Escoltar

La vulnerabilitat de les cuidadores llatinoamericanes

Un estudi del Grup d’Investigació Crítica en Salut destaca que la irregularitat laboral i la gran diversitat de tasques encomanades influeixen en la mala salut d’aquest col·lectiu de treballadores domèstiques 

Un estudi del Grup d’Investigació Crítica en Salut (GICS) de la Universitat de les Illes Balears sobre la qualitat de vida de les immigrants llatinoamericanes que treballen com a cuidadores posa de manifest que les condicions laborals i els factors lligats al procés migratori són determinants per explicar la vulnerabilitat d’aquestes dones.

L’estudi, que s’ha publicat recentment a la revista Gaceta Sanitaria, mesura diverses variables relacionades amb el seu perfil sociodemogràfic i el procés migratori per analitzar la qualitat de vida de 517 dones de les Illes Balears, Catalunya, el País Basc, les Illes Canàries i Madrid. El treball s’ha fet en col·laboració amb investigadors del Centre de Salut de la Platja de Palma, de la Universitat de Toronto (Canadà), de l’Escola Universitària d’Infermeria de la Creu Roja de la Universitat Autònoma de Madrid, del Servei Canari de la Salut, de l’Hospital Txagorritxu d’Àlaba i del Centre de Salut de Navalperal (Àlaba).

La recerca destaca que, malgrat que els darrers anys s’ha esdevingut un increment notable del nombre de dones immigrants que cotitzen a la Seguretat Social (un 500 per cent entre 1999 i 2007),  un 65,7 per cent de les treballadores domèstiques enquestades no tenien contracte laboral. A més, la gran majoria d’elles, el 81,9 per cent, a més de tenir cura d’infants i ancians (o d’ambdós), s’havia d’encarregar també de les tasques domèstiques En aquest sentit, els investigadors assenyalen que la conjunció d’aquestes dues situacions, irregularitat laboral i diversitat de tasques, és el factor que més influeix en la mala percepció de la salut en les cuidadores llatinoamericanes.

A més, l’estudi destaca que les treballadores domèstiques llatinoamericanes expressen un impacte negatiu en la seva salut a causa de problemes físics i emocionals que dificulten el seu treball, si bé assenyalen una excel·lent capacitat i vigor per dur a terme activitats físiques i socials. La pitjor salut subjectiva s’observa en les dones internes, seguides d’aquelles que no disposen de contracte o acumulen múltiples tasques domèstiques i de cures. Les participants sense permís de residència, amb les pitjors puntuacions en la dimensió de vitalitat del qüestionari, manifesten una fatiga més gran, mentre que les més joves són les que presenten més problemes emocionals.

Els autors de l’estudi apunten que caldria potenciar polítiques migratòries i de salut des d’un enfocament de gènere, que reforcin programes específics per donar suport i apoderament a les dones que acaben d’arribar o que es troben en situació irregular, i especialment els programes destinats a millorar les seves condicions laborals que possibilitin la reducció de la manca d’equitat en salut.

Referència bibliogràfica:

Andreu Bover, Joana Maria Taltavull, Denise Gastaldo, Raquel Luengo, María Dolores Izquierdo, Clara Juando-Prats, Amaia Sáenz de Ormijana, Juana Robledo. «Calidad de vida de trabajadoras inmigrantes latinoamericanas como cuidadoras en España». Gaceta Sanitaria. Abril 2015, vol. 29, núm. 2, pàg. 123-6. DOI: 10.1016/j.gaceta.2014.09.009 

Data de publicació: 01/04/2015