Escoltar

Les armes químiques de la guerra de les dunes

La tesi doctoral de Bartolomé Pizà i Mir investiga com les plantes dels sistemes dunars se serveixen de composts volàtils per impedir el creixement d'altres espècies i atreure insectes  

La tesi doctoral de Bartolomé Pizà i Mir, defensada a la Universitat de les Illes Balears, se centra en l’ecologia dels sistemes dunars, i analitza com els composts volàtils que emeten les plantes en aquests espais tenen repercussions ecològiques, tant pel que fa a les relacions planta-planta com a les relacions planta-insecte.

L’estudi té dues fases. En la primera, l'investigador va dur a terme un estudi sobre les aromes florals (l’olor de les flors), atès que els insectes no se senten només atrets pel color de la flor, sinó també per la seva olor característica. Aquest fet és fonamental en aquelles espècies que floreixen cap al tard o a la nit, com és el lliri de marines.

En una segona fase, l'investigador també va estudiar com els olis essencials de les plantes afecten la distribució de les plantes a les zones de rereduna. Els olis essencials es troben a les fulles de les plantes, i quan les fulles cauen a terra encara conserven molts d’aquests olis essencials i poden afectar les plantes veïnes. Aquesta relació entre dues espècies es denomina al·lelopatia, i es caracteritza pel fet que una planta allibera un compost, i la planta receptora en surt perjudicada.

Per tant,es dona una guerra química on intervenen composts químics elaborats per les plantes que aquestes alliberen al seu medi per dominar la resta. Un exemple és el cas de la lledània de dunes (Teucrium dunense), que és una espècie molt competitiva que allibera molècules que impedeixen el creixement d’altres plantes com la sempreviva borda (Helichrysum stoechas).

L’estudi de Bartolomé Pizà conclou que cada planta allibera una sèrie de molècules característiques que les faria úniques, així els insectes podrien diferenciar molt bé una planta d’una altra. A més, a les zones dunars més allunyades de la mar (rereduna) hi ha una guerra química per dominar l’espai amb diverses estratègies, com l’alliberació de molècules, la formació de grans dipòsits de fullaraca al sòl, o l'augmentde la germinació al cap dels mesos per esperar que les molècules que els són perjudicials hagin minvat i, per tant,les plantes puguin escapar al seu efecte.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: Aspectes quimicofuncionals de la flora dunar (BVOCs i Al·lelopatia)
  • Autor: Bartolomé Pizà i Mir
  • Programa de doctorat: Biologia de les Plantes
  • Departament: Biologia
  • Directors: Lleonard Llorens Garcia i Llorenç Gil Vives 

Data de publicació: 20/10/2017