Escoltar

L'acumulació d'àcid sulfhídric en el fons marí amenaça les praderies de posidònia

Els investigadors de l’IMEDEA (CSIC-UIB) han estudiat la relació de la temperatura amb l’estrès de l’espècie per l’àcid 

L'acumulació d'àcid sulfhídric en el fons marí és un dels factors que més amenacen la supervivència de Posidonia oceanica, una espècie endèmica de la Mediterrània. Així ho ha constatat un equip d’investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) que ha estudiat durant vuit anys les praderies que forma aquesta planta a les illes Balears. Els resultats, publicats a la revista Global Change Biology, determinen que l'augment de la temperatura màxima de la superfície de la mar està relacionat amb un major estrès de l'espècie per sulfhídric. 

Segons els científics, l'augment de la temperatura promou la descomposició de la matèria orgànica i, per tant, l'acumulació d'àcid en els sediments en condicions de falta d'oxigen. Simultàniament, l'augment de la temperatura intensifica la respiració de la planta i, per tant, la capacitat de la planta de mantenir els teixits oxigenats disminueix en condicions de manca d'oxígen. El sulfhídric pot llavors penetrar a la planta a través de les arrels i arribar a causar un estrès tòxic i, en alguns casos, la mort.

“Se sap que la posidònia és molt vulnerable a l'àcid sulfhídric, fins i tot si les concentracions són baixes. Una aportació important de matèria orgànica resultat de la contaminació humana afectarà la supervivència d'aquesta espècie”, destaca Rosa García, investigadora del CSIC a l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (mixt entre CSIC i la Universitat de les Illes Balears).

Els investigadors han mesurat les taxes netes de creixement de la població en cada praderia i l'isòtop estable de sofre, indicador de l'acumulació del sulfhídric, en mostres de fulles, sediment i aigua. “Amb aquests paràmetres hem calculat el percentatge de sofre present a la planta que prové de l'àcid sulfhídric acumulat en el sediment. A més, hem utilitzat l'isòtop de sofre com a indicador de toxicitat en les fulles. També hem relacionat les dades de sofre amb una sèrie temporal de temperatures màximes anuals de l'aigua del mar recopilada per a les diferents illes, la profunditat de les praderies i les taxes de creixement”, ha detallat García.

Segons l'estudi, a major profunditat les praderies estan menys exposades a l'estrès per sulfhídric. No obstant això, els científics preveuen que la profunditat no serà suficient per pal·liar les conseqüències de les temperatures projectades per a final del segle XXI, fins i tot encara que es tinguin en compte escenaris moderats d'emissió de gasos d'efecte hivernacle. 

“Un dels escenaris modela l'estrès per sofre en un gradient de 40 metres de profunditat a la temperatura màxima prevista en el mar Mediterrani per a finals del segle XXI. El model prediu que les praderies de posidònia estarien afectades per l'estrès per sulfhídric fins als 40 metres de profunditat, fet que exacerbaria així el declivi de l'espècie i en comprometeria la supervivència”, agrega la investigadora de l’IMEDEA (CSIC-UIB). 

Una espècie desprotegida 

Des de principis del segle XX, entre el 5% i el 20% de l'àrea coberta per Posidonia oceanica s'ha perdut a causa principalment de l'impacte humà. L'escalfament global ha emergit en els últims anys com una amenaça per a aquesta espècie de creixement extremadament lent i amb una longevitat mil·lenària. A les Illes Balears, les plantes que poblen els fons marins es troben actualment en regressió, no només per l'escalfament de l'aigua, sinó també per pertorbacions locals com la contaminació o els ancoratges de les embarcacions.

Estudis previs han revelat que la densitat de l'espècie podria disminuir un 90 per cent a mitjan segle XXI a causa de l'escalfament de l'aigua superficial de la mar Mediterrània. Entre els beneficis ecosistèmics que podrien arribar a desaparèixer, destaca l'enterrament de diòxid de carboni, el reciclatge de nutrients, la protecció costanera de l'erosió i l'augment de la biodiversitat.

Referència bibliogràfica:

Rosa García, Marianne Holmer, Carlos M. Duarte, Núria Marbà. «Global warming enhances sulphide stress in a key seagrass species (NW Mediterranean)». Global Change Biology. DOI:10.1111/gcb.12377.

Font: IMEDEA (CSIC-UIB)  

Documents relacionats

  • IB3 TV

Data de publicació: 08/10/2013