Escoltar

Les dones segueixen encarregant-se majoritàriament de les despeses familiars

L’IFISC (CSIC-UIB) analitza 40 milions de transaccions bancàries amb targetes de crèdit i dèbit a Madrid i Barcelona 

Les dones tendeixen a gastar més diners en roba, menjar, hipermercats, salut i benestar, i més a prop de ca seva, que els homes, que concentren la seva despesa en cotxes, bars, restaurants, tecnologia i transport. Ho demostra l'estudi Influence of sociodemographic characteristics on human mobility, realitzat pels investigadors de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos, IFISC (CSIC-UIB), sobre 40 milions de transaccions comercials realitzades amb targetes bancàries BBVA a les ciutats espanyoles més poblades, Barcelona i Madrid, durant l'any 2011. Les dades són estadístiques, anònimes i agregades, la qual cosa impedeix identificar les persones o els comerços que les han generades.

L'objectiu d'aquest treball és explorar els patrons de mobilitat dels usuaris de targeta bancària incorporant tres característiques sociodemogràfiques: gènere, edat i ocupació. L'estudi, publicat per Scientific Reports, demostra que és possible usar informació recollida de les transaccions comercials realitzades amb les targetes bancàries per avaluar la influència de les característiques sociodemogràfiques en la manera com la gent es mou i gasta els diners.

Els detalls de l'estudi

Tant a Madrid com a Barcelona els resultats són similars. En tots dos casos l'estudi geolocalitzat de les transaccions amb targetes bancàries demostra que els hàbits de consum i patrons de mobilitat varien en funció del gènere, l'edat i l'ocupació, però són semblants a les dues ciutats.

El tipus de despesa és diferent segons el gènere i l'edat. El treball demostra que les dones tendeixen a gastar més diners en productes associats a la gestió de la llar: roba, aliments, hipermercats, salut i benestar (69% de les transaccions de les dones, enfront del 43% dels homes en aquests conceptes). En xifres absolutes les dones gasten 1.977 euros anuals en aquests conceptes, mentre que els homes gasten 1.146 euros.

D'altra banda, els homes gasten més diners que les dones en productes relacionats amb els automòbils, bars i restaurants, tecnologia i transports (el 50% de les transaccions dels homes, enfront del 22% de les dones). En xifres absolutes els homes gasten 1.339 euros anuals en aquests conceptes, mentre que les dones gasten 675 euros. La quantitat de diners gastada en roba, aliments, hipermercats, esports, joguines i tecnologia descendeix lleugerament amb l'edat, mentre que la despesa en indústria automobilística, salut, agències de viatge i benestar o bellesa creix lleugerament amb l'edat. Els estudiants gasten més diners en bars i restaurants, moda, esports, joguines i tecnologia que la resta de categories econòmiques.

El total de despesa en transaccions és similar entre els dos sexes, encara que lleugerament superior entre les dones (1.500 euros anuals de mitjana contra 1.450 euros dels homes). D’altra banda, elles fan major nombre de transaccions (32 transaccions anuals, enfront de 23 dels homes) i de menor quantia (45 euros de mitjana per transacció de les dones, enfront de 50 euros dels homes).

Quant a l'edat, s'observa que el nombre de transaccions descendeix a mesura que augmenta l'edat del client. Del màxim de 33 transaccions anuals de mitjana entre usuaris de targeta de 30 a 45 anys es passa a només 9 transaccions anuals de mitjana per a usuaris de més de 75 anys, però, curiosament, augmenta la quantitat que es gasta en cada transacció. Escollint la mateixa comparació de franges d'edat observam que entre usuaris de targeta de 30 a 45 anys hi ha una mitjana de despesa de 41 euros per transacció, enfront dels 72 euros per transacció a partir dels 75 anys (figura PorcentajeGasto i figura GeneroEdad).

Quan gastam més amb la nostra targeta i on?

D'altra banda, l'estudi ha analitzat l'evolució temporal de la quantitat de diners gastats al llarg de la setmana segons les característiques sociodemogràfiques de la persona. Els principals resultats mostren que les despeses es concentren en els dies feiners, amb dos punts destacables, a les 12 del migdia i a les 19 hores, sent aquest segon punt més alt que el primer. Una tendència que s'inverteix els dissabtes, quan el primer punt (a les 12 hores) és més important que el segon. Els divendres, dissabtes i diumenges s'observa un lleu repunt sobre les 23 hores. Dones, gent gran, mestresses de casa i jubilats concentren la seva activitat econòmica al matí dels dies feiners (figura Evolució Temporal).

En la mobilitat, s'observen tres importants diferències: les dones viatgen distàncies més curtes que els homes i la seva trajectòria és més propera al seu lloc de residència. En segon lloc, la distància mitjana viatjada entre dues posicions consecutives i el radi de gir baixa amb l'edat. Finalment, destaca una oposició entre individus actius i inactius. Per descomptat, jubilats, mestresses de casa i aturats viatgen distàncies més curtes que la resta de la gent. De fet, la distància entre el lloc de residència i el de la despesa és globalment més alta per a homes que per a dones, es redueix amb l'edat i és més alta per als empleats i estudiants que per a la resta de categories laborals. No obstant això, la distància mitjana entre casa i negoci canvia segons la categoria del negoci. La distància entre la llar i els negocis on es fa la transacció és inferior per a menjar, hipermercats, salut, benestar, bellesa i llibres o música que per a la resta. És important destacar que aquest tipus de negocis són, a més, els que tenen major nombre de transaccions fetes per dones que per homes. Això explica parcialment per què les dones viatgen distàncies més curtes que els homes per comprar.

Entre totes les diferències que es destaquen en aquest treball, la que hi ha entre homes i dones és la més difícil d'explicar. S'ha analitzat amb cura i s’ha comprovat que aquesta variable no està relacionada amb altres variables sociodemogràfiques. Sembla probable que aquesta diferència té a veure amb altres característiques socials, com el fet de tenir fills, ja que, per exemple, el fet que la diferència en patrons de mobilitat entre homes i dones és menys pronunciada per a les persones grans i els estudiants pot reflectir que les dones amb nins es mouen de manera diferent que les dones sense fills.

Els autors

Maxime Lenormand, Maxi San Miguel i José J. Ramasco (Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos, IFISC), Thomas Louail i Marc Barthelemy (Institut de Physique Theorique, CEA-CNRS, França), Oliva G. Cantu-Ros, Miquel Picornell i Ricardo Herranz (Nommon Solutions and Technologies, Espanya), Juan Murillo Arias (BBVA Data & Analytics).

Referència bibliogràfica:

Maxime Lenormand, Thomas Louail, Oliva G. Cantú-Ros, Miguel Picornell, Ricardo Herranz, Juan Murillo Arias, Marc Barthelemy,Maxi San Miguel & José J. Ramasco. (2015, 20 de maig). «Influence of sociodemographics on human mobility», Scientific Reports, 5, doi:10.1038/srep10075

Font: IFISC (CSIC-UIB) 

Data de publicació: 29/05/2015