Escoltar

La influència humana en l'expansió tèrmica dels oceans

Un estudi dels investigadors de l’IMEDEA (CSIC-UIB) revela que el 87% de l’escalfament mundial en els primers 700 metres de l’oceà des de 1970 és induït per l’activitat humana 

Els canvis en el nivell de la mar per expansió tèrmica de les darreres dècades responen al forçament antropogènic i la variabilitat natural del sistema climàtic. Concretament, un 87 per cent de l’escalfament en els primers 700 metres de l’oceà en mitjana global és responsabilitat de l’home.

Revela aquestes dades un estudi publicat a la revista Geophysical Research Letters per la doctora Marta Marcos, investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), del grup de recerca de Nivell de la Mar i Clima. «Per millorar les dades obtingudes en estudis previs hem utilitzat els models climàtics  de darrera generació disponibles per a la comunitat científica internacional (CMIP5), en els quals s’han basat les conclusions del darrer informe de l’IPCC de 2013. Hem aplicat una tècnica estadística que ens ha permès avaluar quina part de l’augment del nivell de la mar per efecte de l’escalfament és deguda a les variacions de gasos naturals (canvis en la radiació solar i els volcans) i quina part és deguda a les emissions de gasos d’origen humà. La comparació amb les observacions confirma que durant el període 1950-2005 aquesta tècnica proporciona resultats més ajustats a les observacions que la simple mitjana de models climàtics utilitzats habitualment», assegura Marcos.

A escala regional, l’impacte de les pressions antropogèniques sobre l’expansió tèrmica del nivell de la mar és molt variable. Aquest resultat no és sorprenent, ja que l’augment de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle i els aerosols està relacionat amb canvis en les condicions de vent i la circulació oceànica, entre altres processos, que afecten l’absorció de calor de l’oceà i la seva distribució. A l’Atlàntic Nord, per exemple, l’impacte de la contribució antropogènica és particularment gran (0,82 ± 31 mm/any en comparació amb un valor global de 0,40 ± 0,07 mm/any).

Com assenyala l’estudi, a escala regional les diferències entres les mitjanes i les observacions del conjunt multimodel són més grans que a l’escala global. Marta Marcos precisa que «la metodologia que hem aplicat té èxit en la prestació dels valors de la resposta històricament forçada —que estan més a prop de les observacions, fins i tot quan els models climàtics individuals presenten comportaments molt diferents».

Des de l’any 1970, la mitjana global del nivell de la mar ha estat pujant a un ritme de 2,0 ± 0,3 mm/any, dels quals 0,8 ± 0,3 mm/any són deguts a l’escalfament de l’oceà, i la resta al desgel de capes polars i glaciars i canvis en les reserves d’aigua terrestre. L’augment del nivell de la mar provoca la inundació dels hàbitats costaners dels éssers humans, així com de les plantes i els animals, l’erosió del litoral i la intensificació de tempestes que poden devastar zones de poca altitud. L’augment de la temperatura de la mar també està associat a la proliferació d’espècies invasores i de malalties marines.

Desxifrar aquestes contribucions és essencial per quantificar l’impacte de l’activitat humana en el passat i anticipar l’impacte de l’expansió tèrmica en l’increment del nivell de la mar com a conseqüència de l’escalfament global.

Referència bibliogràfica:

Marcos, Marta; Amores, Ángel. «Quantifying anthropogenic and natural contributions to thermosteric sea level rise». Geophysical Research Letters, 41, doi:10.1002/2014GL059766.  

Documents relacionats

Data de publicació: 06/05/2014