Escoltar

Investigadors de l'IFISC (UIB-CSIC) han participat en un estudi internacional de recerca que ha detectat les autopistes sobre l'oceà que segueixen les aus marines

Es tracta d'un treball de col·laboració internacional de carácter interdisciplinar publicat aquesta setmana a l'edició online de la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Sciences of the USA (PNAS). El treball pot ser de gran utilitat per a una millor localització i gestió de les pesqueres marines

Diverses espècies d'aus marines són capaces de volar ininterrompudament durant dies per trobar i pescar menjar. D'altra banda, és sabut que els remolins oceànics són llocs freqüentats per aquestes aus i altres predadors com ara les tonyines i les tortugues. Poc es coneixia, però, de les raons i els detalls d'aquesta preferència, tant per la dificultat d'observar sistemàticament aquests animals marins com per la de detectar i seguir simultàniament els remolins.

En una col·laboració internacional de marcat caràcter interdisciplinar que ha inclós oceanògrafs i biòlegs de diferents organismes d'investigació francesos, i físics de l'IFISC, Institut de Física Interdisciplinar i Sistemes Complexos (Institut mixt CSIC – UIB) s'han utilitzat les dades de diferents satèl·lits per reconstruir el patró de circulació i les estructures del flux en la superfície de l'oceà Índic amb una gran resolució anomenada submesoescala. És a dir, apreciant detalls de tan sols uns pocs quilòmetres.

Al mateix temps es varen equipar amb radiotransmissors un grup d'aus fragates (Fregata minoris) que nien en l'illa d'Europa, situada en el canal de Moçambic que separa l'illa de Madagascar i la costa africana, la qual cosa va permetre fer el seguiment per satèl·lit dels seus vols.

L'anàlisi de les dades obtingudes permet observar que les aus segueixen amb sorprenent precisió no tota la superfície dels remolins, sinó més aviat les seves voreres, i a més també sobrevolen, localitzen les seves preses, i pesquen sobre altres estructures marines no associades a remolins com ara els jets o sortidors, els fronts, i les estructures allargades amb forma de filament. Es pot dir que els moviments de les aigües dibuixen “carreteres” sobre el mar que les fragates detecten i segueixen fins trobar les seves preses. Atès que les aus volen sobre aquestes estructures tant de dia com de nit indica que no han de detectar-les visualment sinó mitjançant l'olfacte.

És curiós constatar com les aus han après a identificar en el mar aquests “camins” que només ara els científics són capaços de calcular mitjançant tècniques matemàtiques basades en la teoria del caos. Aquestes tècniques fan servir els anomenats exponents de Lyapunov, que essencialment mesuren la rapidesa en què es deforma la superfície oceànica, és a dir, com de ràpid s'acosten o se separen punts en la superfície marina. Un treball important que queda per fer és identificar els mecanismes pels quals aquestes zones de màxima deformació de la superfície oceànica transporten a la superfície olors o organismes que les aus reconeixen.

Atesa l'estreta relació que existeix entre les zones de pesca de les aus fragates i la localització de bancs de tonyines, aquesta investigació no és només útil per entendre millor el comportament de les aus, sinó per a una millor localització i gestió de les pesqueres marines.

Trajectoria de vol (punts vermells) d'una au fragata prop de la costa de Madagascar,
comparada amb filaments i línies que indiquen remolins i zones de màxima deformació
de la superfície marina
.

Referencia del treball:

Autors: E. Tew Kai, V. Rossi, J. Sudre, H. Weimerskirch, C. López, E. Hernández-García, F. Marsac, V. Garçon.

Títol: Top marine predators track Lagrangian coherent structures,

Revista: Proceedings of the National Academy of Sciences of the USA (PNAS), en prensa (2009).

Autors de l'IFISC, Institut de Física Interdisciplinar i Sistemes Complexos, (centre mixte Universitat de les Illes Balears (UIB) - Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC):

Cristóbal López, Professor contractat doctor UIB.

Emilio Hernández-García, Professor d'Investigació del CSIC.

Altres autors:

Emilie Tew Kai, Francis Marsac, Centre de Recherche Halieutique, Sète (França); Vincent Rossi, Joel Sudre, Veronique Garçon, Laboratoire d'Etudes en Géophysique et Océanographie Spatiales, Toulouse (França); Henri Weimerskirch, Centre d'Etudes Biologiques de Chizé (França).

Documents relacionats

Data de publicació: 06/05/2009