Escoltar

La tesi doctoral d'Ana María González Roldán investiga els factors implicats en la percepció i la cronificació del dolor crònic

La recerca ha examinat els canvis cerebrals que es produeixen com a conseqüència de la manipulació de diferents factors afectius, cognitius i socials, així com el paper d’aquests factors en el manteniment i l’exacerbació del dolor crònic 

La tesi doctoral d’Ana María González Roldán, defensada a la Universitat de les Illes Balears,investiga els factors implicats en la percepció del dolor crònic i el seu manteniment en el temps. La tesi Dinámica de la actividad cerebral asociada al procesamiento de estímulos nociceptivos y afectivos en pacientes con dolor crónico l’han dirigida els doctors Francesc Xavier Bornas Agustí i Pedro Montoya Jiménez, del Departament de Psicologia de la UIB.

El dolor crònic és un fenomen complex i subjectiu que es caracteritza per canvis plàstics en el sistema noniceptiu –l’encarregat del processament del dolor– i hiperexcitabilitat del sistema nerviós central, com també alteracions afectives i cognitives. L’evidència empírica actual apunta clarament a la hiperexcitabilitat del sistema nerviós central com el principal mecanisme en l’origen i manteniment del dolor crònic, ja que és responsable de l’augment generalitzat de la sensibilitat als estímuls dolorosos observats en aquests pacients.

L’objectiu principal d’aquesta tesi ha estat examinar els canvis cerebrals que es produeixen com a conseqüència de la manipulació de diferents factors afectius, cognitius i socials, així com el paper d’aquests factors en el manteniment i l’exacerbació del dolor crònic. Així mateix, s’ha caracteritzat el funcionament intrínsec cerebral dels pacients amb dolor crònic durant l’estat de repòs.

Per assolir aquest objectiu, es varen dur a terme sis estudis. Les eines emprades per dur a terme les investigacions varen incloure el registre de l’activitat cerebral (mitjançant fMRI o EEG), el registre de mesures perifèriques (ECG i EMG), com també diferents instruments per avaluar les característiques afectives dels participants, i els factors biopsicosocials relacionats amb el manteniment del dolor.

Els dos primers estudis exploraren, en subjectes sans, l’activitat cerebral en resposta a la visualització d’estímuls relacionats amb dolor en altres persones. Concretament, l’estudi 1 va caracteritzar com és el funcionament cerebral quan observam altres persones patint dolor, mentre l’estudi 2 va demostrar que la visualització d’experiències somatosensorials en altres –això és, veure com altres persones són tocades o danyades– modula l’activitat cerebral en l’escorça somatosensorial i provoca canvis en la manera com percebem i processam els estímuls sensorials aplicats a nosaltres mateixos.

Les dues recerques següents varen examinar les respostes cerebrals a estímuls afectius i cognitius en pacients amb dolor crònic. Així, l’estudi 3 va demostrar que els pacients amb dolor crònic presenten un increment en la resposta defensiva, tant a nivell central com perifèric, davant estímuls desagradables (com ara expressions facials de dolor i disgust) i un dèficit en el processament d’estímuls agradables (expressions de felicitat). L’estudi 4 va mostrar que la percepció de manca de control provoca un increment en l’activació de regions cerebrals relacionades amb respostes d’ansietat durant l’anticipació del dolor en pacients amb dolor crònic, la qual cosa influeix a la vegada en la percepció del dolor posterior.

Els dos darrers treballs es varen desenvolupar amb l’objectiu d’examinar la dinàmica dels pacients amb dolor crònic durant l’estat de repòs. L’estudi 5 va revelar que durant l’estat de repòs els pacients presenten alteracions en la potència de la banda delta i beta en regions implicades en el processament del dolor, com també alteracions en la coherència intrahemisfèrica. Finalment, l’estudi 6 va demostrar que els pacients amb dolor crònic presenten un desequilibri en la connectivitat funcional entre regions de la xarxa de dolor. En particular, es va trobar un increment en la connectivitat entre regions prononiceptives, com també una reducció en la connectivitat entre àrees implicades en la modulació inhibitòria del dolor.

Els resultats de la tesi doctoral d’Ana María González Roldán avalen la importància de l’estudi de la modulació social del dolor en pacients amb dolor crònic i aporten nous paradigmes per a la seva recerca. A més, demostren que l’activitat psicofisiològica d’aquests pacients durant l’observació d’expressions facials desagradables, agradables i neutres es caracteritzava fonamentalment per un augment de respostes defensives (més alerta) tant a nivell central com perifèric. En la mateixa línia, l’estudi 4 va revelar que els pacients amb dolor crònic mostren un increment del senyal BOLD (més activació) en regions relacionades amb l’ansietat i el condicionament aversiu durant la condició de manca de control, fins i tot en situacions que podrien ser considerades com a menys amenaçants o segures pels individus control sans. Per tant, els resultats d’ambdós treballs posen de manifest que els pacients amb dolor crònic presenten un biaix afectiu que roman, independentment si l’estímul o la situació suposen una amenaça real o no per a la integritat corporal de l’individu. A més, posen en relleu que les cognicions desadaptatives relacionades amb la incontrolabilitat del dolor fan un paper important en l’amplificació i el manteniment del dolor en pacients amb dolor crònic. Finalment, els resultats de les anàlisis de l’activitat cerebral durant el període de repòs (estudis 5 i 6) avalen la hipòtesi inicial de l’existència d’un estat d’hiperexcitabilitat cortical en els pacients amb dolor crònic. Així mateix, els resultats d’aquests treballs indiquen que aquesta activitat anòmala no només és present en els sistemes cerebrals prononiceptius del dolor, sinó també en els sistemes descendents inhibitoris.

Els estudis que integren la tesi doctoral d’Ana María González Roldán proporcionen noves evidències neurofisiològiques sobre els dèficits descrits en els pacients amb dolor crònic en l’àmbit clínic, que podrien ser utilitzats com a marcadors biològics del dolor crònic.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: Dinámica de la actividad cerebral asociada al procesamiento de estímulos nociceptivos y afectivos en pacientes con dolor crónico
  • Autor: Ana María González Roldán
  • Programa de doctorat: Neurociències
  • Departament: Institut Universitari d’Investigació en Ciències de la Salut
  • Directors: Francesc Xavier Bornas Agustí i Pedro Montoya Jiménez  

Documents relacionats

Data de publicació: 01/08/2013