Escoltar

L'arquitectura del turisme a les Illes Balears

La tesi doctoral de María Sebastián Sebastián estudia l’arquitectura i l’urbanisme turístics projectats a les Illes Balears entre 1939 i 2005, i el paper de la fotografia com a eina de treball al despatx de l’arquitecte i de difusió de les obres 

La construcció turística ha estat poc tractada des d’un punt de vista historicoartístic, malgrat la importància que té per entendre el desenvolupament urbà, arquitectònic, econòmic i social del segle XX i l’evolució de les tipologies i programes arquitectònics contemporanis. Això ha comportat, entre altres, una dispersió i fragmentació dels estudis i una disparitat de criteris en les obres que podem considerar fruit del fet turístic.

La tesi doctoral de María Sebastián Sebastián, defensada a la Universitat de les Illes Balears, ha estudiat l’arquitectura i l’urbanisme turístics projectats a les Illes Balears entre 1939 i 2005, i el paper de la fotografia com a eina de treball al despatx de l’arquitecte i de difusió de les obres. En aquesta recerca, la situació de la construcció per al turisme a l’arxipèlag es posa en relació amb la nacional i internacional, i incideix en temes com la modernitat i la relació amb el context. La tesi l’ha dirigida la doctora Maria Josep Mulet Gutiérrez, del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.

La tesi parteix de l’establiment de la definició d’arquitectura turística i de les tipologies que hi estan vinculades directament, agrupades sota tres categories d’ús (transport, allotjament i oci). A partir d’aquí i d’un recorregut per la seva història, Sebastián sistematitza i analitza la situació a les Illes Balears. Treballa el conjunt de l’edificació i la planificació urbana aixecats a l’arxipèlag i aprofundeix en els arquitectes que hi treballaren i en les obres més destacades.

L’anàlisi dels materials arxivístics, entre els quals inclou des de plànols i memòries fins a publicitat, ha permès la investigadora d’establir els projectes i esdeveniments històrics que suposen un canvi de rumb en l’arquitectura i l’urbanisme illencs. A més, delimita cinc períodes, el primer dels quals se centra en el ressorgiment del turisme després de la Guerra Civil, amb unes obres ancorades a models tradicionals (1939-1952), i el darrer tracta l’expansió urbanística postmoderna (1982-2005). Entremig, l’esclat de la modernitat a les Illes (1953-1962), que dona pas a uns models constructius repetitius, esperonats pel desenvolupisme i reproduïts a mitjans com la targeta postal (1963-1973). Aquella expansió s’aturà temporalment amb la crisi del petroli, la fi de la dictadura franquista i el naixement de la consciència mediambiental (1973-1981). A cada una d’aquestes etapes, Sebastián hi analitza la legislació, els promotors i arquitectes participants, els plans urbanístics, les edificacions i la seva representació fotogràfica.

La tesi situa l’urbanisme i l’arquitectura illencs en el panorama internacional; treu a la llum projectes inèdits i en destaca la vocació pionera d’alguns. A més, subratlla la importància de les produccions arquitectòniques i fotogràfiques en la configuració del patrimoni contemporani. 

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: La construcción turística en las Islas Baleares (1939-2005). Arquitectura, urbanismo y fotografía.
  • Autor: María Sebastián Sebastián
  • Programa de doctorat: Història, Història de l’Art i Geografia
  • Director: Maria Josep Mulet Gutiérrez 

Data de publicació: 24/01/2020