament ontogènic i del cicle diari.

En la primera part de la tesi, s'aporten noves descripcions morfològiques del primer estat de vida lliure de la cigala grossa (Scyllarides latus), útils per evitar en un futur classificacions errònies, confoses habitualment amb larves d'altres espècies amb les quals comparteix vida planctònica i més abundants a l'àrea, com les de la cigala petita (Scyllarus arctus). S'ha descrit un estat de desenvolupament larvari de la gamba vermella (Aristeus antennatus), la segona fase de Mysis, fins ara totalment desconegut. Aquestes descripcions tenen un valor afegit en espècies amb llargs desenvolupaments larvaris, de l'ordre de mesos, com la cigala del Mediterrani, i també en espècies de gran profunditat com la gamba vermella, ja que el cultiu larvari en laboratori a partir de femelles fecundades resulta gairebé impossible per les dificultats logístiques que comporta. Es varen identificar així mateix estadis larvaris d'altres espècies d'interès per a la pesca o per a la conservació de la biodiversitat marina, com són la gamba blanca (Parapenaeus longirostris) i la cranca (Maja squinado). A més, anàlisis moleculars i morfològiques varen permetre reassignar morfotipus larvaris d'una llagosta de profunditat (Polycheles typhlops). Finalment, es varen descobrir larves d'una espècie invasora desconeguda fins avui a la Mediterrània, la gambeta oriental (Palaemon macrodactylus). La presència d'aquesta espècie a la mar Mediterrània s'ha confirmat amb la recent troballa de poblacions adultes, la qual cosa indica que aquest tipus d'estudis planctònics poden utilitzar-se com a eina preventiva en casos d'invasions biològiques.

Els coneixements derivats del segon bloc de la tesi proporcionen informació rellevant sobre el fet que les distribucions verticals i els seus canvis diaris, estacionals i al llarg dels diferents estats de desenvolupament, des de larves fins a adults, passant per juvenils, es veuen explicades per les variables ambientals. Les variables estudiades que condicionen aquestes distribucions són la fluorescència, com a indicador d'aliment, la salinitat com a indicador de l'origen mediterrani o atlàntic de la massa d'aigua i la temperatura com a indicador d'estructura de la columna d'aigua (estratificada formant barreres o homogènia) entre tardor i estiu. Els moviments verticals, que en el cas del plàncton constitueixen una de les majors migracions que es donen a la Terra en termes de biomassa, varen ser analitzats per a quatre de les espècies més abundants de la comunitat de decàpodes. L'últim capítol de tesi se centra concretament en l'estudi de quatre gambes pelàgiques que viuen en la columna d'aigua i tenen un important paper en la dinàmica de transferència energètica als ecosistemes batials i del talús continental: Gennadas elegans, Eusergestes arcticus, Sergia robusta i Parasergestes vigilax. La informació precisa sobre la distribució larvària en la vertical d'aquestes espècies podria incorporar-se a un model de circulació hidrodinàmic, la qual cosa ajudaria a la comprensió de la seva dispersió i, per tant, dels processos que permeten aconseguir les zones òptimes per al desenvolupament de les formes adultes, condicionant, en conseqüència, la distribució espacial i dinàmica poblacional d'aquestes espècies.

La tesi doctoral d’Asvin Pérez Torres s’ha fet en el marc del projecte de recerca IDEADOS, finançat pel Pla nacional de R+D+I (CTM2007-65844-C02-01). A més, la investigadora ha tingut una beca predoctoral a l’IEO cofinançada per la Direcció General de Recerca, Universitats i Transferència del Coneixement del Govern de les Illes Balears i el Fons Social Europeu.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: Decapod crustacean larvae inhabiting offshore Balearic Sea waters (western Mediterranean): taxonomy and ecology.
  • Autora: Asvin Pérez Torres
  • Programa de doctorat: Ecologia Marina
  • Departament: Biologia
  • Directors: Francesc Alemany Llodrà, Patricia Reglero Barón i Enric Massutí Sureda 

Data de publicació: 27/03/2015