Escoltar

Les aplicacions esportives revelen els patrons de la mobilitat humana

Un equip d'investigadors de la UIB analitza les dades recollides per les aplicacions esportives i les converteix en informació rellevant per a la planificació urbanística i turística 

En paral·lel a l'eclosió dels dispositius mòbils, s'ha produït també la popularització d'aplicacions esportives que permeten registrar el moviment dels usuaris. Un estudi d'un equip d'investigadors de la Universitat de les Illes Balears planteja l'ús de les dades recollides mitjançant aquestes aplicacions esportives per analitzar la mobilitat humana i obtenir indicadors sobre l'ús real de la xarxa de rutes i camins. Des de la perspectiva dels investigadors de la UIB, conèixer els patrons de la mobilitat humana pot aportar informació valuosa per a les polítiques de planificació urbanística i turística, les actuacions en la conservació i en la senyalització de camins, o la detecció d'àrees mancades de serveis, entre altres.

L'estudi, que s'ha publicat a la revista PLoS ONE, planteja que els registres d'activitat d'aquestes aplicacions esportives, especialment les rutes registrades mitjançant dispositius GPS, puguin ser transformats en xarxes complexes que representen les rutes en termes d'interseccions de camins i en les diferents estacions de l'any.

El conjunt de dades té en compte el territori de les Illes Balears entre els anys 2009 i 2016. Les característiques topològiques d'aquestes xarxes complexes donen una idea de com s'usen i relacionen un determinat grup de rutes, i possibiliten la detecció de regions amb una importància rellevant en cada estació de l'any.

De l'estudi es desprèn que la primavera i l'estiu són les estacions amb un contrast més gran en la pràctica de senderisme, la qual cosa afecta la localització i la freqüència d'activitats. A més, l'existència de rutes senyalitzades, com són els senders de gran recorregut o GR (el GR 221 o Ruta de la pedra en sec i el GR 222 o ruta Artà-Lluc, a Mallorca, i la ruta GR 223 o camí de Cavalls, a Menorca), propicien una freqüència d'activitats més alta. A grans trets, el municipi d'Escorca, els embassaments de Cúber i el Gorg Blau i pobles com Esporles o Valldemossa són les zones amb més activitat a Mallorca; a Menorca, destaca el camí de Cavalls; mentre que a Eivissa les rutes es distribueixen de manera més homogènia pel territori.

Els investigadors de la UIB que han participat en aquest estudi són Isaac Lera, Carlos Guerrero i Carlos Juiz, del Departament de Ciències Matemàtiques i Informàtica, i Toni Pérez i Víctor M. Eguíluz, de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB).

Referència bibliogràfica

Isaac Lera, Toni Pérez, Carlos Guerrero, Víctor M. Eguíluz & Carlos Juiz. «Analysing human mobility patterns of hiking activities through complex network theory», PLoS ONE, 12(5): e0177712. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0177712 

Data de publicació: 08/06/2017