Escoltar

Intel·ligents, modèliques i poderoses: Les dones a les rondalles mallorquines

La tesi doctoral de Maria Magdalena Gelabert i Miró constata el protagonisme femení en els contes populars recopilats per mossèn Antoni M. Alcover i Sureda  

La tesi doctoral de Maria Magdalena Gelabert i Miró, defensada a la Universitat de les Illes Balears, investiga la figura de la dona a les rondalles d'Antoni M. Alcover i Sureda. L'estudi  aprofundeix tant en els aspectes quantitatius com qualitatius que marquen els personatges femenins d'aquests contes populars mallorquins, de tradició oral, que varen ser recopilats per mossèn Antoni M. Alcover i publicats a partir de l'any 1880. La tesi l'ha dirigida la doctora Caterina Valriu, del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General.

A la recerca s'estudien els resultats percentuals sorgits de l'aplicació d'una base de dades al corpus de les rondalles estudiades —amb un total de 433 registres als quals s'apliquen 25 camps d'estudi i se n'extreuen per a l'anàlisi 45.898 variables— i es completen amb exemples. També s'examina, de manera aprofundida, com es descriu la figura femenina i com apareix tractada la dona en el seu entorn.

Tot comparant les figures masculines i femenines,  s'observa el paper destacat que hi té la dona com a pensadora. Es mostra la varietat de dones que hi apareixen, i se n'estudien els principals tipus: les princeses, gegantes, jaies, fades, bruixes, mares, madones, etc. L'estudi del model social a les rondalles alcoverianes fa aflorar nombroses mostres de la tradició matriarcal que solen estar amagades per una estructura patriarcal superficial. També s'estudien els episodis de violència, els prejudicis i tòpics, l'ús de la paraula en relació amb la dona i la força de l'amor.

La investigació es basa, sobretot, en la comparació de les edicions amb les anotacions manuscrites, i contempla l'Alcover escriptor i el seu paper en relació amb el tractament de les figures femenines que, en la immensa majoria dels casos, és en positiu.

En conclusió, a les rondalles d'Alcover, la presència numèrica dels homes és molt superior a la de les dones, però aquesta mancança quantitativa es veu compensada per la presència qualitativa de les dones. En línies generals, podem afirmar que a l'Aplec de Rondaies Mallorquines Antoni M. Alcover exerceix com a potenciador de la figura de la dona. Llevat d'alguns casos, no gaire freqüents, la comparació entre les anotacions manuscrites i les versions editades ens permet afirmar que en múltiples ocasions el canonge pren partit a favor de les dones i, si fa res, és reforçar el seu paper actiu. En el plantejament d'Alcover, les dones són considerades personatges de primera categoria, intel·ligents i, sovint, modèliques: qui segueix els seus consells aconsegueix excel·lir en els seus propòsits, tant d'organització domèstica i familiar com en les grans recerques aparentment impossibles d'aconseguir. En els postulats que mossèn Alcover fixa a les rondalles hi ha el substrat d'antics matriarcats que atorgaven a les dones un paper destacat en l'organització familiar i social. En són una mostra clara les referències a la matrilinealitat, al fet que la dona sigui la supervisora de l'economia familiar i l'encarregada de l'administració de les reserves per a la subsistència.

La dona té un gran protagonisme i intensitat a l'Aplec de Rondaies Mallorquines d'Antoni M. Alcover, a través dels seus actes i dels matisos que Alcover ens explica, tant trobam situacions anecdòtiques i quotidianes com els moments més transcendents de la vida, i les dones hi participen de manera activa i clara. 

Davant les onades de misogínia i d'abús del patriarcat, la investigadora constata que també a les rondalles les dones han hagut de cercar estratègies per sobreviure amb dignitat i han usat les qualitats que posseeixen i tots els recursos al seu abast, se les han enginyades i han aprofitat la seducció i l'astúcia, han fet un bon ús del silenci i de la paraula. Les rondalles d'Alcover són una bona mostra del seu èxit, de com les dones han reeixit i s'han fet un lloc complet i digne en el món. Han subsistit, sorprenentment bé, dins una existència de pautes marcades pel món masculí.

L'estudi aprofundit de l'Aplec de Rondaies Mallorquines d'Antoni M. Alcover permet afirmar que es tracta d'una obra  molt rica i atractiva, digna de ser considerada un dels clàssics de la literatura catalana de Mallorca: la dona s'hi troba representada amb tota la seva diversitat i plenitud, fins al punt que no hi podria haver rondalles sense les figures femenines poderoses que les caracteritzen.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: La figura de la dona a l'Aplec de Rondaies Mallorquines d'Antoni M. Alcover
  • Autor: Maria Magdalena Gelabert i Miró
  • Programa de doctorat: Llengua i Literatura Catalanes
  • Departament: Filologia Catalana i Lingüística General
  • Directora: Caterina Valriu Llinàs  

Data de publicació: 25/07/2017