Escoltar

La doctora Alícia Sintes i el professor Felip Cirer guardonats amb el premi Ramon Llull 2017 del Govern de les Illes Balears

El Govern de les Illes Balears també ha atorgat la Medalla d'Or de la CAIB a Joan Veny i Clar i Maria del Mar Bonet, doctors honoris causa de la UIB

El Govern de les Illes Balears ha reconegut la doctora Alícia M. Sintes Olives, professora titular del Departament de Física de la Universitat de les Illes Balears i membre delGrup de Relativitat i Gravitació, i el professor Felip Cirer Acosta, professor associat del Màster Universitari de Formació del Professorat, amb el premi Ramon Llull 2017 en l'àmbit de la recerca.

A més, el Govern de les Illes Balears també ha guardonat la senyora Maria del Mar Bonet i el doctor Joan Veny i Clar, doctor honoris causa de la UIB, amb la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Alícia Sintes

La doctora Alícia Sintes, nascuda a Sant Lluís (Menorca), és la investigadora que lidera la participació del Grup de Relativitat i Gravitació en la col·laboració científica internacional LIGO, en el marc de la qual es va fer la primera detecció de les ones gravitacionals el 14 de setembre de 2015. El GRG és l'únic grup de recerca de l'Estat que va participar en aquesta fita.

La fusió de dos forats negres de massa entre 29 i 36 vegades la del Sol, que es va produir fa 1.300 milions d’anys, i que observam ara, va alliberar una energia equivalent a tres vegades la massa del Sol en forma d’ones gravitacionals, que va ser captada el 14 de setembre de 2015 pels detectors de LIGO, i això fou la primera observació directa de les ones gravitacionals predites per Albert Einstein fa cent anys. Una detecció que va incloure el projecte LIGO en les candidatures al premi Nobel de Física 2016.

La doctora Sintes és professora titular de la UIB en l’àrea de Física Teòrica. Doctora en Física per la UIB, va ser becària Marie Curie i investigadora a l’Institut Max Planck für Gravitattionsphysik d’Alemanya. La seva recerca es desenvolupa en el camp de l’astronomia i les ones gravitacionals. És experta en la posada al punt de detectors interferomètrics i en l’estudi i la recerca d’estrelles de neutrons i sistemes binaris dels forats negres, i ha liderat diverses investigacions.

Ha fet estades al Canadà, el Regne Unit, Alemanya, Àustria, Itàlia i Portugal, i col·labora científicament amb LIGO (LSC) i GEO, dels quals és membre des de 1997 i membre del Comitè Executiu des de 2002; ha participat com a col·laboradora en la missió espacial eLISA i en el disseny de futurs detectors tipus Einstein Telescope.

Alícia Sintes ha estat assessora científica de l’Agència Espacial Europea i membre del grup G8 de la Xarxa d’Infraestructures d’Astronomia en el període 2007-2009. Ha estat també vocal de la Societat Espanyola de Gravitació i Relativitat entre 2003 i 2007, i actualment és membre del Nominating Committee de la ISGRG.

Té més de cent-noranta publicacions científiques en revistes de gran prestigi, com ara Nature, Nature Physics o Astrophysical Journal Letters, entre d’altres, i és autora de molts capítols de llibres, informes tècnics i participacions en congressos i seminaris. Té més de 17.000 citacions i l'índex H d'impacte de la seva productivitat investigadora és 76. Ha dirigit tres tesis doctorals, quatre treballs de finals de màster, dos projectes de final de carrera, dos treballs de final de grau, un Diplomarbeit de la Universitat d’Hamburg i en l’actualitat codirigeix quatre tesis doctorals.

També és secretària de la comissió acadèmica del Doctorat en Física de la UIB i secretària de l'Institut d'Aplicacions de Codi Computacional Comunitari (IAC3).

