Escoltar

L'IMEDEA (CSIC-UIB) i Balèaria sumen esforços per investigar i conservar les praderies de posidònia de la Mediterrània

L’acord permetrà dur a terme un programa de recerca científica sobre la Posidonia oceanica i el seu paper com a embornal de carboni 

La directora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), Beatriz Morales-Nin, i el gerent de la Fundació Balèaria, Ricard Pérez Ivars, han signat un acord de col·laboració per investigar, educar, difondre i reflexionar sobre el paper de la Posidonia oceanica en el manteniment de la biodiversitat, la lluita contra el canvi climàtic i la cultura mediterrània.

Amb el conveni,  Baleària posa a disposició del personal científic de l’IMEDEA (CSIC-UIB) el seu ferri Posidònia, en el qual podran instal·lar el material necessari per estudiar la posidònia que habita en la ruta Eivissa-Formentera-Eivissa que fa el vaixell, com també podran fer ús de les pantalles i els suports dels quals disposa el ferri per exhibir-hi materials divulgatius sobre la posidònia. A més, els científics que facin campanyes de recerca en el marc del projecte es podran beneficiar de transport gratuït entre les illes Balears.

Quant a la difusió i divulgació, els investigadors del Departament de Recerca del Canvi Global de l’IMEDEA (CSIC-UIB) publicaran a la revista Baleària (distribuïda al passatge de tota la flota de Baleària) reportatges sobre les recerques que es duen a terme sobre la posidònia.

L'equip científic de l’IMEDEA (CSIC-UIB) capitanejat per la doctora Núria Marbà i el doctor Carlos M. Duarte, farà un seguiment temporal (a llarg termini) de l'estat de la praderia de posidònia situada en el fons marí de la ruta Eivissa-Formentera que fa el ferri Posidònia, mitjançant l'anàlisi de les imatges de vídeo que s'hagin anat gravant. 

L'equip designat per l’IMEDEA (CSIC-UIB) participarà en conferències, tallers i exposicions lligades al coneixement i impacte socioeconòmic i cultural de la Posidonia oceanica a la Mediterrània.

El valor de la Posidonia oceanica a la Mediterrània

Les praderies de Posidonia oceanica, endèmica de les aigües mediterrànies, estan considerades com a hàbitat natural prioritari per la Directiva Europea 92/43/CEE. Són sens dubte la principal comunitat del litoral mediterrani, especialment al País Valencià i a les Illes Balears, on hi estan ben representades i desenvolupades, fet  que ha determinat l'aprovació en ambdues comunitats de figures de protecció legals. L'any 1999 les praderies existents entre les illes d'Eivissa i Formentera, al Parc Natural ses Salines, varen ser declarades Patrimoni de la Humanitat. 

Amb capacitat d'estructurar l'espai diversificant els hàbitats, les praderies submarines, per la seva elevada biodiversitat, els seus elevats nivells de productivitat, la seva capacitat de produir oxigen i absorbir CO2 i la importància en la protecció i estabilitat de la zona costanera fixant el sediment, constitueixen un dels ecosistemes i embornals de carboni naturals més importants del Mediterrani.

La doctora Marbà destaca que «les praderies submarines són un dels ecosistemes del planeta més amenaçats i amb més capacitat d’embornal del carboni. Gran part del carboni capturat a les praderies està emmagatzemat en el sòl, on pot formar dipòsits de més de 4 m d'espessor. Les praderies poden emmagatzemar en el sòl el doble de carboni que els boscs temperats i tropicals del planeta, i a més, a diferència d'aquests, poden acumular carboni indefinidament mentre ascendeix el nivell de la mar». I el professor Duarte conclou «per tant, és fonamental conservar les praderies submarines com a estratègia de mitigació del canvi climàtic». Per la seva banda, Pérez Ivars, de la Fundació Baleària, té molt clar que «les activitats socioeconòmiques de les zones litorals mediterrànies requereixen que residents i visitants, que tots els actors socioeconòmics i administracions, siguem conscients del recurs que significa i de la dependència dels serveis ecosistèmics que generen la presència de praderies de posidònia en bon estat. Per tant, per a nosaltres és necessari investigar i conèixer l'extensió, el desenvolupament i l’estat de les praderies, i d'altra banda és imprescindible millorar la percepció social se’n té».

Tal com conclou la directora de l’IMEDEA (CSIC-UIB), Beatriz Morales, «aquest tipus d'acords són molt importants, ja que la conservació de les praderies depèn de la cooperació entre científics, usuaris del medi marí, administració gestora del patrimoni natural i legisladors. Tot això no serà suficient si la societat en conjunt no és conscient de la importància de la posidònia per a la seva vida i de les greus conseqüències que significaria la regressió del seu hàbitat». 

Font: IMEDEA (CSIC-UIB) 

Documents relacionats

Data de publicació: 10/09/2013