Escoltar

La colònia de virot gros de l'illot des Pantaleu es manté gràcies a la immigració

Un nou estudi científic de l’IMEDEA (CSIC-UIB) informa del problema de conservació que afecta aquesta au mediterrània a causa de les altes taxes de mortalitat que suporta

Un equip d’investigadors del grup d'Ecologia de Poblacions de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) publiquen aquest mes a la revista Biological Conservation un nou estudi que adverteix del risc que sofreix l'estabilitat de la colònia de virot gros (Calonectris diomedea) de l'illot mallorquí des Pantaleu.

A l'estudi, liderat per la doctora Ana Sanz-Aguilar, els científics conclouen que «a causa de les elevades taxes de mortalitat actuals del virot gros, la població no pot mantenir-se per si mateixa. La seva estabilitat es deu al fet que cada any arriben immigrants que salven la colònia de l'extinció».

Gràcies a un seguiment exhaustiu d'aquesta colònia dut a terme ininterrompudament des de l'any 2001 per l'equip de l’IMEDEA (CSIC-UIB), s'ha pogut conèixer quina és la dinàmica d'ocupació de nius i estimar els principals paràmetres demogràfics de l'espècie: supervivència, reclutament i edat de primera reproducció, èxit reproductor, probabilitats de prendre un sabàtic després de la reproducció, etc. A l’illot des Pantaleu, el nombre de parelles reproductores de virot gros s'ha mantingut més o menys estable al llarg dels últims quinze anys. No obstant això, i com precisa la doctora Sanz-Aguilar, «estudis previs varen indicar que la mortalitat d'individus reproductors en aquesta colònia era alarmantment alta. Gràcies a les estimes de paràmetres demogràfics i a la utilització de models poblacionals, hem pogut avaluar la capacitat intrínseca de la població per automantenir-se, créixer o decréixer».

La immigració, factor clau per evitar l'extinció

En espècies de llarga vida com el virot gros, és habitual que els individus mostrin una gran fidelitat al seu lloc de reproducció: després de diversos anys els joves tornen a criar a la zona on varen néixer, i els adults crien any rere any al mateix niu. No obstant això, una part dels individus (generalment els joves, àdhuc no reproductors) es dispersen d'una població a una altra i poden començar a reproduir-se en poblacions diferents de  les poblacions on varen néixer. En ecologia, les poblacions que, malgrat mostrar taxes vitals molt baixes, es mantenen estables es denominen «embornals», a causa que aquesta estabilitat l'aconsegueixen gràcies a la immigració des d'altres poblacions. L'equip científic remarca que «mentre la immigració compensi la mortalitat adulta o el dèficit reproductor local, les poblacions embornal seran estables, i això pot emmascarar un greu problema de conservació o posar la viabilitat de la població en risc, si en un moment donat el flux d'immigrants es redueix». Aquest és el cas de la colònia des Pantaleu, on els resultats del treball estimen que al voltant de 18 a 20 parelles d'immigrants es recluten anualment, quantitat que representa un 10-12 per cent de la població reproductora de l'illot.

La importància d'una gestió global

Atès que els principals factors de mortalitat com la captura accidental en arts pesqueres es localitzen al mar, on conflueixen individus de diverses poblacions, els investigadors consideren que el cas des Pantaleu probablement no és un cas aïllat i podria reflectir un problema de conservació de l'espècie al Mediterrani occidental. Les grans colònies encara existents al Mediterrani central, com l'illa de Zembra, podrien estar enviant immigrants i salvant, de moment, les poblacions més occidentals de l'extinció, però serien necessaris més estudis, també en aquestes colònies, per analitzar les seves dinàmiques poblacionals i veure com els afecta la captura accidental. Per tant, es desconeix fins quan la colònia des Pantaleu podrà seguir sent rescatada. Així, els investigadors incideixen en el fet que «les accions de conservació han de centrar-se en la identificació i conservació de les poblacions font, a més de la mitigació dels factors antropogènics responsables dels dèficits demogràfics en les poblacions embornal».

Font: IMEDEA (CSIC-UIB)

Referència bibliogràfica

Sanz-Aguilar, A.; Igual, J. M.; Tavecchia, G.; Genovart, M.; Oro, D. 2016. «When immigration mask threats: The rescue effect of a Scopoli’s shearwater colony in the Western Mediterranean as a case study». Biological Conservation: 198, 33–36. doi:10.1016/j.biocon.2016.03.034

Data de publicació: 27/04/2016