Felip Cirer Costa

Nascut a Eivissa l’any 1956, és llicenciat en filologia hispànica i diplomat en educació general bàsica per la Universitat de Barcelona. Catedràtic de llengua catalana i literatura. Ha exercit la docència en diversos instituts d’educació secundària i a la Universitat de les Illes Balears. Ha exercit també diversos càrrecs a l’Institut d’Estudis Eivissencs, és membre del Consell Acadèmic de l’Institut d’Estudis Baleàrics des del 1987 i des del 1992 és director de la revista Eivissa

El 1987 va ser regidor d’Educació i Cultura de l’Ajuntament d’Eivissa, mandat polític durant el qual posà en funcionament l’Arxiu Històric d’Eivissa, la Biblioteca Pública i el Patronat Municipal de la Música, i es dugué a terme l’adquisició de Can Ventosa al Ministeri de Defensa. És autor de múltiples treballs i obres, entre els quals destaca Els noms de família a un poble d’Eivissa: Sant Mateu d’Aubarca (1988) i, juntament amb mossèn Antoni Costa Bonet, publicà el llibre Antoni Guasch i Bufí, apòstol del guaraní (1991). 

Ha estat guardonat amb el Premi d’Investigació Consell Insular 1990, amb l’obra Buscatell. Guanyador del I Premi d’Investigació Vuit d’Agost l’any 1997, amb l’obra El convent dels pares dominics d’Eivissa. Introducció, estudi i transcripció d’un manuscrit de 1765. L’any 2000, l’Obra Cultural Balear li atorgà el Premi Josep Maria Llompart per la seva obra Una visió de la història de l’Institut d’Estudis Eivissencs, i l’any 2002 és guardonat amb el Premi Nit de Sant Joan de l’Institut d’Estudis Eivissencs per la seva obra El seu record avança per la deserta nit dels joves (converses amb Marià Villangómez). 

La seva activitat com a director de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera i professor associat a la UIB per a la impartició del Màster Universitari en Formació del Professorat, així com moltes altres tasques, conferències, presentacions de llibres, publicacions, premis i participacions en congressos i seminaris, determinen el gran valor de la seva aportació a les Illes Balears i l’extraordinària extensió de la projecció de la comunitat autònoma i de l’illa d’Eivissa, especialment. 

Joan Veny Clar

El doctor Joan Veny Clar (Campos, 1932) és doctor en Filosofia i Lletres i catedràtic emèrit de Dialectologia Catalana de la Universitat de Barcelona. És membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, membre de l’Académie des Langues Dialectales, membre de l’Estudi General Lul·lià de Palma i membre d’honor de la Societé de Linguistique Romane. Ha estat director de la Secció de Llengua del Centre de Barcelona de l’Institut d’Estudis Andorrans; president del Consell Superior del TERMCAT; vocal, vicepresident i president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes; i director, amb Antoni M. Badia Margarit, de la revista Estudis Romànics.

Ha dedicat la seva tasca investigadora especialment a l’estudi i la recerca en variació lingüística. També és molt important la seva contribució a l’etimologia del lèxic català, i és reconegut com una personalitat de prestigi dins la Filologia Romànica.

Les seves contribucions més importants pertanyen majoritàriament a la Geolingüística. Col·laborador des de 1954 de l’Atles lingüístic del domini català, en va ser responsable des de 1964, i és actualment codirector de la publicació, amb Lídia Pons (set volums des de 2001, encara en curs); és també l’autor del Petit atles lingüístic del domini català (quatre volums apareguts). Va coordinar, a més a més, l’equip encarregat de les enquestes catalanes per al Léxico de los Marineros Peninsulares (dirigit per Manuel Alvar), ha participat en l’Atlas linguistique des Côtes de l’Arc Nord-occidental de la Méditerranée (coordinat pel doctor Jean-Philippe Dalbera) i és el director de l’Atlas Linguistique Roman. També ha fet importants contribucions en l’àmbit de l’onomàstica, i va ser el promotor i primer director del projecte Scripta, recopilació de textos catalans de totes les èpoques històriques i de totes les àrees dialectals.

És autor, entre altres, dels llibres Els parlars catalans, Estudis de geolingüística catalana, Introducció a la dialectologia catalana, Mots d’ahir i mots d’avui, Aproximació al dialecte eivissenc, Escriptura i oralitat a Mallorca, Escrits lingüístics mallorquins, Per una història diatòpica de la llengua catalana, Perfils lingüístics balears, i de quatre centenars d’articles.

