Escoltar

La caiguda de l'imperi: l'americanització de l'anglès

Un equip interdisciplinari d'investigadors de la UIB, entre els quals es troben físics de l’IFISC (UIB-CSIC) i una lingüista del Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica, han mapat l'ús global de les variants britànica i americana de l'anglès alhora que analitzen el procés d’americanització d'aquest idioma al llarg dels dos últims segles

De l'imperi Britànic a la fi del segle XIX es deia que «mai no s’hi ponia el sol». Des d'Austràlia al Canadà, passant per l'Índia, Egipte, Sud-àfrica o el Carib, el territori britànic s'estenia pels cinc continents. Herència d'aquest extens imperi és el lloc indiscutible de l'anglès com a llengua internacional en política, ciència, comerç i fins i tot cultura. No obstant això, el sorgiment dels Estats Units com a potència mundial durant el segle XX ha conduït a un canvi en l'ús de l'anglès oral i escrit a tot el món, i ha donat lloc a un procés d’americanització de l'anglès.

Un equip interdisciplinari d'investigadors entre els quals es troben científics de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, UIB-CSIC) i una investigadora del Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica de la Universitat de les Illes Balears, ha fet públic un estudi en el qual analitzen com es distribueixen espacialment i temporalment les variants britàniques i americanes de l'anglès. Per a això, varen prendre com a base per a l’estudi un corpus de més de 30 milions de tuits geolocalitzats, útil per examinar la distribució espacial, i la base de dades de Google Books, a fi d'observar l'evolució temporal. La variació lingüística es va investigar als nivells lèxic i ortogràfic, emprant una selecció adequada d’alternants britàniques i americanes.

D'aquesta forma, es va elaborar una llista de països ordenats pel nivell d’americanització de l’anglès. En els extrems d'aquesta llista es troben els Estats Units (com a país amb un major ús de l'anglès americà) i Irlanda (com el país amb més tuits en anglès britànic). El procés d’americanització floreix en observar que vint-i-tres dels trenta països de la llista utilitzen més l'anglès americà que el britànic. Fins i tot als països amb un major nombre de tuits que empren la norma ortogràfica britànica, el vocabulari utilitzat prové de la variant nord-americana. Únicament al Regne Unit i a Irlanda l'ús de l'anglès britànic domina tant l'ortografia com el vocabulari.

En el cas de l'evolució temporal, es pot observar com les obres publicades per editorials tant britàniques com nord-americanes han sofert aquest procés d’americanització, el qual s'accentua sobretot després de la publicació del primer diccionari americà el 1828 i durant la Guerra Freda, moment en el qual els Estats Units varen afermar la seva posició com a primera potència mundial.

L'estudi constitueix un exemple com la utilització de dades massives (big data) permet analitzar i caracteritzar la manera en què les llengües evolucionen a l'espai i el temps tant en un registre formal com col·loquial. De la mateixa manera, l'article posa de manifest com certs esdeveniments històrics suposen punts d'inflexió en l'evolució de l'ús de les llengües.

Referència bibliogràfica

Bruno Gonçalves, Lucía Loureiro-Porto, José J. Ramasco, David Sánchez. «The Fall of the Empire: The Americanization of English», Computation and Language (cs.CL); arXiv:1707.00781

Font: IFISC (CSIC-UIB)

Data de publicació: 24/07/2017