Escoltar

La tesi doctoral d'Alberto Amengual, defensada a la UIB, investiga el vincle afectiu mitjançant els robots

La investigació, realitzada entre la UIB i la Universitat de Berkeley (Califòrnia), investiga el vincle afectiu mitjançant els robots a partir d'un experiment psicològic que estudia i classifica aquest tipus de comportament en nadons

El camp dels sentiments en la robòtica segueix sent una assignatura pendent de la intel·ligència artificial tant per la seva complexitat tecnològica com pels dilemes morals que el fenomen pot generar en un futur. Sigui com sigui, la creació de robots cada vegada més similars a l’ésser humà des de totes les perspectives, físiques i de comportament, és un tema recurrent i exitós de la ciència-ficció.

En psicologia, el vincle afectiu és de gran importància, ja que la relació afectiva primerenca que s'estableix entre l'infant i els seus cuidadors és un dels aspectes fonamentals en el bon desenvolupament de l'infant. L'estudi d'aquest comportament en nadons d'un any, però aplicat a robots virtuals a través de programaris específics de modelatge computacional és l'eix central de la tesi doctoral del mallorquí Alberto Amengual: Un model connexionista de respostes segures del vincle afectiu en situació estranya, presentada a la UIB i realitzada amb la col·laboració de la Universitat de Berkeley (Califòrnia). L'objectiu de l'autor de la tesi consisteix a posar a l'abast dels psicòlegs especialitzats en aquesta matèria instruments d'anàlisi d'aquest tipus de comportament. En una disciplina com la psicologia la utilització d'un llenguatge formal com el de la informàtica i en particular la construcció d'un model computacional pot ser de gran ajuda per als especialistes, ja que ofereix la possibilitat d'especificar d'una manera quantitativa les hipòtesis teòriques formulades. Basant-se en una experiència real, fruit del treball de molts anys d'investigadors en aquest camp del vincle afectiu, Alberto Amengual ha dissenyat un model virtual que té la seva correlació amb les investigacions psicològiques dutes a terme. El procediment que analitza el vincle afectiu consisteix a sotmetre infants d'una edat compresa entre els 12 i els18 mesos a una sèrie d'episodis de 3 minuts de durada cadascun en un entorn desconegut amb múltiples joguines i amb la presència i/o absència d'un desconegut i del cuidador habitual (normalment la mare biològica). En aquests episodis s'observa la reacció del nin davant la presència dels dos agents i la relació que estableix amb les joguines. Els diferents comportaments dels nens enfront d’aquesta “situació estranya”, és a dir: cercar proximitat i contacte, mantenir el contacte, resistència i evitació, són els que han servit als experts en “vincle afectiu” a classificar els infants en tres grups principals que seran determinants en el seu desenvolupament posterior.

A través de programaris específics de modelatge computacional s'ha creat un entorn simulat i tres agents autònoms (que representen l'infant, el cuidador i l'estrany) als quals s’ha donat la informació pertinent. La correlació significativa (amb un marge d'error mínim) entre els comportaments analitzats de la situació real i la virtual permeten la validació d'aquest sistema de control computacional. El primer que modelitza respostes segures del vincle afectiu en el procediment psicològic que es coneix com a situació estranya.

D'aquesta manera, aquesta tesi doctoral suposa un nou camí en l'ús de la tecnologia i els llenguatges formals com a instrument d'especificació i avaluació d'hipòtesis psicològiques, al mateix temps que suposa un avenç, des del punt de vista de la recerca en intel·ligència artificial, en el modelatge del comportament humà a través del concepte de sistemes de control.

Documents relacionats

Data de publicació: 10/09/2009