Escoltar

La UIB participa en la creació de la Xarxa-RISCV per impulsar el desenvolupament de maquinari de codi obert

El maquinari de codi obert té el potencial de ser tan disruptiu com ho va ser Linux, paradigma del programari de codi obert 

La Xarxa-RISCV neix com a xarxa d'investigació al voltant de les arquitectures de maquinari obert basades en l'ISA RISCV (el llenguatge màquina de codi obert), però pretén anar més enllà i generar sinergies col·laboratives entre els àmbits de la recerca, la formació i la innovació.

Està formada per 14 centres de recerca i universitats, i compta amb el suport inicial del Ministeri d'Innovació i Ciència. Coordinada per l'Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), agrupa 14 equips de diferents centres de recerca: Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació, Centre Nacional de Microelectrònica del CSIC, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Cantàbria, Universitat Complutense de Madrid, Universitat de La Corunya, Universitat d'Extremadura, Universitat de les Illes Balears (Bartomeu Alorda), Universitat de Múrcia, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Politècnica de València, Universitat Rovira i Virgili i Universitat de Saragossa. A més, compta ja amb més de 25 empreses interessades a participar en les seves activitats.

Els dies 5 i 6 de febrer tindran lloc les primeres jornades d'aquesta xarxa a l’Escola d’Enginyeria de la Universitat Autònoma de Barcelona, uns actes que suposaran la seva presentació en societat. Les jornades de la Xarxa-RISCV es combinaran i coordinaran amb les de la xarxa CAPAP-H, que es faran a l'Escola d'Enginyeria de la Universitat Autònoma de Barcelona els dies 6 i 7 febrer.

Reduir la dependència de l'oligopoli del mercat de processadors

L'arquitectura RISC-V d'ISA obert es va començar a forjar el 2010 a la Universitat de Berkeley com una necessitat per reduir l'enorme i creixent complexitat dels repertoris d'instruccions dels microprocessadors, i per limitar la forta dependència de tercers països i oligopolis empresarials.

Els microprocessadors són el cor de tots els dispositius electrònics amb capacitat de còmput. Contenen el repertori d'instruccions bàsiques (ISA, de l'anglès Instruction Set Architecture) del que cada màquina pot executar. Aquest paquet d'instruccions en llenguatge màquina és la peça indispensable per al funcionament del dispositiu i és també el punt de trobada de maquinari i programari.

El mercat actual dels microprocessadors està dominat per tot just tres grans fabricants (INTEL, ARM, AMD), cada un amb el seu propi ISA i amb diferents models de negoci. En el cas de l'arquitectura x86 (INTEL i AMD), el principal inconvenient és que l'ISA està poc optimitzat per la necessària compatibilitat amb les generacions anteriors. A més, en les seves últimes versions cal compensar amb regalies a INTEL i AMD. El model de negoci d'ARM és el d'un ISA tancat. Per tant, hi ha l'obligació de pagar quantitats que van des dels centenars de milers fins als milions d'euros.

L'arquitectura RISC-V d'ISA obert persegueix reduir aquesta complexitat creixent dels repertoris d'instruccions que dominen el mercat, que són principalment dos, Intel x86 i ARM. L'objectiu és fixar un ISA reduït, estàndard, modular i obert que pugui tenir extensions per a àmbits d'aplicació específica, i eviti o limiti els sobrecostos per regalies i desenvolupament.

El maquinari de codi obert té el potencial de ser tan disruptiu com ho va ser Linux, paradigma del programari de codi obert, que va facilitar el creixement d'una enorme comunitat de desenvolupament de programes en obert i va aconseguir reduir la dependència dels usuaris respecte de les grans firmes de programari.

Recerca, formació i innovació industrial

La Xarxa-RISCV promourà la col·laboració i l'evolució conjunta de la investigació, la formació i la innovació.

En investigació, s'obren noves perspectives gràcies que es disposa d'un ISA obert com a estàndard de base i es proposen crear extensions especialitzades en diferents camps, com la criptografia, la genòmica, la intel·ligència artificial o la internet de les coses. Al seu torn, aquests nous mercats oberts tindran noves necessitats i reptes que l’R+D+I acadèmica haurà d'afrontar i resoldre juntament amb la indústria.

A nivell formatiu, tant universitari com professional, RISC-V ofereix una oportunitat per renovar i reorientar els currículums acadèmics, i permetrà abordar aquesta nova arquitectura anticipadament, ja que encara no ha explotat al mercat, i reportarà noves competències i avantatges competitius als titulats. Així mateix, la indústria podrà tenir una participació més activa en els processos formatius.

Pel que fa a la prospectiva i innovació industrial, RISC-V és una aposta de futur per a empreses tecnològiques de tot tipus i grandària, ja que podran abordar el desenvolupament dels seus propis nuclis processadors o seleccionar de diferents proveïdors el RISC-V més adequat a les seves necessitats, sense haver d'afrontar costos elevats per regalies.

La RISC-V Foundation

A nivell mundial, el moviment que impulsa l'arquitectura de maquinari de codi obert va començar a agafar força el 2015 amb la creació de la RISC-V Foundation, que va publicar en obert les especificacions de base de l'ISA RISC-V i que s'ocupa de coordinar i mantenir l'evolució del corresponent estàndard de facto. Aquesta fundació ha crescut i continua creixent dia a dia. Actualment, ja té més de 450 membres a 33 països de tot el món, dels quals més de 200 són del sector industrial amb petites, mitjanes i grans empreses tecnològiques. 

Data de publicació: 07/02/2020