Escoltar

Les accions humanes amenacen l’estabilitat de les xarxes d'interacció entre les espècies

Un equip investigador amb participació de l’IMEDEA (CSIC-UIB) reclama mesures urgents per abordar el canvi biològic a gran escala. El canvi climàtic, les invasions biològiques, la pèrdua de biodiversitat, la fragmentació de l’hàbitat i la sobreexplotació de recursos són algunes de les amenaces

Les accions humanes alteren a tota velocitat la part viva del planeta, la qual cosa genera «un canvi biològic global molt tangible». Aquesta és una de les conclusions principals d'un treball, amb participació de científics de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), en el qual s'analitza àmpliament la biodiversitat i algunes de les seves amenaces, com el canvi climàtic, les invasions biològiques, la pèrdua d'espècies, la fragmentació de l'hàbitat i la sobreexplotació dels recursos. Els investigadors, que publiquen l’estudi a la revista Web Ecology, reclamen mesures urgents per abordar el canvi biològic a gran escala i protegir les interaccions entre espècies (xarxes tròfiques) que sustenten la vida a la Terra, «amb el risc d'empènyer ecosistemes sencers fora de les seves zones segures».

«Hem recopilat les evidències que demostren que la majoria dels motors del canvi global, com l'augment de la temperatura, les invasions biològiques, la pèrdua de biodiversitat, la fragmentació de l'hàbitat i la sobreexplotació dels recursos, tendeixen a simplificar les xarxes tròfiques en concentrar el flux d'energia al llarg de menys vies, la qual cosa amenaça no solament espècies individuals, sinó també la persistència de la comunitat a llarg termini», detalla Anna Traveset, investigadora del CSIC a l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (centre mixt del CSIC i la Universitat de les Illes Balears) i una de les autores de l'estudi.

Fa 25 anys, un grup de 1.700 científics va advertir de la importància de protegir el que va anomenar la «xarxa de vida interdependent». Aquests autors temien que la humanitat estàs pressionant els ecosistemes més enllà de les seves capacitats de sustentar les xarxes vitals i varen descriure com ens aproximàvem a molts dels límits del que la biosfera podia tolerar sense patir danys substancials i irreversibles. El 2017, un segon advertiment signat per més de 15.000 científics de 187 països destacava la necessitat de «evitar la misèria generalitzada i la pèrdua catastròfica de biodiversitat». Per fer-ho, la humanitat ha de posar en pràctica «una alternativa més sostenible per al medi ambient que centrar-se, com sol fer, en els negocis».

Senyals d'alerta

En aquest treball, en el qual col·laboren també científics de la Universitat de Coïmbra (Portugal) i de la Universitat Estatal d’Oregon (EUA), els científics revisen diversos estudis sobre la vulnerabilitat de les xarxes tròfiques davant diferents motors del canvi global. És una anàlisi de l'estat de les xarxes arreu del món, de la seva capacitat per resistir amenaces externes i els senyals d'alerta primerenca d'una eventual catàstrofe. El senyal més important és la simplificació de la xarxa tròfica. Una xarxa simplificada no és només una xarxa amb menys nodes (espècies), sinó també aquella en la qual falten moltes de les interaccions (connexions) que existien en les condicions originals.

«Un exemple molt il·lustratiu d'un potencial col·lapse de la xarxa el trobam a la pesca. La forta pressió sobre espècies més grosses de manera continuada afecta els nivells tròfics inferiors. Es produeix, per tant, un efecte en cascada i la xarxa completa es va alterant molt fins que l'ecosistema deixa de funcionar de manera estable», indica la investigadora de l’IMEDEA (CSIC-UIB).

Les interaccions solen perdre's abans que les espècies, per això és possible comprovar, per exemple, que les llavors de les plantes d'un bosc deixen de ser dispersades pels animals que se’n menjaven els fruits (pèrdua d'una funció), encara que aquests animals continuïn existint, això sí, en un nombre baix (pèrdua d'espècies).

Frenar l'efecte del canvi global

Per Traveset, el gran desafiament és mantenir les xarxes tròfiques tan estables com sigui possible perquè, a partir d'un llindar determinat, poden desencadenar-se canvis bruscos en les comunitats, de vegades sense avisar i amb conseqüències importants per als humans, i difícils o impossibles de revertir.

«Hem de reduir amb urgència la destrucció dels hàbitats, el canvi climàtic i la transmissió d'espècies invasores d'un lloc a un altre del planeta. Si fem desaparèixer espècies, també desapareixen totes les seves funcions i, per tant, la màquina no funcionarà tan bé o, simplement, deixarà de funcionar. Per fer una analogia, és com si llevàssim peces d'un cotxe a poc a poc; podem eliminar-ne que no siguin essencials per a què funcioni, però, si n’hi retiram d’altres arribarà un moment que ja no anirà bé», remarca la investigadora de l’IMEDEA (CSIC-UIB).

L'estudi assenyala també la necessitat de comprendre més bé les sinergies i compensacions a escala global entre el canvi climàtic i el canvi biològic. «Necessitam continuar investigant les conseqüències de la pèrdua de les funcions ecològiques, les capacitats de reemplaçament d'aquestes funcions per les espècies romanents després d'una pertorbació i l'efectivitat de les restauracions que es duen a terme a diferents zones del planeta», conclou Traveset.

Font: IMEDEA (CSIC-UIB)

Referència bibliogràfica

Ruben H. Heleno, William J. Ripple & Anna Traveset. «Scientists’ warning on endangered food webs». Web Ecology. doi: 10.5194/we-20-1-2020.

Data de l'esdeveniment: 08/04/2020

Data de publicació: 08/04/2020