Escoltar

La UIB i el COFIB detecten per primera vegada a Mallorca el cuc pulmonar de la rata

L'Angiostrongylus cantonensis és una espècie emergent que parasita les rates i altres vertebrats, incloent-hi els humans. Els investigadors de la UIB han confirmat la troballa en exemplars d'eriçons malalts recollits al centre de recuperació de fauna del COFIB

Un equip d'investigadors de la Universitat de les Illes Balears ha detectat a Mallorca, i per primera vegada en fauna silvestre al continent europeu, la presència d'una espècie de cuc parasitari, Angiostrongylus cantonensis, capaç de causar afeccions neurològiques a la fauna silvestre, i també als humans.

El cuc ha estat detectat en dos exemplars d'eriçons que varen arribar malalts al Centre per a la Recuperació de Fauna Silvestre del Consorci de Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB). És també la primera vegada a tot el món que aquest cuc és trobat en eriçons.

La troballa s'ha publicat recentment a la prestigiosa revista científica Eurosurveillance, la quarta més citada en el camp de les malalties infeccioses. L'estudi l'ha dirigit la doctora Claudia Paredes, i hi han participat Sofía Delgado i Miguel Ángel Miranda, del grup de recerca en Zoologia Aplicada i de la Conservació de la UIB; José Antonio Jurado, del Laboratori de Genètica de la UIB, i Jessica Sola, Miquel Puig i Nieves Negre, del COFIB.

Els resultats d'aquest estudi ja han tingut repercussió internacional, i es presentaran el 26 de setembre a la Universitat d'Edge Hill (Lancashire, Anglaterra) i el 10 d'octubre a la Societat Zoològica de Londres. 

Angiostrongylus cantonensis: dels pulmons de la rata als caragols

Aquests paràsits es coneixen amb el nom de cucs dels pulmons de rata perquè les rates en són els hostes definitius. Els cucs adults es troben en les artèries pulmonars d'aquests animals, que és on les femelles ponen els ous, i des d'allà les larves migren fins al tracte gastrointestinal i són eliminades amb la femta.

De les deposicions de les rates poden arribar als mol·luscs, com ara els caragols i llimacs, que fan d'hostes intermediaris, i, d'aquests, poden arribar fins als mamífers i les aus que ingereixin aquests mol·luscs infectats. Aleshores, les larves penetren les parets gastrointestinals dels nous hostes i, a través del sistema circulatori, arriben al cervell, on es converteixen en adults joves. Finalment, tornen a les artèries pulmonars on ponen els ous, i es completa el cicle.

Un paràsit en expansió

A tot el món, se n'han detectat aproximadament 3.000 casos en humans en 30 països, principalment de regions tropicals. Així, la distribució d'aquest paràsit es concentra al sud-est asiàtic i a la conca del Pacífic, però els darrers anys se n'han localitzat exemplars a Austràlia, a algunes àrees d'Àfrica, al Carib i als Estats Units, des d’on s’ha expandit cap a regions temperades i subtropicals. A Europa, la transmissió activa d'aquest cuc només s'havia detectat en rates l'any 2010 a Tenerife, a les illes Canàries. Des d'aleshores, era desconeguda en altres regions europees, si bé els investigadors consideraven que podria aparèixer al continent, tenint en compte el patró de dispersió a altres parts del món.

Detecció al COFIB

Els dos eriçons infectats varen arribar al centre de recuperació de fauna del COFIB, a Mallorca, l'octubre de 2018, i presentaven símptomes de malaltia neurològica. Amb les necròpsies, els detectaren diversos exemplars de cucs, incloent-n’hi de femelles madures sexualment i amb ous, al cervell d'ambdós eriçons.

L'anàlisi morfològica dels cucs va suggerir inicialment que es podia tractar d'exemplars d'Angiostrongylus cantonensis. Aquesta sospita dels investigadors de la UIB es va acabar confirmant gràcies a la seqüenciació de l'ADN dels exemplars. 

Efectes en la salut humana

És important destacar que no s'han detectat infeccions causades per paràsit en humans a Mallorca i que la possibilitat d'infecció en les persones és baixa, tenint en compte que a les illes Balears no es consumeixen caragols crus. Els investigadors de la UIB tenen indicis que es tracta d'una troballa inicial que permetrà incloure el paràsit Angiostrongylus cantonensis entre els possibles agents causants de la meningitis a les illes Balears.  

La majoria de les infeccions per aquest paràsit, però, es resolen espontàniament amb el temps i sense tractament específic, perquè el paràsit no pot sobreviure gaire temps en el cos humà. En alguns casos, però, hi poden haver complicacions greus, i però això és molt important fer el diagnòstic adequat.

En els llocs on s'han detectat casos en humans, la millor manera per prevenir les infeccions és menjar els caragols ben cuinats, i rentar bé la verdura i la fruita abans d’ingerir-ne. També es recomana dur guants a l'hora d'agafar caragols i fer-se’ls nets després.

Els investigadors conclouen que aquest estudi destaca la importància dels hostes salvatges com a biosentinelles per a les possibles infeccions zoonòtiques emergents. De fet, la detecció ha estat possible gràcies a la col·laboració que manté la Universitat de les Illes Balears amb el COFIB des de l'any 2015 i que ja va fer possible detectar, per primera vegada en eriçons, una altra espècie de cucs paràsits, els Plagiorhynchus cylindraceus, en el marc dels treballs de fi de grau de Biologia dels alumnes Alejandro García Salguero i Sofía Delgado Serra.

Referència bibliogràfica

Paredes-Esquivel, Claudia; Sola, Jessica; Delgado-Serra, Sofía; Puig Riera, Miguel; Negre, Nieves; Miranda, Miguel Ángel; Jurado-Rivera, José A. (2019). «Angiostrongylus cantonensis in North African hedgehogs as vertebrate hosts, Mallorca, Spain, October 2018». Eurosurveillance, 24(33): pii=1900489. https://doi.org/10.2807/1560-7917.ES.2019.24.33.1900489

Notícies relacionades

Data de l'esdeveniment: 16/09/2019

Data de publicació: 03/09/2019