Escoltar

La salinització de les aigües de l'Albufera perjudica el volantí espigat

Un equip d'investigadors de la Universitat de les Illes Balears estudia l'impacte de l'increment de la salinitat sobre les plantes aquàtiques del parc natural de l'Albufera de Mallorca

Les zones humides són uns ecosistemes molt fràgils i, per tant, susceptibles de ser afectats per l’activitat humana que els envolta. L’Albufera de Mallorca és una de les zones humides més importants de les illes Balears, declarada zona humida d’importància internacional i inclosa a la xarxa RAMSAR. Aquest espai natural fou declarat parc natural l’any 1988 i actualment és una de les zones de més biodiversitat de les illes Balears.

Aquest espai natural és un espai dinàmic on l’aigua dolça que hi arriba dels torrents es mescla amb la d’intrusió salina (procedent de la mar) i es generen espais amb masses d’aigua salobre (aigua dolça mesclada amb aigua salada). En conseqüència, a l’Albufera trobam espais amb tipologies d’aigua diferents que tenen un gradient important de més aigua salada (més com més a prop de la mar) fins a més dolça, localitzada sobretot a la part interior i allunyada de la primera línia de la costa.

L’impacte de la salinització

L’Albufera de Mallorca té múltiples factors d’amenaça, com ara l’elevada pressió antròpica que hi ha a la franja costanera, la presència d’espècies exòtiques invasores introduïdes en diferents moments històrics o l’extracció d’aigua dolça dels aqüífers i fonts per nodrir la demanda d’aigua de la població que l’envolta. Així, l’increment de la salinització de l’aigua és una de les problemàtiques que fa perillar l’equilibri d’aquest ecosistema.

Una mostra de l’impacte que hi pot tenir la salinització el trobam en el volantí espigat (Myriophyllum spicatum L.), una espècie de planta aquàtica que viu permanentment submergida en aigües dolces i salobroses com les de l’Albufera. Recentment, un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de les Illes Balears ha pogut demostrar que aquesta espècie pateix significativament quan hi ha aigua amb més salinitat i en redueix l’abundància.

L’estudi s’ha publicat a la revista científica Estuarine, Coastal and Shelf Science i hi han participat investigadors del grup de recerca en Ecologia Interdisciplinària en col·laboració amb el grup de Nutrició Comunitària i Estrès Oxidatiu de la UIB i del CIBEROBN, que engloba investigadors de cinc àrees de coneixement de la UIB (botànica, bioquímica, ecologia, fisiologia i biologia marina).  

L’excés de salinitat causa estrès oxidatiu

Mitjançant tècniques bioquímiques i utilitzant biomarcadors (marcadors d’estrès oxidatiu), els investigadors han determinat l’estat fisiològic de les plantes i la resposta de les seves cèl·lules a la salinitat. Els resultats mostren que els marcadors d’estrès oxidatiu i dany cel·lular augmenten quan la planta està sotmesa a condicions de més salinitat. A més d’aquest patiment de la planta des del punt de vista bioquímic, els investigadors han pogut comprovar que allà on els marcadors d’estrès eren més alts l’abundància de la planta era menor, i viceversa, on els marcadors d’estrès tenien nivells baixos, la planta creixia en abundància.

Aquest estudi ha estat possible gràcies al suport del projecte ECOAL, un projecte de finançament col·lectiu de la Fundació Universitat Empresa de les Illes Balears, l’objectiu del qual és millorar el coneixement ecològic de l’Albufera de Mallorca com a eina per conservar-la i gestionar-la. Per altra banda, aquest estudi també ha rebut el suport del projecte Biodibal, fruit del conveni de col·laboració entre Red Eléctrica de España i la Universitat de les Illes Balears, que impulsa el coneixement de la biodiversitat de les illes Balears.

Referència bibliogràfica

Gil, L.; Capó, X.; Tejada, S.; Mateu-Vicens, G.; Ferriol, P.; Pinya, S.; Sureda, A. (2020). «Salt variation induces oxidative stress response in aquatic macrophytes: The case of the Eurasian water-milfoi Myriophyllum spicatum L. (Saxifragales: Holoragaceae)». Estuarine, Coastal and Shelf Science, 239: 106756. doi: https://doi.org/10.1016/j.ecss.2020.106756

Data de publicació: 21/05/2020