La dimensió desconeguda és de tipus temps: un nou model de cinc dimensions per explicar l'Univers

Un equip d'investigadors de l'IAC3 de la UIB publica a Physical Review D un treball que proposa un model teòric que afegeix una segona dimensió de caràcter temporal a les quatre dimensions clàssiques 

 

El matemàtic Hermann Minkowski va formular l'any 1908 la idea de l'espaitemps com una entitat formada per quatre dimensions, amb tres dimensions espacials i una de temporal, que no són independents sinó que estan estretament relacionades. Aquesta idea va facilitar la formulació de la teoria de la relativitat general d'Albert Einstein pocs anys després.

La proposta de Minkowski encaixa amb la percepció que els humans tenim del nostre món com un espai tridimensional, amb llargària, alçària i profunditat, que es mou a través d'una dimensió temporal que podem percebre: el pas del temps.

Ara bé, just després de l’aparició de la relativitat general, el treball clàssic de Kaluza-Klein va mostrar que, si s'afegia una cinquena dimensió a l'espaitemps, es podien unificar les teories de la gravetat d'Einstein i l'electromagnetisme de Maxwell. És a dir: la dimensió extra complica la geometria de l’Univers, però simplifica la física.

La cinquena dimensió

Recentment, un equip d'investigadors de l'Institut d'Aplicacions Computacionals de Codi Comunitari (IAC3) de la Universitat de les Illes Balears han fet una nova proposta teòrica que defensa una nova versió de la idea d'una cinquena dimensió. En particular, aquesta nova dimensió permetria unificar els distints models cosmològics de l’espaitemps (descrits per les mètriques de Friedmann-Robertson-Walker) en un de sol, descrit per una mètrica mare, o mètrica M (M també de Mallorca).

Aquesta cinquena dimensió, a més, seria de tipus temps. D'aquesta manera, segons els investigadors de la UIB, hi hauria tres dimensions espacials (alçària, llargària i profunditat) i dues dimensions temporals (el temps que coneixem i un altre).

O sia, que al món hi hauria qualque cosa més que allò que podem percebre: una dimensió extra que ens escapa, un altre temps que nosaltres, limitats com estam a les quatre dimensions, no podem abastar si no és per les matemàtiques, com en aquest treball, o per la ficció (Interstellar, La Dimensió Desconeguda, etc.).

Referència bibliogràfica

Carles Bona, Miguel Bezares, Bartolomé Pons-Rullan & Daniele Viganò. «3+2 cosmology: Unifying FRW metrics in the bulk». Physical Review D, 99, 043530, 20 de febrer de 2019. DOI: 10.1103/PhysRevD.99.043530

Data de publicació: Fri Mar 15 13:19:00 CET 2019

« Torna enrere   -  Arxiu de notícies