Escoltar

La importància d'avaluar la incertesa a l'hora d'analitzar la variabilitat climàtica al Mediterrani

La tesi doctoral de Josep Llasses Gascón s'ha fet en el marc de l'activitat investigadora de l'IMEDEA (CSIC-UIB) 

L’objectiu principal de la tesi doctoral de Josep Llasses Gascón, defensada a la Universitat de les Illes Balears, és la caracterització de les incerteses dels productes observacionals i de les simulacions numèriques a l’hora de reproduir la variabilitat climàtica al mar Mediterrani. La tesi, que s'ha fet en el marc de l'activitat investigadora de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (CSIC-UIB), l'ha dirigida el doctor Gabriel Jordà Sánchez, del Departament de Física.

En primer lloc, s’han analitzat les capacitats de cinc xarxes d’observació marines a l’hora de reproduir l’evolució de la temperatura i la salinitat durant les darreres dècades del segle XX i per al segle XXI al complet, així com la caracterització d’altres processos locals com la taxa de formació d’aigües fondes a la conca occidental. Els resultats mostren que totes les xarxes són capaces de capturar correctament la mitjana de conca i les tendències a llarg termini. Pel contrari, la taxa de formació d’aigües fondes a la conca occidental així com altres processos regionals són, en gran part, sobre o subestimats per totes les xarxes.

En segon lloc, s’ha estudiat la incertesa d’un conjunt de simulacions climàtiques regionals per a les darreres dècades del segle XX. Específicament, s’han quantificat i analitzat les incerteses lligades a la caracterització d’un procés climàtic clau com és la redistribució de calor i sal a la conca. A partir de la caracterització de la incertesa del conjunt, es mostra que les diferències entre models són molt majors que la mitjana en el cas de la transferència vertical de sal i en el cas de la transferència de calor entre 0-150 m i 150-600 m. En capes inferiors, alguns models mostren una alta correlació entre si, mentre altres no mostren cap concordança amb cap dels altres models. Els mecanismes que governen aquestes discrepàncies entre models han estat estudiats, i es mostra que és complicat treure conclusions robustes en aquest sentit.

Finalment, s’ha analitzat la fiabilitat en les estimacions de la incertesa a partir de les simulacions numèriques climàtiques quan el nombre de simulacions disponibles és limitat, fet que dificulta la representativitat de les estimacions. En aquests casos, la incertesa total pot ser subestimada. En aquest sentit, es recomana usar un factor corrector de la incertesa per obtenir les estimacions tan realistes com sigui possible. Aquest factor corrector ha estat deduït per al cas d’una o de múltiples fonts d’incertesa i ha estat aplicat a un cas real: la reconstrucció del nivell del mar al Mediterrani a partir d’una sèrie de projeccions climàtiques.

En aquest estudi es mostra que la fiabilitat en les estimacions de la incertesa de cada una de les fonts depèn del nombre de simulacions a partir de les quals es calcula la incertesa, així com de la importància relativa de la incertesa de cada font respecte a la incertesa total. A partir d’aquests resultats, es pretén cridar l’atenció respecte als problemes associats a les estimacions de la incertesa quan el nombre de simulacions disponible és limitat.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: Study of the uncertainties of Mediterranean Sea Climate Monitoring and Projections
  • Autor: Josep Llasses Gascón
  • Programa de doctorat: Física
  • Departament: Física
  • Director: Gabriel Jordà Sánchez 

Data de publicació: 12/07/2017