Per tots els seus mèrits ha rebut nombrosos reconeixements, entre els quals el premi Sanchis Guarner a la unitat de la llengua (1986), el premi Josep Massot i Palmés (1988), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997), el premi Josep Maria Llompart de l’Obra Cultural Balear (1997), la Medalla d’Honor i Gratitud del Consell de Mallorca (2001), el Premi Nacional de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (2002), el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (2004), la distinció l’Espigolera de l’Ajuntament de Llucmajor (2005), el nomenament com a fill il·lustre de Campos (2006), el nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat de València (2008), el premi Diario de Mallorca (2008), el premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (2009), el premi Jaume d’Urgell (2012), la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2013), el nomenament com a soci d’honor de la Societat d’Onomàstica (2014) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2015). L'octubre de 2016 va ser investit doctor honoris causa per la UIB.

Maria del Mar Bonet

Maria del Mar Bonet i Verdaguer, nascuda a Palma l’any 1947, celebra enguany cinquanta anys de carrera musical. Inicià la seva trajectòria a Mallorca abans de complir 20 anys i aviat es traslladà a Barcelona, on s’incorporà al grup Els Setze Jutges i formà part del moviment de la Nova Cançó.

Les Illes Balears han estat el centre de la seva obra i el punt de referència des del qual aquesta s’ha desenvolupat al llarg dels cinquanta anys de la seva carrera, sempre amb els peus a les Balears i, especialment, a Mallorca. La seva trajectòria s’ha caracteritzat per la reivindicació i defensa de la llengua i cultura catalanes, la recuperació i difusió de la cultura pròpia de les Illes musicant poetes mallorquins i menorquins principalment, la difusió de la cultura popular de les nostres illes i la fusió i integració en el marc de les arrels comunes de la cultura mediterrània.

Ha contribuït a projectar la llengua catalana i la seva identitat cultural arreu del món, amb actuacions en el conjunt del continent europeu, al nord d’Àfrica i al continent americà, i ha arribat amb la seva música i la seva interpretació fins al Japó i Síria. La Mediterrània ha estat sempre el punt de referència de la seva vida, personal i artística, de manera que ha defensat i construït punts de trobada entre les diferents riberes mediterrànies.

Ha cantat, col·laborat i compartit escenari amb intèrprets de la talla de Mikis Theodorakis, Maria Farantouri i Nena Venetsanou, a Grècia; Zülfü Livanelli, a Turquia; l’Orquestra Joventuts Musicals i Sonia M’barek, a Tunis; la Cham Ensemble de Damasc i Moslem Rahal, a Síria; Hossam Ramzy i Mohamed Munir, a Egipte; Lucia Galeazzi i Mauro Pagani, a Itàlia, i també amb el nord-americà Jackson Browne, el brasiler Milton Nascimento, la cubana Omara Portuondo i els xilens Quilapayun, entre d’altres.

Cal destacar, així mateix, la fructífera col·laboració que ha mantingut amb el ballarí i coreògraf espanyol Nacho Duato, el qual creà tres coreografies amb les seves cançons, representades avui en dia arreu del món. En el seu cançoner destaquen peces tan treballades i emblemàtiques com «Alenar», «El pi de Formentor», «Què volen aquesta gent», «Viure sense tu» o «L’àguila negra», entre moltes altres.

Ha enregistrat una quarantena de discs i ha estat guardonada amb multitud de premis que reconeixen la seva vàlua i la seva important tasca, entre els quals destaca el disc d’or a l’Estat espanyol, la Medalla d’Or de Mallorca, la Medalla de la Ciutat de Palma, el Premi SGAE de la Música al millor disc en català o la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i ha estat investida doctora honoris causa per la Universitat de les Illes Balears.

D’altra banda, el Premi de l’Académie Charles Cros de França, el Premi Tenco a Itàlia, el Premi de la Música de la Ciutat de Barcelona, la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya, la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts del Govern espanyol i el Premi Internacional Cubadisco de Cuba són una clara manifestació de reconeixement a la seva valuosíssima obra i una mostra de la gran projecció exterior de les Illes Balears que ha aconseguit amb la seva trajectòria.

El febrer de 2015 va ser investida doctora honoris causa per la UIB.  

Notícies relacionades

 

Data de publicació: 17/02/2017