Escoltar

La narrativa experimental catalana dels setanta i els vuitanta: contracultura i qüestionament dels gèneres

Un grup d'investigadors coordinats per la doctora Margalida Pons, professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB, han abordat les fonts teòriques de crítica literària que apuntalen aquestes avantguardes i n'han extret el rerefons contextual

L'estudi dels diferents discursos narratius a la literatura d'avantguarda dels anys setanta i vuitanta ha estat l'objectiu del projecte de recerca intitulat Teoria i pràctica de la narrativa experimental catalana (1970-1985): anàlisi i estudi contextual”, un treball que ha coordinat la doctora Margalida Pons, professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears i que ha estat finançat pel Ministeri d'Educació i Ciència (MEC, HUM2006-06108) i per la Càtedra Alcover-Moll-Villangómez de la UIB.

Al projecte han participat investigadors com la doctora Mercè Picornell (UIB); Raül David Martínez-Gili (lector de català a la Université Paris III – Sorbonne Nouvelle); l'editora Maria Muntaner (doctoranda a la Universitat Autònoma de Barcelona); el doctor Pere Rosselló Bover (catedràtic de la UIB); i el doctor Joan Mas Vives (catedràtic de la UIB). També han col·laborat en el projecte Eni Pradas (professora d'ensenyament secundari); Gabriel Seguí Trobat (director de la Biblioteca Diocesana de Mallorca i de l'Arxiu del Col·legi de Lluc, i professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i al Centre d'Estudis Teològics de Mallorca); Josep Antoni Reynés Serra (estudiant de Filologia Catalana a la UIB); Marta Ferré Freitas-Morna (doctoranda a la Universitat Autònoma de Barcelona); Miquel Gomila (coordinador de la Càtedra Alcover-Moll-Villangómez de la UIB) i Magdalena Prohens (llicenciada en Filologia Catalana per la UIB).

El corpus d'obres estudiat inclou textos de Josep Albertí, Joan Brossa, Jordi Coca, Ferran Cremades, Amadeu Fabregat, Josep Gandia, Patrick Gifreu, Biel Mesquida, Boro Miralles, Quim Monzó, Antoni Munné-Jordà, Manuel de Pedrolo, Oriol Pi de Cabanyes, Valerià Pujol, Carles Reig, Joaquim Sala-Sanahuja, Josep-Lluís Seguí, Isa Tròlec, Guillem Viladot i Jordi Vintró, entre altres. L'estudi parteix d'un punt de vista integrador i comparatista: atent al text i al context, als discursos teòrics subjacents i al marc social que els acull.

La recerca, que suposa el primer pas per revaloritzar les escriptures de ruptura dels anys setanta, s'ha endinsat en el context contracultural, en el debat identitari i en l'actitud de la crítica envers unes obres que reivindiquen la seva pròpia marginalitat; però que, així mateix, volen tenir un espai propi dins el sistema cultural català. Bona part de la investigació s'ha nodrit dels discursos generats per diferents col·lectius com Taller Llunàtic, Trencavel i Ignasi Ubac.


Aquest reportatge ha estat finançat per la Direcció General de Recerca, Desenvolupament Tecnològic i Innovació de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació del Govern de les Illes Balears.

Documents relacionats

Data de publicació: 27/06/2008