Escoltar

Estafilococs resistents a l'Hospital Son Llàtzer

La tesi doctoral d’Antonio Pareja Bezares ha investigat l’evolució durant deu anys de la incidència de l’Staphylococcus aureus resistent a la meticil·lina al centre hospitalari de Palma

L’Staphylococcus aureus resistent a la meticil·lina (SARM) és un bacteri present, sobretot, en ambients hospitalaris que pot arribar a causar infeccions, algunes de les quals greus, i que ha desenvolupat resistència a gran part dels antimicrobians, incloses la penicil·lina i la meticil·lina.

La tesi doctoral d’Antonio Pareja Bezares, defensada a la Universitat de les Illes Balears, ha estudiat l’evolució temporal de la incidència del SARM a l’Hospital Son Llàtzer al llarg de deu anys (entre gener de 2003 i desembre de 2012), així com aspectes epidemiològics de la relació infecció-colonització i la resistència antibiòtica. La tesi l’han dirigida el doctor Antoni Payeras, del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Son Llàtzer, i la doctora Pilar Roca, del Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut de la UIB. El doctor Antonio Pareja Bezares és el coordinador de la Unitat d’Epidemiologia i Control d’Infeccions de l’Hospital Son Llàtzer.

Entre altres conclusions, l’estudi assenyala que l’evolució temporal dels casos amb incidència de SARM a l’Hospital Son Llàtzer va ser aleatòria, de manera que no s’ha detectat cap element d’estacionalitat ni cap component cíclic. Durant els deu anys estudiats, la mitjana anual de casos va ser de 69 (amb un interval de confiança del 95 per cent entre 61,8 i 76,4 casos) i la mitjana mensual va ser de 5,75 casos (IC95% 5,27–6,23).

A la vegada, per conèixer la situació epidèmica, els canals endèmics (això és, la representació gràfica de la incidència actual de casos sobre la incidència històrica, amb l’objectiu de detectar xifres anormals) varen aportar una informació de pronòstic i predictiva més específica que els índexs epidèmics (això és, la comparació entre el nombre de casos detectats i el nombre de casos esperats a partir de la mitjana de casos d’anys anteriors).

Quant a l’estudi de les variables relacionades amb els casos detectats de SARM, la tesi doctoral d’Antonio Pareja va assenyalar que ser home, més gran de 65 anys i presentar colonització nasal eren les variables relacionades amb SARM en mostres de ferida. Per als casos de SARM en mostres respiratòries, les variables més destacades foren ser home i colonització nasal, mentre que per als casos de SARM en mostres d’orina foren ser més gran de 65 anys i tenir colonització cutània.

Pel que fa als antibiòtics testats, la majoria presentaven uns percentatges de resistència que estaven per sota dels nivells publicats tant en l’àmbit nacional com internacional, excepte en el cas de les quinolones, un grup d’antibiòtics de síntesi d’ampli espectre, que va presentar xifres de resistència molt elevades.

Finalment, en el marc de la tesi, l’investigador va poder dur a terme una aproximació per distingir les mostres de SARM extrahospitalàries utilitzant només l’antibiograma. Aquesta prova microbiològica es fa per determinar el grau de sensibilitat d’un bacteri davant un antibiòtic i permet que el metge determini el tipus d’antibiòtic més adequat per al tractament. L’estudi assenyala que aquest mètode pot ser útil quan no es disposa d’informació microbiològica més complexa. Si, a més, s’afegís informació epidemiològica relativa al fenotip del cas –això és, el conjunt de caràcters que presenta el bacteri com a resultat de la interacció entre el seu genotip i l’ambient–, la rendibilitat de l’aproximació podria ser més elevada.

 

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: Staphylococcus aureus Resistente a la Meticilina en el Hospital Son Llàtzer (2003-2012): Incidencia, Colonización y Sensibilidad Antibiótica
  • Autor: Antonio Pareja Bezares
  • Programa de doctorat: Ciències Mèdiques Bàsiques
  • Departament: Biologia Fonamental i Ciències de la Salut
  • Directors: Antoni Payeras Cifre i Maria Pilar Roca Salom

Data de publicació: Tue Jan 19 10:27:00 CET 2016